Valors com a gestió de lideratge – Simon Dolan

Al món actual, cada vegada més globalitzat i canviant, els líders de les organitzacions requereixen noves competències per gestionar i dirigir persones, cada vegada més ben formades i exigents. Una tasca gens senzilla per a les directives i directius, que han d’aconseguir motivar, inspirar i treure el
millor dels treballadors perquè innovin i contribueixin a aconseguir els objectius estratègics de l’organització.

Per a això, explica el professor i CEO de The Global Future of Work Foundation, Simon Dolan, és necessari que el líder conegui les seves pròpies competències i que estiguin alineades amb els seus valors personals i amb els valors compartits de l’organització (la cultura corporativa), per ajudar les persones, generar compromís col·lectiu i augmentar la confiança entre els membres de l’equip.

“Els valors s’han convertit en la base de la identitat organitzativa i del principi fonamental de l’estratègia de l’organització”, puntualitza el creador de la metodologia ‘Coaching per Valors’.

“Aquestes competències o habilitats de lideratge són les soft skills, les quals es poden aprendre, experimentar i posar en pràctica per arribar a ser el millor líder de l’organització”, assenyala el World Work Innovation (WWi) Advisory Board, Simon Dolan.

Però, quines són realment les soft skills?Read More »

Valors i lideratge públic – Ferran Sáez Mateu

Si volem parlar de Valors i de Lideratge cal fer dues coses simultàniament:

La primera, provar de mostrar de què parlem exactament -i subratllo l’adverbi- quan parlem de valors. Penso que això és molt important perquè, gairebé sempre, la qüestió de la naturalesa dels valors acostuma a donar-se per suposada alegrement, tot i que constitueix un assumpte filosòfic força tècnic i, en alguns punts concrets, no gaire intuïtiu.

La segona qüestió que provarem de desenvolupar és la de si hi ha valors específicament associats a la qüestió del lideratge en el context de l’administració pública. Els avanço que, plantejada així, aquest tema no té gaire recorregut. Potser fa 50 o 60 anys, estipular un conjunt de valors que tinguessin relació amb el lideratge públic era possible. Avui, però, sembla més adient contemplar les coses des d’una altra perspectiva: la de la tensió entre tríades de valors provinents de la mentalitat premoderna, moderna i postmoderna. Estic convençut que això permet entendre millor les coses.

 

  1. Els valors existeixen des que la consciència i el llenguatge articulat permeten fer judicis sobre la nostra conducta i sobre la conducta dels altres i avaluar-ne les conseqüències abstractament (és a dir, més enllà d’un cas concret).

Si observem el camp semàntic de la majoria de discursos on hi ha referències als valors lligats al lideratge constatarem que hi predominen termes relacionats amb aspectes directament o indirectament emocionals (resiliència, etc) i, en canvi, tendeixen a declinar els que -potser sense haver-ho meditat gaire- es consideren avui massa instrumentals, com ara l’eficiència o la determinació. L’interessant, en qualsevol cas, no és fer una mena de cànon axiològic o decàleg, sinó simplement ser conscients que l’emocionalització dels valors potser és una moda com una altra -i en conseqüència tindrà el recorregut que tindrà- molt relacionada amb determinades visions autoindulgents de la conducta humana.

Read More »

L’Administració pública catalana del futur: digital, pionera i transformadora – Jordi Puigneró i Ferrer

foto_3359540 (1)

Deixeu-me en primer lloc saludar-vos com a nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Un departament nou, que sota l’impuls del M.H president Quim Torra, vol situar Catalunya i les seves institucions als capdavant del lideratge de la revolució digital que estem vivint.

La Generalitat de Catalunya és l’administració pública de referència per als catalans i les catalanes i el nivell d’autoexigència dels seus treballadors i treballadores ha estat sempre altíssim. Tenim uns professionals altament qualificats que treballen en benefici de l’interès públic i que ho fan cercant l’excel·lència.

Ha estat així al llarg de la seva història. Aquesta vocació de servei públic s’ha evidenciat encara més en aquesta llargs mesos d’intervenció per part de l’Estat i d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. El col·lectiu dels servidors i servidores públics heu estat un dels col·lectius que més heu patit els efectes de la intervenció de l’Estat Espanyol i, malgrat les dificultats, heu continuat exercint les vostres responsabilitats amb enorme professionalitat i excel·lència. Vagi, doncs, per endavant el meu agraïment i reconeixement.

Tenim una administració potent i un personal molt preparat al capdavant de les nostres institucions. Ara bé, ens cal una actualització per adaptar-nos a les noves realitats i reptes que imposa la revolució digital en què ens trobem immersos.

Encetem, doncs, una nova etapa. Posem rumb cap a l’administració pública catalana del futur.Read More »

Gestión de lo imperfecto – Javier Fernández Aguado

“Recuerdo un tipo de mi tierra que se cayó de una casa de diez pisos.

  • ¿Y qué le pasó?

Mientras iba cayendo, la gente de cada planta le oía decir: ¡por ahora bien, por ahora bien…!”

Steve McQueen en Los siete magníficos, John Sturges 1960

Los modelos de diagnóstico son un instrumento esencial para que las organizaciones definan dónde se encuentran y hacia adónde se dirigen. Hay dos grandes grupos: específicos e integrales. Los primeros ponen el énfasis en procesos productivos, financieros, de gestión, en aspectos relativos al mercado, etc.  Los integrales se caracterizan por una visión holística, donde la mirada se centra también en los colaboradores, el talento, la eficacia en la gestión de las personas…, manejando una amplia gama de variables.

Dentro de la categoría de métodos de diagnóstico integrales se encuentra Gestión de lo Imperfecto.

Gestión de lo Imperfecto aspira a transformar las imperfecciones, una vez diagnosticadas, en ventajas competitivas.  Lo imperfecto no se resuelve por sí mismo, pero cuando es definido, asumido y tratado, puede convertirse en oportunidad de mejora.Read More »

La contractació pública de la Generalitat l’any 2017: Estat de la qüestió – Mercè Corretja

Com cada any des del 2011, fem públic el primer Informe sobre l’activitat contractual de l’Administració de la  Generalitat i del seu sector públic de l’any 2017. L’Informe s’inscriu en el Pla de Treball de Transparència, Informació i Avaluació de la Contractació Pública i forma part de les polítiques de transparència i govern obert impulsades pel Govern de la Generalitat.

D’acord amb les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat,[1] el volum total de la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic, incloses les universitats públiques, l’any 2017 ha estat de 3.794 milions d’euros, dels quals 1.420 milions corresponen a noves adjudicacions. La resta són pròrrogues, modificacions i anualitats de contractes pluriennals. L’informe també inclou dades sobre contractació menor.

En total, respecte del 2016,[2] l’import de la contractació pública s’ha incrementat en un 5,1%.  Ara bé, la distribució ha estat força diferent, ja que l’import de les adjudicacions ha disminuït un 11,2%, mentre que s’han incrementat les anualitats (un 13,2%) i les pròrrogues (un 21%). Read More »