La igualtat efectiva de dones i homes, un nou repte per a les compres públiques!  – Mercè Corretja Torrens

La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.[1]

Tot i l’ampli ventall de mesures normatives que proclamen la igualtat de dones i homes, tant en el dret internacional com europeu, som encara lluny d’assolir-la de forma efectiva. A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer un pas important en aquest sentit tot desenvolupant els drets de les dones que proclama l’article 19 de l’EAC del 2006. Cal, però, seguir impulsant mesures que ens ajudin a avançar cap a una societat més equitativa, solidària i igualitària, també des de la perspectiva de gènere.

En aquesta línia, el nou model de contractació pública estratègica que s’impulsa des de la Unió Europea i que ha consolidat la Llei bàsica 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, converteix  les compres públiques en un instrument privilegiat al servei de les polítiques d’igualtat. En el marc del Codi de Contractació Socialment Responsable, aprovat el juny del 2017 pel Govern de la Generalitat i pensat com un manual adreçat a totes les unitats que participen en un procediment contractual per tal de facilitar-los la inclusió de clàusules socials, ambientals, lingüístiques, alimentàries, d’inserció i integració, d’accessibilitat, laborals i d’igualtat en totes les compres públiques[2], la nova Guia desplega el Codi mitjançant la incorporació de pautes i models específics en l’àmbit de la perspectiva de gènere.

La perspectiva de gènere té caràcter transversal i la seva incorporació en les compres públiques significa integrar aquesta visió al llarg de tots els estadis del procés contractual. Per a això, cal tenir en compte una metodologia basada en l’anàlisi de tres aspectes clau: primer, analitzar la situació de partida, fent una recerca quantitativa i qualitativa que ens permeti saber quin és el punt de partida; en segon terme, identificar els objectius generals  i sectorials en matèria d’igualtat en l’àmbit concret; i, en tercer i darrer lloc, formular les propostes de millora.

La tipologia de les clàusules és molt variada atès que el seu objectiu és triple: eliminar la discriminació, la desigualtat i la invisibilitat que pateixen les dones.

Si apliquem l’anterior metodologia a les compres públiques, podem valorar la incorporació de clàusules de perspectiva de gènere en les següents fases contractuals:

  1. En la definició de l’objecte. La inclusió de la perspectiva de gènere en l’objecte del contracte requereix que hi hagi una relació directa entre la perspectiva de gènere i el subministrament, el servei o l’obra a realitzar.
    • Per exemple: És objecte d’aquest contracte l’elaboració d’un pla d’igualtat en l’àmbit, sector, matèria…
  2. En la fase de selecció dels proveïdors, tot preveient també criteris d’exclusió. Cal tenir en compte que l’exigència de criteris de solvència en la fase de selecció no es pot establir amb caràcter general sinó en funció de la naturalesa del contracte, és a dir, quan sigui necessari per a la seva correcta execució.
    • Per exemple, es poden exigir determinats requisits de titulació, formació i capacitació a l’equip tècnic que l’haurà d’executar en matèria d’igualtat de dones i homes.
  3. En la fase de licitació mitjançant els criteris d’adjudicació. En aquesta fase és important tenir present que els criteris han d’anar vinculats a l’objecte del contracte, en qualsevol de les fases del seu cicle de vida, que han de ser objectius i quantificables i que han d’estar establerts en els plecs i, naturalment no poden contradir la normativa aplicable.
    • Com a exemples, es pot incloure com a criteri el compromís de l’empresa de contractar xxx (%) de plantilla formada per dones les quals hauran d’estar adscrites a l’execució d’aquell contracte, o bé la incorporació de la perspectiva de gènere en la pla de prevenció de riscos laborals.
  4. Com a criteris de desempat. Aquesta possibilitat està prevista a l’article 10 de la Llei catalana 17/2015 i també a l’article 147.1.e) de la LCSP, que preveu a l’apartat 2 uns criteris de desempat per al cas que els plecs no n’hagin inclòs.
  5. En la fase d’execució dels contractes, com a condicions especials d’execució. Recordem que amb la LCSP és obligatori incloure almenys una de les condicions especials d’execució en tots els contractes de les previstes a l’article 202.2 LCSP. Aquest article inclou les clàusules per eliminar la desigualtat entre dones i homes dins de les clàusules socials. Aquesta fase contractual es considera la més adequada per a la incorporació de clàusules de perspectiva de gènere, tant des del punt de vista doctrinal com pràctic. Cal tenir en compte que si a més la condició especial d’execució té el caràcter d’essencial segons el Plec de clàusules, el seu incompliment pot comportar penalitats i, fins i tot, la resolució del contracte.
    • Alguns exemples:
    • Exigir que, com a mínim, un % del persones contractades laboralment per a l’execució de la prestació del contracte siguin dones amb especials dificultats d’inserció laboral;
    • Exigir que no s’utilitzi llenguatge sexista en cap documentació escrita o visual relacionada amb el contracte o bé
    • Exigir el desenvolupament de mesures de conciliació de la vida laboral, personal i familiar per a l’equip que desenvolupi el contracte.
  6. En la subcontractació. Els subcontractistes també queden obligats a complir amb les mesures de perspectiva de gènere que s’hagin imposat al contractista principal i així s’ha de fer constar en els Plecs. Així mateix es pot exigir en el Plec que el contractista subcontracti part de la prestació amb centres especials de treball, empreses d’inserció o entitats sense ànim de lucre que treballin per a la inserció de dones amb risc d’exclusió social.

Cal subratllar, finalment, la importància de l’activitat d’avaluació i control. La incorporació de mesures no acompleix el seu objectiu sinó va acompanyada de mecanismes de supervisió i de control, ja sigui mitjançant la figura del Responsable del contracte, ja sigui mitjançant l’establiment de penalitats o bé altres fórmules que estableixi el contracte. Finalment, com a òrgan especialitzat en la matèria, la Guia atribueix a l’Institut Català de les Dones una funció d’avaluació.

Esperem que la nova Guia sigui una eina útil per als compradors públics i que, a poc a poc però amb fermesa, avancem cap  a la consecució real de la igualtat de dones i homes. La contractació pública és també una oportunitat per avançar en aquest camí.

Mercè Corretja Torrens
Directora General de Contractació Pública

 

 

[1] http://exteriors.gencat.cat/web/ca/ambits-dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio-publica-/.content/osacp/cp_socialment_responsable/guia_genere/guia_igualtat_genere_v2.pdf.

Versión en castellano: http://exteriors.gencat.cat/web/ca/ambits-dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio-publica-/.content/osacp/cp_socialment_responsable/guia_genere/guia_igualtat_genere_castellano_v2.pdf.

 

[2] http://exteriors.gencat.cat/web/ca/ambits-dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio-publica-/.content/osacp/cp_socialment_responsable/codi_cp_socialment_responsable/codi_cp_socialment_responsable_v1.pdf.

Versión en castellano: http://exteriors.gencat.cat/web/ca/ambits-dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio-publica-/.content/osacp/cp_socialment_responsable/codi_cp_socialment_responsable/codi_cp_socialment_responsable_v1_castellano.pdf.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s