Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional. El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. Ens vénen al cap tres raons:
- Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…
- Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.
- Ens dóna nou alè.
I ¿què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem? ¿Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant el llibre de meravelles en permanent procés d’escriptura que és la vida?
Som-hi, doncs! Que tingueu un bon estiu! I no deixeu de comentar-nos les vostres impressions sobre el tema…
La vida és un camí d’aprenentatges, aprenem de nosaltres, dels altres, del que llegim, del que escoltem… però de ben segur que a l’estiu es segueix aprenent però de diferent manera. El poder disposar de més temps per a un mateix, segur que trobarem millors metodologies d’aprenentatge que s’adaptaran als nous horaris i costums adquirits.
L’estiu… mmm… l’estiu ja ha passat, però ben bé és quan es pot aprofitar per fer coses que durant l’any no tens temps, i la de formar-te n’hi es una!! La frase que ens aporta l’Àngels “aprendre és un ofici que mai s’acaba”, té tota la raó, ens passem tota la vida aprenent i mai en sabem prou, sempre necessitem aprendre més.
Ja fa dies que he acabat les vacances, és el moment d’ aturar-me a pensar si he aprofitat prou els dies lliures de feina remunerada. Aleshores, em dono compte que no he portat a terme ni una quarta part dels projectes que tenia al cap, i que volia fer quan treballava i no tenia prou temps. Aquesta situació no deixa de fer necessària una agenda de tasques per a la vacances, per poder-les aprofitar al màxim. Personalment, vaig haver de fer una tria de tasques d’ oci, actuar com ja faig durant tot l’ any, per prioritats. En el fons, el millor moment de descans és quan t’atures i penses que simplement viure sense tenir res planejat ja és prou interessant. O sigui, valorar al màxim els petits detalls i la llibertat de disposar del meu temps a la meva manera.
Bon curs!
carme
D’aqui no res tornarem estar de vacances!!!
Totalment d’acord amb l’Àngels, sempre s’ha d’apendre, dia a dia i aprofitar les vacances per apendre el que cada dia no podem per la feina.Aixo no treu que aprofitem per oblidar les tensions del dia a dia i gaudim del bon descans.
El meu comentari arriba una mica tard. Les vacances ja han passat i ens espera un hivern fred. Potser l’any que vé aprofitaré les vacances per aprendre.
Aprendre. El 2007, en el recital de comiat, Lluís Llach ens deia “aprendre és un ofici que mai s’acaba”. I aprenem cada dia, en cada moment, aprenem fins i tot quan no tenim la més mínima intenció d’aprendre. Sèneca, en el diàleg De la brevetat de la vida (que contra el que ens pot fer pensar el títol no és una reflexió sobre la durada de l’home en el món, sinó sobre com aprofitar aquest temps en que hi som i no malgastar-lo) ja avisava “L’home enfeinat en res no s’ocupa menys sinó a viure, tot i que no hi ha cap ciència tan difícil. De viure se n’ha d’aprendre tota la vida”. Aprofitem, doncs, les vacances per aprendre, per aprendre a viure, per aprendre a ser feliços, per desaprendre, si cal, i reescriure una vegada més.
Bon estiu!