Lengua preferenciau e utilizacion efectiva dera lengua. Era administracion locau coma simptòma sociolingüistic ena Val d’Aran – Aitor Carrera

conselh1Qu’èm toti d’acòrd qu’ua des naues mès chocantes des darrèrs tempsi ei estada era oposicion deth Tribunau Constitucionau espanhòu qu’er occitan sigue lengua preferenciau (evitatz en aranés *preferenta) ena administracion ena Val d’Aran, atau coma siguec establit ena Lei der Occitan de 2010.[1] Ad aquera naua que l’an seguida proclamacions que sostien qu’era decision d’aqueth organisme der Estat –absurda, despotica e obscurantista, non n’i a pas eth mendre dobte; coma tant de decisions judiciàries qu’arriben dera capitau de Estat– va a significar, per se, era (quasi-)mòrt der aranés, coma s’era sòrt der occitan derivèsse sonque d’aqueth hèt recent.[2]

B’ei evident qu’assistim a ua brutalitat formau inaudita contra ua des  varietats mès febles der Estat. Que hè pietat de veir a sautar quauqui magistrats –e, precedentaments, bèri politics; e, indirèctaments, tot eth rodatge der Estat– sus ua varietat lingüistica parlada quotidianaments per mens de dues mil persones d’aguest costat dera frontèra. Mès non ei pas mens vertat que mos podem demanar se tota aquera estetica revendicativa quasi victimària que s’i da coma arresponsa non poirie èster acompanhada –o non ne poirie èster estada en passat recent o non pas tan recent– d’actes concrets en plaça d’abandonar er aranés sonque a ua gesticulacion susdimensionada que non se correspon damb es iniciatives prenudes denquiath moment per quina color politica que sigue (çò que heregue aumens es limits dera audàcia temerària). Non ei pas en bades que, mentre qu’entà quauqui uns arribaue còp sec era Apocalipsi, un conegut politic aranés avertic qu’aquera supression aberranta dera preferencialitat der aranés –qu’a de besonh tot instrument imaginable de proteccion e promocion: era condicion prioritària tanben– non aurà peth moment cap de conseqüéncia enes hèts,[3] perque fin finau –i ahigem– era literalitat dera Lei der Occitan de 2010 ei encara ben luenh dera practica quotidiana.

Tot plan pensat, qu’ei licit de demanar-se se toti aqueri gèstes afectats (que poirien auer sonque er element positiu de contribuir a un revulsiu en ua situacion complicada, maugrat qu’ara per ara aquerò, tot isolat qu’ei, mos semble francaments improbable) van adreçats mès a lançar un messatge tà conciliar-se era benvolença dera parròquia catalana –autaments, era desconeishença dera situacion serie plan grèu– que non pas a méter es mejans (o a demanar que siguen metudi) entà cambiar era situacion reau dera lengua –dramatica–  en sòn territòri, se per cas –evidentaments– se n’ei conscient o s’en vertat, en cas que non aguesse mancat sonque ua actitud decidida, s’i vò hèr quaquarren. Eth hèt qu’ei que n’i a pro de guardar quauques chifres entà auer ua imatge mès precisa des causes, e per aguest còp des causes ligades ar emplec dera lengua ena administracion e damb era administracion. Ua des donades interessantes –ja publicades– dera darrèra Enquesta d’usos lingüístics de la població amiada pera Generalitat de Catalonha en 2013 (EULP-2013) qu’ei era que hè referéncia as usatges lingüistics des aranesi deuant era administracion publica.[4]

Era prumèra evidéncia que n’ei qu’es abitants dera Val d’Aran se servissen mès que mès deth castelhan entà meter-se en relacion damb quina administracion que sigue: era administracion locau, era administracion dera Generalitat de Catalonha e era administracion der Estat espanhòu. Respectivaments, es chifres tath castelhan qu’artenhen ath torn de 41%, 44% e 60%. Aquerò non hè que tradusir era egemonia sociau der espanhòu en Aran des nòsti dies, contràriaments a çò que se passaue quauqui decènnis endarrèr, moment a on er occitan ère dominador d’un punt de vista quantitatiu, e qu’indique dilhèu tanben qu’es mejans entà hèr preferenciau er occitan non an cambiat guaire dempús de 2010, qué que digue era Lei. Ad aqueres chifres que i poiríem ajustar ath torn de 12%, 17% e 21% que se servirien ath madeish temps deth castelhan e deth catalan. Totun, jos aquera supremacia incontestabla der espanhòu (bric estonanta en çò que tòque era administracion der Estat, de segur), que s’amague d’auti elements interessants. Ath totau, es que se servissen deth catalan en contèxte dera administracion dera Generalitat que pugen denquia 47% (30% de manèra exclusiva). En quadre dera administracion locau, 21,4% qu’utilizen sonque er occitan, que i cau ajustar 17% que declaren servir-se ath còp der aranés e de d’autes lengües. Autaments dit: es chifres d’emplec der occitan damb era administracion locau despassen d’ua manèra evidenta es der aranés en tant que lengua abituau (qu’era madeisha EULP-2013 estime a 17,6%, qu’ei a díder ath torn de 1.500 persones).

