La igualtat efectiva de dones i homes, un nou repte per a les compres públiques!  – Mercè Corretja Torrens

La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.[1]

Tot i l’ampli ventall de mesures normatives que proclamen la igualtat de dones i homes, tant en el dret internacional com europeu, som encara lluny d’assolir-la de forma efectiva. A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer un pas important en aquest sentit tot desenvolupant els drets de les dones que proclama l’article 19 de l’EAC del 2006. Cal, però, seguir impulsant mesures que ens ajudin a avançar cap a una societat més equitativa, solidària i igualitària, també des de la perspectiva de gènere.Read More »

La revolució blockchain estarà liderada per l’administració local – Lluïsa Marsal

La tecnologia blockchain s’entén bé si es compara amb l’internet i, fent ús d’aquesta comparació, podríem dir que es troba en la maduresa tecnològica de l’internet de l’any 1992 però en el hype de l’internet de l’any 2000. Aquesta discordança al respecte de l’internet és deguda a que l’interès que la tecnologia ha generat al sector privat va acompanyada de por i amenaça. D’aquí que l’adopció de la tecnologia vagi acompanyada de forma simultània de soroll i desinformació, l’anomenat hype. Pel que fa a sector públic, les administracions són encara espectadores de l’evolució del blockchain, però no per massa temps més.

L’any 1992 va arribar el protocol d’internet, conegut com el HTTP. Era un protocol peer-to-peer concebut com descentralitzat. En aquell primer moment d’internet les webs eren estàtiques, era l’anomenat web1 on l’usuari no podia fer res més que llegir informació, no hi podia interactuar ni trobar-hi aplicacions. L’any 1998 va néixer Google i això va revolucionar el web1. Cap al 2000 va sorgir l’anomenat web2 i aquest va coincidir amb la crisi del les empreses .com. El web2 és l’internet que encara tenim avui, amb aplicacions i una alta sofisticació en l’interacció amb l’usuari que permet oferir complexos serveis de banca i administració digitals via aplicacions web. Però el web2 porta associada la dominància d’uns pocs, entre els quals hi ha Google però també Facebook, YouTube, etc., i per tant la pèrdua de la descentralització original concebuda en el web1.

Read More »

Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!

Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!).

El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!

Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement.

Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics.

Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.Read More »

The challenge of articulating social innovation projects from the public administration – Tatiana Fernández

  1. Social innovation in the public administration

Social innovation is a way of responding to societal challenges from the perspective of a systemic process in which the public administration collaborates with other players (companies, universities, civil society, etc.). Social innovation aims to generate incremental changes in human attitudes and behaviours and in relations and the distribution of power between different organisations and groups. The central elements in social innovation are processes of empowering people and collective learning, and the results are more effective public policy and improved quality of life for citizens.

The process of social innovation in the public administration involves the following four elements:

  • A process beginning with the identification of a complex social challenge with multiple dimensions in a particular environment. The challenge has various interdependent causes, and responses to it require a systemic approach that focuses on the relations between all the stakeholders involved and on making progress towards common goals.
  • A search is made for innovative, collaborative solutions that can contribute to meeting the societal challenge and generate value for society. These solutions often take the shape of services and new or improved processes, which are developed through innovative forms of interaction and collaboration among the different players in the quadrupole helix (government, companies, universities and, especially, civil society, as the final beneficiary) involved in the challenge. The solutions are not necessarily completely new, but they must be new within the context in which they are proposed.
  • Pilot projects, which are implemented and tested on a small scale, accompanied by a participatory monitoring system to measure the results and impact on the challenge.
  • If the solutions tested are effective, they can be implemented on a larger scale or be adapted and reproduced in other territories. 

Read More »

La col·laboració interadministrativa funciona: els resultats del Grup de Treball de Transparència Local – Esperanza Yuste

Ja fa temps que la transparència esdevé un repte fonamental a les administracions públiques de Catalunya, no només pel que fa l’Administració de la Generalitat, sinó també pel que fa a les administracions locals.

L’any 2015 va entrar en vigor la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara endavant, la LTC), amb l’objectiu d’aconseguir una Administració més transparent i establir mecanismes per donar visibilitat a la ciutadania de l’activitat i de la gestió dels recursos públics de les administracions públiques catalanes.Read More »