L’Administració pública catalana del futur: digital, pionera i transformadora – Jordi Puigneró i Ferrer

foto_3359540 (1)

Deixeu-me en primer lloc saludar-vos com a nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Un departament nou, que sota l’impuls del M.H president Quim Torra, vol situar Catalunya i les seves institucions als capdavant del lideratge de la revolució digital que estem vivint.

La Generalitat de Catalunya és l’administració pública de referència per als catalans i les catalanes i el nivell d’autoexigència dels seus treballadors i treballadores ha estat sempre altíssim. Tenim uns professionals altament qualificats que treballen en benefici de l’interès públic i que ho fan cercant l’excel·lència.

Ha estat així al llarg de la seva història. Aquesta vocació de servei públic s’ha evidenciat encara més en aquesta llargs mesos d’intervenció per part de l’Estat i d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. El col·lectiu dels servidors i servidores públics heu estat un dels col·lectius que més heu patit els efectes de la intervenció de l’Estat Espanyol i, malgrat les dificultats, heu continuat exercint les vostres responsabilitats amb enorme professionalitat i excel·lència. Vagi, doncs, per endavant el meu agraïment i reconeixement.

Tenim una administració potent i un personal molt preparat al capdavant de les nostres institucions. Ara bé, ens cal una actualització per adaptar-nos a les noves realitats i reptes que imposa la revolució digital en què ens trobem immersos.

Encetem, doncs, una nova etapa. Posem rumb cap a l’administració pública catalana del futur.Read More »

Gestión de lo imperfecto – Javier Fernández Aguado

“Recuerdo un tipo de mi tierra que se cayó de una casa de diez pisos.

  • ¿Y qué le pasó?

Mientras iba cayendo, la gente de cada planta le oía decir: ¡por ahora bien, por ahora bien…!”

Steve McQueen en Los siete magníficos, John Sturges 1960

Los modelos de diagnóstico son un instrumento esencial para que las organizaciones definan dónde se encuentran y hacia adónde se dirigen. Hay dos grandes grupos: específicos e integrales. Los primeros ponen el énfasis en procesos productivos, financieros, de gestión, en aspectos relativos al mercado, etc.  Los integrales se caracterizan por una visión holística, donde la mirada se centra también en los colaboradores, el talento, la eficacia en la gestión de las personas…, manejando una amplia gama de variables.

Dentro de la categoría de métodos de diagnóstico integrales se encuentra Gestión de lo Imperfecto.

Gestión de lo Imperfecto aspira a transformar las imperfecciones, una vez diagnosticadas, en ventajas competitivas.  Lo imperfecto no se resuelve por sí mismo, pero cuando es definido, asumido y tratado, puede convertirse en oportunidad de mejora.Read More »

La contractació pública de la Generalitat l’any 2017: Estat de la qüestió – Mercè Corretja

Com cada any des del 2011, fem públic el primer Informe sobre l’activitat contractual de l’Administració de la  Generalitat i del seu sector públic de l’any 2017. L’Informe s’inscriu en el Pla de Treball de Transparència, Informació i Avaluació de la Contractació Pública i forma part de les polítiques de transparència i govern obert impulsades pel Govern de la Generalitat.

D’acord amb les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat,[1] el volum total de la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic, incloses les universitats públiques, l’any 2017 ha estat de 3.794 milions d’euros, dels quals 1.420 milions corresponen a noves adjudicacions. La resta són pròrrogues, modificacions i anualitats de contractes pluriennals. L’informe també inclou dades sobre contractació menor.

En total, respecte del 2016,[2] l’import de la contractació pública s’ha incrementat en un 5,1%.  Ara bé, la distribució ha estat força diferent, ja que l’import de les adjudicacions ha disminuït un 11,2%, mentre que s’han incrementat les anualitats (un 13,2%) i les pròrrogues (un 21%). Read More »

GOV IS… public interest: La corrupción y los límites de la democracia – Timothy K. Kuhner

Trump, junto con otros líderes populistas y autoritarios, supone un paso más hacia la caída de la democracia liberal. Esto lo sabemos casi todos, pero ¿a qué se debe esta ola populista? y ¿hacia dónde nos está llevando? Estas preguntas no son tan fáciles de contestar. Los expertos hablan de la inseguridad económica y de la reacción cultural (cultural backlash) como causas principales de la ola populista, pero yo diría que la parte económica y la parte cultural no están en la raíz del problema, sino que son el tronco. Las ramas son el populismo. El tronco es la inseguridad económica y la sobrerreacción cultural. Pero las raíces son políticas, no culturales ni económicas. Thomas Piketty, que ha traído a primer plano el tema de la creciente desigualdad económica, nos advierte que el nivel de concentración de riqueza y la correspondiente inseguridad económica no son naturales, ni mucho menos inevitables. Son, más bien, una consecuencia de leyes y políticas que sirven para concentrar la riqueza y fortalecer la corrupción. En un mundo dominado por una parte por el neoliberalismo, por otra por la corrupción, y en tercer lugar por gobiernos autoritarios, no es de extrañar que haya un nivel radical de desigualdad económica. Y en un mundo con semejante inseguridad y precariedad, no es de extrañar que la gente sea vulnerable al mensaje del populismo iliberal: que los imigrantes tienen la culpa, que las minorías tienen la culpa, que los muslumanes tienen la culpa, que el comercio internacional tiene la culpa, etc.

Pero en realidad, son los gobiernos que no respetan el interés público ni la soberanía popular quienes tienen la culpa. Ellos forman las instituciones globales y pactan sobre el comercio global. Ellos reducen el presupuesto social y favorecen la privatización de los recursos públicos. Y ellos, o más bien los partidos políticos, son los que establecen cleptocracias, plutocracias y partitocracias, sus pequeños feudos, aristocracias y oligarquías, por todo el planeta. En base a la frustración y alienación política que esto genera, las leyes y políticas al servicio de las élites, y en base a la inseguridad económica y la reacción cultural que surge después, la demanda electoral impulsando el populismo no es difícil de entender. Pero la respuesta no está en el programa iliberal y autoritario de los populismos de hoy en día. Con el racismo, la xenofobia, y el abuso del rule of law, solo avanzamos más rápidamente hacia la destrucción, hacia el fin del progreso que se ha realizado desde la ilustración, hacia otra edad oscura.Read More »

El futur de l’organització territorial de Catalunya – Mònica Sabata

Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.

Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:

– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.

– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.

– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.

– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.

Read More »