Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!

Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!).

El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!

Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement.

Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics.

Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.

PROJECTE APRENEM EN FONS I FORMA

Objectiu: aprofitar el talent de les persones que es jubilen amb el  canvi de paradigma de la Formació a les organitzacions.

Context: Generalitat Girona, primera experiència de model funcional i organitzatiu d’integració de serveis comuns en un edifici corporatiu i multidepartamental. Amb dades facilitades per Funció Pública del 2016, un 59% dels treballadors públics de l’Edifici està entre els 45 i els 65 anys!

Desenvolupament: l’anàlisi de diferents referents i estudis de les administracions. Comentaris i valoracions d’experts. El disseny de l’estructura del projecte. Necessitat d’implicació de diferents estaments. Descripció d’eines i processos per dur-ho a terme.

Aquesta és una necessitat latent que requereix la implicació i treball de molts agents.

A Girona, i a nivell pilot, el passat 30 de maig vàrem donar el tret de sortida per a la implantació del Projecte Aprenem en Fons i Forma a la Generalitat Girona amb l’organització de l’Acte de Reconeixement d’una setantena de Treballadors Públics que s’havien jubilat en els últims set anys. Va ser un acte emotiu i motiu d’orgull. Una lliçó de vida, de valors, d’estima, de Servei Públic.

Que et donin les gràcies per la teva implicació es reconeixement i, que es vulgui recollir tota la teva expertesa per si pot facilitar l’aprenentatge dels altres, és gestió del coneixement. Hi  guanyem tots, les persones i de retruc l’organització.

Per tal que no quedi en un acte puntual, ens anotem una data, el Dia Mundial del Jubilat (20 de setembre), per fer el reconeixement cada any de les persones que es jubilen. I, amb les persones responsables dels diferents Serveis Territorials de l’Edifici iniciarem un procediment de coordinació  en l’acompanyament a la jubilació i la possible “vinculació” amb la institució , si s’escau.

Tenim feina. Què seria l’organització sense els seus treballadors? Diuen que som el seu bé més preuat.

Ens hi posem?

Magda Vila Figareda
Responsable de Comunicació i Formació Generalitat Girona

22 thoughts on “Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

  1. Magda,
    Enhorabona per la iniciativa!
    És important el reconeixement a la feina feta, a totes les persones que han treballat pel bon funcionament de l’Administració. Per altra banda, l’aprofitament de l’experiència dels professionals, és d’una importància capdal per poder millorar el servei a la ciutadania.
    Esperem vagi endavant!!!

    M'agrada

  2. Felicitats per la iniciativa, he vist companys que s’han jubilat amb una sensació de poc reconeixement per la tasca realitzada, això m’entristeix, jo fa 30 anys que estic a la Generalitat i penso que l’humanisme cada vegada està més deixat de banda…per treballar millor s’ha de saber valorar als treballadors.

    Llástima que a Barcelona no es posin en marxa iniciatives així.

    M'agrada

  3. Moltes gràcies a tots i a totes per les vostres paraules de suport i recolzament.
    Fer realitat un projecte dóna molta força!.Sumem sinèrgies, idees, valors, coneixements….
    Som-hi!

    M'agrada

    • Doncs a això em referia amb el meu comentari, Magda. Quan no tens projectes, quan no tens horitzons de futur, quan el teu coneixement no li importa a ningú, d’on has de treure la força per llevar-te cada matí? Som molts els funcionaris que ens trobem en aquesta situació i agrairíem també que algú s’ho plantegés. Francament, ara com ara em preocupa molt poc el que passi amb la jubilació. És un projecte fantàstic, de debò, però de moment a la Generalitat li ve gran, hi ha massa assignatures pendents a resoldre. Em sap greu, és el que penso.

      M'agrada

  4. Felicitats, molt bona iniciativa, endavant!!!!!

    És molt important per la gent que comença tenir una mínim coneixement de la tasca que se li encomana.
    Porto 39 anys a l’administració en diferents àmbits però sempre de cara al públic i sovint sento als meus companys dir no ho se (sense fer res per adreçar a l’usuari) o be això no hem toca o no es el meu problema etc….
    Sí volem un país millor els afortunats que treballem per fer-ho possible hem de posar tot el nostres sentits.
    Així que endavant molta força i tot el meu humil encoratjament.
    Luján

    M'agrada

  5. Molt, molt bona iniciativa !!!, sensible per les persones, l’equip humà de l’Administració i alhora estratègic i d’interès per l’organització, quant “know how “ de coneixement !! M’alegra molt aquesta idea tant per companys que hi son i també per quins ja s’han jubilat i per mi mateixa, que ja estic en la “ linea “. Endavant !!
    Ansel

    M'agrada

  6. Em sembla una molt bona iniciativa! Una projecte que beneficia a tothom, a les persones que es jubilen i a les que encara hi som, no el podem deixar perdre! A més a més, un projecte que te un component emocional!

    M'agrada

  7. Bona dia Magda. Sincerament crec que es un procés natural de la professió i que a tots si arribem algun dia hem de passar per el mateix. Tenir l’ocasió d’aprofitar la saviesa d’un company o companya seria molt interessant però des de el punt de vista de la persona que es jubila com des de la teva posició. Ja que l’aprenentatge de la seva experiència es interessant.. Mai deixem d’aprendre. .Felicitats Magda per la iniciativa.

    M'agrada

  8. M’ha encantat la iniciativa. L’he trobat “imprescindible”. El veig un projecte de llarg recorregut i per tant ens hi hem de posar ja!!. Cal però millorar la gestió dels recursos humans. Aquesta proposta requereix d’una nova mirada..
    Moltes gràcies!!!