Mès proximitat dera administracion, mès utilizacion aparenta der occitan (de hèt, non i a chifres representatives sus er emplec der aranés en dehòra d’aqueth encastre administratiu locau). Probable que tot aquerò, mès que non pas ara aplicacion conscienciosa d’estrategies tà garentir era preferencialitat explicitada ena Lei der occitan, se deu en part ath hèt qu’ena sedença deth Conselh Generau d’Aran era lengua deth país capitèc ja abans de 2010 de vier ben visibla, atau coma qu’ena gestion quotidiana des ahèrs locaus i podem trobar soent un nombre proporcionauments important d’occitanofòns aranesi (per arrasons que serien d’aguesta passa longues d’abordar e que meritarien explicacions sociologiques generoses). Se guardam aquerò damb es uelhs fixats en futur, un constat ja s’impòse: s’er occitan ei proposat ena esfèra publica, qu’ei evident que i a ua part dera populacion que i arrespon servint-se’n, encara qu’aquera proposicion sigue encara insufisenta (e non correspongue ara nautor formulada ena Lei) e qu’era arresponsa, donques, contunhe d’èster minoritària.

Mès ben: eth cas qu’ei que, ath delà d’aqueth genre de donades coma es que mos da era EULP-2013, auem mèslèu pòques informacions objectives –chifrables, se voletz–  sus eth ròtle jogat de manèra efectiva per occitan ena administracion deth país en çò que tòque aspèctes que gesquen des qüestions mès simboliques (o dera devisa ‘er aranés ei era lengua dera politica’, per exemple, qu’auem entenut quauque còp) o dera varietat qu’es abitants dera Val d’Aran declaren causir entà entrar-i en relacion, e qu’en espaci que mos separe de 2013 ben pòques causes deuen auer cambiat.

Çampar que serie interessant de calibrar reauments, per exemple, a quin punt er aranés ei utilizat entre aqueri que compòsen tant es efectius des ajuntaments locaus coma deth madeish Conselh Generau d’Aran, sustot a propòs der usatge que’n hèn aqueri madeishi efectius, ar orau e en comunicacion damb eth public, ath bèth miei d’ua societat que ué ei pera sua màger part ispanofòna.

Era preséncia efectiva der aranés ar escrit –formularis, actes, auta documentacion en generau…— en aquera madeisha administracion locau e era competéncia reau en aquera varietat lingüistica dera part des sòns efectius (que calerie tanben plaçar en contèxte dera competéncia reau garentida per segons quini diplòmes, qu’es sòns contenguts meritarien aumens d’èster avalizats e revisats scientificaments vist era catastròfa qualitativa generau ena produccion escrita), que serien tanben qüestions dignes d’analisi, que plan probablaments mos portarien suspreses un shinhau estonantes dempús de quasi trenta ans d’oficialitat dera lengua occitana, tanben ara vista d’aqueri planhs recenti qu’auem evocat, que suggeririen ua situacion diferenta mès ath nòste parer irreau. Peth moment, que sauvam er espèr qu’aqueri pressentiments posquen èster desmentits e que qu’arribe mès d’ora que tard un diagnostic que mos empedisque de demanar ua mesa en òbra de decisions urgentes que favorizen un còp per toti era preséncia solida, correnta e ubiqüista dera lengua en un domeni a on i a indicis clars d’un desequilibri per comparason damb eth nivèu d’arreconeishença legau der occitan (e tanplan damb eth nivèu d’utilizacion deth catalan en rèsta deth Principat).

Que i a causes ben visibles que quauqui uns pòden dilhèu percéber coma banaus mès que poirien èster vistes coma signes preocupants en çò que concernís era relacion entre es administracions locaus araneses –mès que mès es municipaus– e era lengua occitana. Mandem un còp de uelh, per exemple, as sits oficiaus en linha des ajuntaments aranesi. Lèu que constataram que, ara excepcion de Vielha[5] (que, coma eth Conselh Generau,[6] propòse ua pagina plurilingua qu’ath començament ei en occitan; quitaments s’aqueth occitan, coma de costum, a problèmes de qualitat arremarcables), quasi non n’i a cap mès qu’includisque er aranés, quina que’n sigue era color: sonque Bossòst, e encara d’ua manèra parciau (ath costat deth francés, der anglés, deth catalan e der espanhòu).[7] Que n’i a –a formats diferenti– que son monolingües en catalan (dus).[8]

Que i a ajuntaments que se servissen de totes es lengües oficiaus exceptat er aranés (quate)[9] e quauqu’un que pòt arribar a proposar quate lengües en sòn menut mès non pas er occitan.[10]

