El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

quadruple helix

  1. La innovació social a l’Administració pública

La innovació social és una manera de respondre a reptes de la societat des d’una perspectiva de procés sistèmic en el qual l’Administració col·labora amb altres agents (empreses, universitats, societat civil, etc.). La innovació social busca generar canvis incrementals en les actituds i els comportaments humans i en les relacions i la distribució de poder entre diferents organitzacions i col·lectius. Els elements centrals de la innovació social són els processos d’apoderament de les persones i d’aprenentatge col·lectiu, i els resultats són unes polítiques públiques més efectives i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El procés d’innovació social a l’Administració pública es concreta en els quatre punts següents:

  • Es parteix de la identificació d’un repte social complex, amb múltiples dimensions, en un entorn particular. El repte té diverses causes interdependents i les respostes requereixen un enfocament sistèmic, centrat en les relacions entre tots els agents implicats i l’avenç cap a objectius compartits.
  • Se cerquen solucions innovadores i col·laboratives, que contribueixin a donar resposta al repte social i que aportin valor a la societat. Sovint aquestes solucions són serveis i processos nous o millorats, desenvolupats a través de noves formes d’interacció i col·laboració entre els diversos agents de la quàdruple hèlix (les administracions públiques, les empreses, les universitats i, especialment, la societat civil, com a beneficiària última) implicats en el repte. No es tracta necessàriament de solucions completament noves, però sí que han de ser noves en el context en què es plantegin.
  • S’implementen i contrasten projectes pilot a petita escala, acompanyats d’un sistema de monitoratge participatiu, que permet mesurar-en els resultats i l’impacte en el repte.
  • En cas que les solucions contrastades siguin eficaces, es poden implementar a una escala més gran o es poden adaptar i reproduir en altres territoris.

 

  1. Requisits perquè la innovació de l’Administració pública sigui transformadora i tingui impacte social

L’èxit de la innovació social impulsada des de l’Administració pública en termes de transformació i impacte, en gran part depèn dels requisits següents:

  • La innovació se centra en un repte que és rellevant per a la ciutadania i complex, és a dir, té diverses causes i possibles solucions, amb components interdependents, i per tant, no es pot abordar des d’una única institució.
  • L’Administració pública:
    • Té la necessitat, la voluntat o el mandat polític d’incidir en el repte.
    • Comprèn la complexitat del repte i la necessitat d’articular solucions innovadores en col·laboració amb els agents implicats.
    • Dona suport a un procés de canvi social sense identificar cap solució específica per endavant.
    • Té recursos humans, tècnics i financers per incidir en el repte.
    • Té capacitat de lideratge i de mobilització dels agents implicats en les possibles solucions.
    • Té el suport de facilitadors (interns o externs), que guien l’Administració en el procés de definició de la visió compartida del repte i de l’estratègia per donar-hi resposta, i que també acompanyen els agents implicats en el procés de canvi (ajuden a definir els objectius compartits, prioritzar oportunitats d’acció i coordinar les actuacions dels diversos agents implicats).
  • Durant el procés d’innovació s’assoleixen els objectius següents:
    • Es defineix una visió compartida del repte. Esdevé essencial arribar a una entesa integral del repte que permeti desenvolupar un marc estratègic d’acció per als agents rellevants (tant els afectats pel problema com els que poden aportar solucions des dels àmbits de les polítiques públiques, el coneixement o el desenvolupament de productes i serveis nous).
    • Es defineix un pla d’acció compartit. És clau que l’Administració pública i els agents implicats en el repte codissenyin un pla d’acció amb actuacions coordinades que s’autoreforcin i que contribueixin a donar resposta al repte compartit. Els agents han de contribuir a una agenda comuna des dels seus àmbits d’actuació, intentant buscar sinergies i complementarietats: l’Administració, des de l’àmbit de les polítiques públiques; les universitats, aportant-hi coneixement; les empreses, desenvolupant productes i serveis innovadors; la ciutadania, modificant comportaments, etc. Aquestes actuacions sovint es plantegen com a projectes pilot que permeten contrastar, millorar i validar les idees o solucions innovadores i, si donen els resultats esperats, es passa a sistematitzar-les.
    • Es dissenya un sistema d’indicadors i monitoratge comú. La definició de sistemes de mesurament comuns és un element imprescindible tant per poder monitorar els progressos i la contribució de les actuacions dels diversos agents com per poder disposar de dades amb objectius d’avaluació i aprenentatge.
    • S’estableixen canals virtuals i presencials que garanteixen una comunicació fluida i sistemàtica. La comunicació entre els agents implicats és essencial per generar un vocabulari comú i vincles de confiança que els permetin reconèixer la motivació comuna que hi ha darrere dels seus esforços i, per tant, els motivi per avançar cap als objectius compartits. L’objectiu de les sessions de treball no és obtenir finançament, sinó aprendre els uns dels altres i abordar problemes conjuntament amb altres amb qui es comparteix l’interès per resoldre’ls. 
  1. La figura del facilitador o facilitadora

La figura del facilitador és determinant perquè els processos d’innovació impulsats des de l’Administració pública assoleixin els objectius en termes d’impacte social.

