Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso

En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals  oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.

Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?

El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.

En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.

Si l’ex-alt càrrec demana el “dret a l’oblit”, què hauria de fer l’Administració? La informació recollida en el perfil i trajectòria professional d’un alt càrrec conté tot tipus de dades personals. Des del nom i cognoms, fins la data de naixement, la signatura, i qualsevol element que pugui determinar directament o indirecta la identitat econòmica, cultural o social de la persona (com podria ser el tipus d’universitat on va estudiar).

Per tant, l’Administració haurà de valorar si les dades personals ja no són necessàries en relació amb els fins pels quals van ser recollides o tractades. L’obligació legal de publicar el perfil i trajectòria professional dels màxims responsables dels diversos òrgans de l’Administració té com a objectiu principal generar confiança en la ciutadania respecte la idoneïtat i la competència professional de les persones que exerceixen funcions públiques del màxim nivell. La transparència en l’activitat pública s’emmarca en la finalitat de foment del coneixement i en l’impuls de la participació i col·laboració ciutadana en els afers públics.

Davant la petició de la supressió de les dades personals de l’alt càrrec, l’Administració ha de tenir en compte la finalitat de la seva recollida o tractament i altres drets potencials en el seu anàlisi. Si el tractament d’aquestes dades personals és necessari pel compliment d’alguna altra obligació legal o missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públic, l’Administració podria denegar el “dret a l’oblit” de l’ex-alt càrrec.

Ens trobem en algun d’aquests supòsits? La Llei de transparència preveu que l’Administració ha de donar a conèixer els criteris d’acord amb els quals es designa una persona perquè ocupi un alt càrrec. A aquest efecte, han de fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de la persona nomenada.

Així mateix, els alts càrrecs tenen l’obligació de donar publicitat de forma veraç del currículum acadèmic i dels mèrits professionals i tècnics en el marc de la seva adhesió obligatòria al Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i altres mesures en matèria de transparència, grups d’interès i ètica pública. Tots els alts càrrecs s’han adherit al Codi de conducta.

En aquest cas, l’Administració podria justificar la denegació de la supressió de dades de caràcter personal del perfil i trajectòria professional de l’alt càrrec basant-se en aquesta obligació de bon govern que permetria fer un control de la designació i de la veracitat del currículum de l’alt càrrec inclús un cop hagués deixat d’exercir les seves funcions.

I hi hauria algun altre dret que podria veure’s afectat amb la supressió de les dades? S’hauria de tenir present l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació i el paper desenvolupat per l’ex-alt càrrec en la vida pública. En aquest supòsit prevaldria l’interès públic a accedir a la informació pública en la línia de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de maig de 2014 (assumpte C-131/12), Google Spain, S.L, Google Inc. vs Agència Espanyola de Protecció de Dades, Mario Costeja González, que és de cabdal importància en aquesta matèria.

En el cas d’una sol·licitud d’accés, l’Administració hauria de donar accés a aquesta informació tenint en compte el tipus de dades personals que apareixen a la documentació sol·licitada. Les dades personals especialment protegides previstes a la Llei de transparència que poguessin aparèixer als perfils professionals com podrien ser les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial només es podrien donar amb el consentiment exprés de l’alt càrrec o quan aquesta persona les hagués fet manifestament públiques. Per a la resta de dades personals, la ponderació entre l’interès públic en la divulgació i els drets de l’alt càrrec s’hauria de decantar per l’accés en consideració del paper públic exercit.

I seria convenient que es deixessin visibles els perfils professionals en un apartat de sèries històriques tenint en compte que aquesta informació ja ha estat publicada? Si entenem que la obligació de publicitat activa d’aquesta informació s’acaba una vegada l’alt càrrec ha deixat d’exercir les seves funcions públiques, semblaria raonable despenjar aquests perfils professionals del Portal de la Transparència, ja que es considera més garant respecte a la protecció de dades personals.

Així mateix, el Reglament europeu de protecció de dades preveu com excepció al “dret a l’oblit”, la possibilitat del tractament de dades personals amb finalitats d’arxiu en interès públic, de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques. En aquests casos, l’Administració pública haurà de garantir el respecte al principi de minimització de les dades personals, que significa que aquestes seran adequades, pertinents i limitades en relació amb les finalitats per les quals són tractades.

Com a conclusió, el “dret a l’oblit” va sorgir arran de la preocupació per la recollida i tractament de dades personals de tot tipus de suports (incloent, documents públics) que fan els gestors privats de motors de cerca per internet amb un clar interès econòmic. L’aplicació d’aquest dret en l’àmbit públic té les seves particularitats, ja que la recollida de dades personals que fan les administracions públiques sempre es fa en l’exercici de funcions públiques.

El “dret a l’oblit” de les dades personals en relació a la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ens compel·leix a tenir presents, les finalitats de recollida i tractament de les dades, i el correcte exercici de les obligacions de bon govern i altres drets fonamentals com el dret a la llibertat d’expressió i informació. Les obligacions de bon govern legitimen l’accés a determinades informacions, com és el cas plantejat, més enllà d’obligacions de publicitat activa puntuals per tal de poder caminar cap a una Administració més íntegra i més oberta al retiment de comptes.

Lorena Elvira Ayuso
Analista en matèria de transparència i Bon Govern de la Direcció General de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica

5 thoughts on “Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso

  1. Afegir que, sovint, des de l’àmbit de transparència no es citen les taules d’accés i avaluació documental que és una normativa que afecta al conjunt de l’administració pública. Les taules donen criteri sobre dos aspectes importants el termini de conservació i el règim d’accés. El cas que es presenta es pot interpretar com documentació que forma part d’expedient personal del càrrec i aquest es conserva.
    Teniu més informació a la pàgina Web de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/cnaatd/
    Salutacions

    M'agrada

  2. Un article molt interessant. Només vull deixar en el aire una reflexió:
    Que passa amb els llistats de candidats de cada partit que es presenten a unes eleccions (locals, autonòmiques, …)?
    En principi els llistats reflecteixen la ideologia política dels qui es presenten en un moment donat. Això pot canviar al llarg de la seva vida, sigui per convenciment, sigui pel conegut vulgarment com a “canvi de jaqueta” interessat.
    On està el punt d’equilibri entre el dret de la persona a l’oblid i el dret del ciutadà a la informació, a conèixer la trajectòria política d’un candidat, especialment quan per exemple es presenta per un partit radicalment contrari al cap de 2, 10, 20 o fins i tot 30 anys després?

    M'agrada

  3. Hem sembla un bon article i que permet estudiar i plantejar línies d’actuació per les administracions respecte a aquest tema.
    No tant per l’actualitat, sinó com acabarem instaurant les noves relacions entre els poders públics, el ciutadà i els grups d’interès sia econòmics. socials o tan fonamentals com els periodístics o d’investigació de tot tipus.
    El poder públic, ens abstracte fins ara, comença a ser més material, i per tant els ciutadans que sempre han estat materials, han de poder exercir materialment els seus drets, i això suposa exposició. S’ha de tenir cura d’implementar línies coherents, possibilistes, eficaces, no innecessàriament invasives, però respectuoses amb els titulars reals del poder públic, o com jo dic, de la “res pública”.

    M'agrada

  4. I qui se suposa que dóna aquesta tranparència? El Govern català escollit a dit i amagat a Bèlgica?
    Parlant de transparències: D’on surten els diners per anar vivint com a reis els qui s’autoproclamen repuplicans?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s