Hèt triviau? Mèslèu pas? Aquerò non deu èster qu’un simptòma de quauquarren que va ath delà dera simpla imatge des ajuntaments sus internet. Que n’i a pro de conéisher un shinhau çò que se passe ena Val d’Aran entà constatar –encara que sigue de manèra superficiau– que non ei tanpòc extraordinari que mès d’ua manifestacion culturau o en generau publica que compde damb era participacion d’administracions locaus (e, aguest còp, non pas estrictaments municipaus), tanplan es activitats d’entrepreses o d’associacions qu’an relacion damb aqueres madeishes administracions (arrebrembem eth ròtle que, segons era Lei der occitan, eth Conselh Generau pòt jogar en aqueth contèxte entà promòir era utilizacion publica dera lengua), brilhen sigue per ua manca escandalosa der occitan, sigue per un confinament der aranés a ua posicion estrictaments antropologica o folklorica, coma un arrebat deth plan sociolingüistic mès generau e d’aquera extrèma fragilitat dera lengua que ja auem mencionat mès d’un còp.[11]

Donques, s’es nòstes sospites sus –en milhor des casi–ua cèrta indoléncia se confirmèssen (serie plan aquerò, non pas ua qüestion de besonh de mès e mès sòs vist ath nivèu a on n’èm),[12] b’auríem de posar aquera qüestion a qui de dret: per quines arrasons non se sage o non s’a sajat de hèr barratge ad aquera situacion dangerosa dera lengua deth país peth mejan de mesures concretes e efectives plaçades ath delà dera retorica e dera teatralizacion un còp semble qu’èm luenh, non solaments dera preferencialitat der occitan ena administracion situada en Aran, mès tanben dera aplicacion d’un gran nombre d’iniciatives possibles –previstes o suggerides tanben pera legislacion, bères ues d’entre eres mèslèu simples e non pas exorbitants– que poirien auer conseqüéncies reaus e efectives de proteccion e de promocion dera lengua en sòn territòri a trauès dera administracion publica?

Totun, per mès qu’era qüestion sigue formulada, qu’ei probable que non arrecebe cap d’arresponsa vertadèraments persuasiva que non evòque era inercia (perque era culpabilizacion recurrenta deth vesin politic ei ja guastada, francaments), ne provòque cap de viratge complet en un trajècte declinant que mos amie de cap a un nere orizont que cada un l’i cau d’assumir era sua part de responsabilitat e qu’ad aqueth ritme pren, malerosaments, aires d’indefugible.

Aitor Carrera
Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida (http://www.catedradestudisoccitans.udl.cat)

 

[1] A propòs d’aquera qüestion, tanben en çò que tòque es nuances de tipe legau e eth procès qu’amièc denquia aquera consideracion preferenciau der aranés, qu’arremandam ath lector de cap ath tot recent article de Xavier Moral publicat en blòg dera Revista de Llengua i Dret, jos eth títol Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica?http://eapc-rld.blog.gencat.cat/2018/03/05/eth-caracter-non-preferenciau-der-aranes-un-limit-juridic-entara-normalizacion-linguistica-xavier-moral/

[2] Veiguetz, entre d’auti exemples possibles, https://www.ara.cat/politica/nova-legislatura-temps-real_12_1951724809_84461.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara. O encara: http://www.viurealspirineus.cat/articulo/val-daran/l-academia-aranesa-dera-lengua-occitana-alerta-sense-tractament-preferent-l-aranes-pot-desapareixer/20180213190724010683.html

[3]https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/27745/sindic/aran/diu/decisio/constitucional/sobre/occita/no/tindra/afectacio

[4] Entà auer ua vision mès completa des donades araneses dera EULP-2013, veiguetz per ara http://eapc-rld.blog.gencat.cat/2015/10/15/i-que-en-fem-de-loccita-algunes-consideracions-a-partir-de-lenquesta-dusos-linguistics-de-la-poblacio-de-2013-aitor-carrera/

[5] http://www.vielha-mijaran.org/ar/

[6] http://www.conselharan.org/

[7] http://bossost.es/

[8] http://www.arres.ddl.net/; https://www.seu-e.cat/web/vilamos/seu-electronica; que s’agís de platafòrmes extèrnes, en tot cas.

[9] http://www.canejan.org/; http://www.les.es/; http://www.esbordes.org/; http://www.nautaran.org/catala/info/25615177E241497280830EFACA683FE1.asp

[10] http://bausen.ddl.net/

[11] Veiguetz http://www.visitvaldaran.com/ (quate lengües, bric d’occitan) o http://www.eteva.org/ (sonque espanhòu).

[12] Totun, aqueth argument tan confortable –aumens entà evitar un diagnostic sevèr que tocarie dilhèu tanben era manca d’un projècte globau de planificacion lingüistica e qu’amiarie de cap a ua cèrta autocritica– que demore en cors:  http://www.unitatdaran.org/2018/03/eth-drama-der-aranes-article-de-maria-verges/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s