A continuació es destaquen les principals funcions del facilitador o facilitadora al llarg del procés d’innovació:

  • Assumir la responsabilitat de conduir els agents en el procés d’innovació, des de la identificació del repte i la definició de la visió compartida fins al disseny de l’estratègia per donar-hi resposta, la definició dels objectius compartits, l’articulació de projectes pilot per contrastar possibles solucions, el disseny d’un sistema d’indicadors, l’avaluació de les actuacions i la implementació de les solucions més eficients a una escala més gran.
  • Crear una consciència compartida entre els agents que participen en el procés i mobilitzar-los cap als objectius compartits perquè siguin ells els qui, mitjançant els seus coneixements i les seves experiències, proposin les solucions i les implementin.
  • Fomentar vincles entre els agents per reforçar les relacions de confiança i complicitat i la implicació per incidir en el repte i provocar canvis sistèmics.
  • Fomentar el pensament crític i la creativitat al llarg del procés d’innovació i explorar camins desconeguts que portin a llocs inesperats. Això vol dir promoure maneres diferents de pensar per imaginar noves solucions i descobrir i crear noves possibilitats.

Per dur a terme aquestes funcions, els facilitadors han de tenir determinades actituds i habilitats personals, a més a més d’uns coneixements específics adquirits mitjançant l’estudi i l’experiència.

Primer de tot, cal que siguin capaços de fer una aproximació estratègica i holística dels reptes que els permeti visualitzar el sistema en el qual s’emmarquen en tota la seva complexitat i copsar elements que no eren visibles per als agents implicats. Han d’ajudar els agents implicats a comprendre el gran sistema del qual formen part i les seves interrelacions, de manera que els obrin una nova perspectiva que afavoreixi l’actuació cap al canvi. Per poder fer això, és essencial la capacitat d’abstracció, anàlisi, relació i síntesi.

Així mateix, cal una actitud compromesa amb el bé comú i orientada cap a la transformació social focalitzada en les persones. Els facilitadors han de ser capaços de transmetre la visió i el compromís a altres persones, i de seduir i mobilitzar agents que provenen d’àmbits molt diversos.

Tot i que no cal que els facilitadors siguin experts en l’àmbit del repte, sí que és essencial que facin l’esforç de conèixer el context del repte i els interessos i les necessitats de les persones que participen en el procés, així com les restriccions i les limitacions normatives i organitzatives. S’han de mostrar davant els diversos col·lectius que participen en el procés com a persones neutrals i mediadores, que ajuden a resoldre conflictes i a crear punts de confluència d’interessos diversos, sense deixar-se influenciar per cap grup d’interès.

Finalment, els facilitadors han de tenir molt bon domini de les eines i els recursos que faciliten processos de disseny social i centrats en les persones i també han d’estar familiaritzats amb les metodologies d’innovació oberta.

  1. L’aproximació del programa Catlabs de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat promou, mitjançant el programa Catlabs, projectes d’innovació social, digital i col·laborativa. Les principals dificultats detectades a l’hora d’articular aquest tipus de projectes són:

  • L’aversió, per part dels decisors públics, d’emprendre processos transformadors de llarg recorregut i de resultats incerts que qüestionen la manera habitual de fer les coses.
  • Les dificultats d’articular des de l’Administració pública noves formes de relació i de col·laboració amb altres agents.
  • La manca de guies metodològiques per als processos d’innovació social i col·laborativa i la manca de professionals amb experiència en processos de disseny social que comprenguin les idiosincràsies de les administracions i les puguin guiar i acompanyar en aquests processos.

Tot i així, cada vegada hi ha més exemples pràctics a Catalunya, molts del món local, que mostren que quan se superen aquestes dificultats s’aconsegueixen polítiques públiques més eficients, que responen millor a les necessitats de la ciutadania, tenen més impacte i generen noves oportunitats de negoci i de generació de valor, tant econòmic com social. En aquest marc, un dels reptes del programa Catlabs és ajudar a superar aquests obstacles per tal que la innovació social digital i col·laborativa ocupi el lloc que li correspon en els processos de disseny i implementació de les polítiques públiques.

 

Tatiana Fernández Sirera
Cap de l’Àrea de Promoció Econòmica del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

3 thoughts on “El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

  1. Excel·lent, moltes gràcies Tatiana! Aprofito per preguntar-te si saps per quan estarà disponible la plataforma per al mapeig de l’especialització intel·ligent a Catalunya. Salut

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s