El proper 29 de maig d’enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya organitza una de les tardes directives que té programades aquest semestre, la jornada “Temps de fets, temps de comunicació”.
La comunicació ha canviat d’una manera radical en els darrers temps. Les tecnologies de la informació han generat nous canals, nous actors i noves maneres de fer, que posen a l’abast de la ciutadania la informació sobre allò que està succeint en el moment que es duu a terme. Els experts en comunicació, gabinets de premsa, periodistes, sovint han deixat de ser els intermediaris predilectes que gestionaven la comunicació entre els emissors (Governs) i els receptors (Ciutadans)
Es planteja una reflexió necessària sobre com es comunica des de des del Govern i des de l’Administració Pública allò que es fa.
Aquest és un moment de gran incertesa i alta variabilitat, on els canvis es produeixen d’una manera contínua i inesperada.
En aquests moments, el Govern afronta una situació molt compromesa i crítica. La ciutadania té un grau de sensibilitat molt alt i exigeix respostes clares i ràpides. L’excés de comunicació es pot percebre com a propaganda i sovint es rebutja i el dèficit fa perdre vots i allunya dels ciutadans. Com fer-ho?
Ja no són suficients els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que l’entrada massiva de les xarxes socials obliga a repensar com es comunica.
En aquesta realitat, la comunicació amb transparència és més necessària que mai per no deixar incògnites o zones d’ombres en els resultats de l’acció de govern.
Per altra banda el missatge no pot ser el mateix. La notícia ha de vincular personalment d’alguna manera al qui la rep perquè se senti atret. La llista de coses fetes a l’estil del “passem comptes periòdic” tradicional rellisca i difícilment enganxa en la ciutadania. Una part del públic es mou al voltant dels 140 caràcters. Difícil aprofundir amb aquestes limitacions no?
L’Administració Pública sap comunicar avui en dia de manera eficient allò que fa? Genera en la ciutadania una visió realista de la tasca global que porta a terme?
Iniciem una reflexió conjunta? L’EAPC us suggereix que ens plantegeu preguntes per al ponent de la sessió, en Ferran Ramon Cortés.
Informació sobre les “Tardes directives 2012“
Cheryl January 26, 2011 So glad you came to FWA. Hope Greely was a great show and all is well at Ft Rich. I’m blessed to have met you. Keep doing what your doing for our mlitiary guys and gals.
Bon dia,
De la sessió d’en Ferran Ramon Cortés en trec dues conclusions: la primera és que cal que es diguin les coses pel seu nom, encara que siguin obvietats i la segona és que la nostra administració no sap comunicar, no faig referència al cap de l’administració per definició (el poder executiu), sinó l’Administració Pública en general, cal que substituïm el verb “informar” per “comunicar”, ens adrecem a la ciutadania tot sovint per informar-los però no comuniquem el que realment volem dir….l’administració s’adreça al seu personal per informar però no per comunicar. I aquí, penso, està la mancança més important…..
No sabem comunicar les bones notícies…les coses de les quals n’hem d’estar orgullosos, no tenim vocació de comunicar, sinó d’informar i notificar i cal canviar aquest “xip” per poder donar el salt.
L’Administració catalana està patint un seguit de canvis, uns més necessaris que d’altres, fruit de la crisi, això difícilment ho podem aturar, però podem comunicar millor aquests canvis…què fem millor ara arran dels canvis? perquè totes i tots fem coses millor obligats per una crisi que ens va gran…cal que expliquem bé les retallades (sense amagar la paraula), cal que expliquem també com estem optimitzant…i repetir més i millor les millores, per petites que siguin….i no relacionar-les directament amb la crisi: quina imatge dóna una administració que diu que ara és més eficient i que està estructuralment més organitzada i es justifica el canvi per la crisi? doncs una administració que en el passat era ineficient i desorganitzada i no, tampoc era això, simplement es feien unes coses i ara se’n fan unes altres….i tot plegat no ho sabem comunicar de cap de les maneres….
Cal que l’Administració “tregui pit” i estigui orgullosa de comunicar les coses que fa bé i que també sigui humil i comuniqui quelcom fa malament i també comuniqui com ho està intentant solucionar….però tot plegat amb orgull de fer una bona feina, no de justificar-nos contínuament sobre les mancances…sobre els errors, sobre els canvis i sobre les retallades….
Cal que en matèria estrictament administrativa, no política, l’administració sigui capaç de generar elements de comunicació propis on pugui explicar com fa les coses (el perquè es fan o ja no es fan determinades coses que ho expliqui el cap polític), l’administració ha d’explicar independentment però amb respecte institucional (ara no ens passem!), quelcom vulgui explicar….
Bé, aquesta és la meva reflexió al respecte de la comunicació a les administracions.
Salutacions,