    M'agrada

  9. Totalment d’acord. Tothom necessita ser valorat i que se li reconeguin els seus esforços i la feina ben feta, la voluntat de que sigui així dia a dia, mes a mes i any a any. Experiències acumulades per les tasques realitzades. Realment tots formem part d’un equip i hem de ser conscients que qualsevol membre de l’equip té el seu mèrit, des de la categoria més baixa a la més alta. Tots formem part del servei a la ciutadania que són els nostres veïns, amics i família, per tant res pot restar importància a donar el millor de nosaltres. Quan una persona arriba a l’edat de jubilació és d’agrair el reconeixement en acabar l’etapa, però no hem d’oblidar que molt abans que aquesta etapa acabi una persona s’ha de sentir estimada i valorada i per tant el reconeixement s’ha de sentir en el dia a dia, de ben segur que la feina a fer serà molt menys feixuga perquè hi haurà il·lusió.
    Treballem-m’ho!!!

    M'agrada

  10. Gestió dels “recursos humans”? Aquí rau el primer i principal problema (de qualsevol empresa, no sols de l’Administració Pública): considerar les persones com a simples “recursos”, és a dir, objectes d’usar i llençar. Al mateix nivell que un ordinador, una fotocopiadora… Només “recursos”.

    I si comencem a tractar les persones com a PERSONES? Éssers amb aspiracions, inquietuds, preocupacions, desigs, pensament. És molt difícil això, eh!

    M'agrada

  11. I quan coneixement perdut guardat només en la memòria de tantes persones jubilades. Una història que és del territori en els treballadors públics del mon rural, que ajudaria a comprendre a les noves generacions el per que de moltes infraestructures, actuacions, línies de treball i canvis de paisatge en les darreres dècades. Tant de bo reconeguem la feina feta a les companyes i companys que es jubilen, i sabem recollir els seus coneixements des de l’administració, per conèixer la nostra història i aprofitar la seva saviesa per millorar el nostre funcionament, sabent d’on venim i definint cap a on volem anar.

    M'agrada

  12. Mantenir el coneixement de les persones que es jubilen és una qüestió que ja fa molt temps que hauria d’haver estat abordada, perquè estem perdent allò après i l’experiència de les persones que van tirar endavant la Generalitat reconstituïda a l’any 80.
    La història la fan les persones i no hauríem de deixar perdre aquesta generació que ens va marxant sense pena ni glòria. Altres institucions, com la Diputació de Barcelona, fins i tot, donen un premi. El nostre premi és l’adéu i l’oblit. Sembla impossible que la instutició més important de Catalunya, no tingui res pensat al respecte.
    En el seu moment, ja fa dos anys, arran de la publicació de Manel Muntada “El conocimiento NO se jubila” (http://blog.cumclavis.net/search?q=la+coru%C3%B1a), vaig presentar un projecte sobre aquest tema a la direcció de l’EAPC, però no va prosperar.
    Tot allò, per tant, que ajudi a conservar el coneixement, l’experiència i el talent de les persones que després de molts anys marxen de la Generalitat, benvingut sigui.

    M'agrada

  13. La realitat actual és just aquesta, em jubilo i ja està, que faig 25 anys de treballadora,? i ja està, que en faig, 30? doncs el mateix; Es bastant trist que ningú tingui aquesta informació més que tu, en soledat vas encaixant totes les dates excepte aquelles que per moments personals estàs desbordada i no ets capaç de sentir-te que formes part de res.
    Així com hi ha un protocol de benvinguda, trobo que seria molt interesant que hi hagués un d’actuació vers la empresa pel personal que finalitza una etapa i que estaria bé mantenir contacte o fer un acompanyament més racional. per no acabar en un – i ja està!
    Es poden fer moltes coses i fora bo, que així sigui, un ventall gran de possibilitats per que cada un de nosaltres es sentís útil i gratificat pels serveis prestats. L’administració és una gran empresa i ha de marcar la salvaguarda dels canvis a la societat i avançar-se en una direcció que sigui més de futur que de passat.

    M'agrada

  14. Em sembla una iniciativa fantàstica i necessària, tant per a la persona que es jubila com per als companys que es queden, els que entren de nou i per a l’organització.

    M'agrada

  15. El problema no em sembla que sigui aprofitar el talent de les persones que es jubilen. Això ens ho podríem plantejar si la situació de l’Administració pública pel que fa a la gestió de personal s’acostés a l’excel·lència. Ara com ara ja en tindríem ben bé prou que s’aprofités el talent de les persones que estan treballant actualment.

    Segons el número de “La Mirada” d’octubre de 2012, un 27,90€ de treballadors de l’Administració de la Generalitat del grup B2 estava sobreformat per al lloc de treball que ocupava. Encara pitjor, els sobreformats del grup C1 eren el 38,58%. I en el cas del grup C2 s’enfilava a l’escandalosa xifra de 73,30%. La mateixa publicació, elaborada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública, indicava que “el nivell acadèmic i la titulació dels empleats són indicadors rellevants en el disseny de polítiques de gestió de recursos humans”. Aquesta afirmació sembla més aviat una desiderata, atès que fins a aquest moment no hem vist per enlloc la voluntat de posar remei a un estat de coses del tot lamentable. I no només per als treballadors. De debò pot una organització que vol ser eficient i oferir al ciutadà un servei de qualitat malbaratar el gruix de talent, coneixements i capacitat de treball que es perden cada dia per les esquerdes d’una gestió de personal erràtica i sense visió de futur?

    Esperem que els nous criteris de selecció del personal interí comencin a revertir aquesta situació i saltin d’una vegada els taps incomprensibles que impedeixen la carrera professional que ens van prometre un dia massa llunyà els temaris de les oposicions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s