El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

quadruple helix

  1. La innovació social a l’Administració pública

La innovació social és una manera de respondre a reptes de la societat des d’una perspectiva de procés sistèmic en el qual l’Administració col·labora amb altres agents (empreses, universitats, societat civil, etc.). La innovació social busca generar canvis incrementals en les actituds i els comportaments humans i en les relacions i la distribució de poder entre diferents organitzacions i col·lectius. Els elements centrals de la innovació social són els processos d’apoderament de les persones i d’aprenentatge col·lectiu, i els resultats són unes polítiques públiques més efectives i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El procés d’innovació social a l’Administració pública es concreta en els quatre punts següents:Read More »

El paper de la tecnologia en la nova innovació social digital – Ricard Faura i Homedes

Ja fa força temps que es treballa amb projectes que tenen visió d’Innovació Social[1], és un concepte que ja no podem considerar com a nou, la novetat seria l’aportació que li dóna la suma del concepte “Digital”.

Podem considerar la Innovació Social Digital, com un moviment creixent d’innovadors en la societat civil i empresaris tecnològics i socials, estan desenvolupant solucions digitals inspiradores per a una gran varietat de temes socials en àmbits com ara la salut, la democràcia, el consum, els diners, la transparència i l’educació. És aquí on tenim un debat obert del pes que té l’element tecnològic en aquest tipus d’innovació. El concepte “solucions digitals” és prou ambigu per deixar un marge ampli de propostes que es puguin considerar innovacions socials digitals.Read More »

Polítiques públiques basades en l’evidència: la utilitat de les revisions sistemàtiques de literatura – Jordi Sanz i Laura Kirchner

Les institucions i persones responsables de formular polítiques públiques constantment estan prenent decisions sobre aquestes, com per exemple el disseny d’un nou programa, la població a qui ha d’anar adreçat, la continuïtat d’una política ja existent, etc.

Aquests actors tenen a l’abast cada cop més informació relacionada amb la problemàtica que volen tractar, incloent literatura acadèmica, en la qual es poden basar per prendre decisions informades sobre les polítiques i programes públics. En els darrers anys, la recerca aplicada en l’àmbit de les polítiques públiques ha crescut considerablement, especialment en els països anglosaxons. Paral·lelament, cal tenir en compte que existeix molta literatura grisa (notes breus, informes, policy briefs…) sobre determinades intervencions socials. En conseqüència, s’ha generat prou coneixement científic com per poder respondre en millors condicions a aquelles preguntes clau relatives a la naturalesa del problema, què funciona per resoldre’l, el per què i el com.

Malauradament, prendre decisions en base al millor coneixement existent no és tan habitual ni tan senzill en l’àmbit de les polítiques públiques. Donada la gran quantitat d’informació existent, és poc probable que tots aquests actors tinguin el temps i els recursos per analitzar-la i aplicar-la de forma sistemàtica en el disseny i desenvolupament d’intervencions públiques. A més, experiència, tradicions, judicis, hàbits o contingències del context politico-administratiu són elements que “competeixen” amb l’evidència científica.

Davant d’aquesta situació, en diversos països del nostre entorn s’ha generat un interès creixent sobre la necessitat d’aplicar el coneixement derivat de la investigació acadèmica a la presa de decisions sobre política pública per tal de produir polítiques més eficaces.Read More »

L’Administració pública catalana del futur: digital, pionera i transformadora – Jordi Puigneró i Ferrer

foto_3359540 (1)

Deixeu-me en primer lloc saludar-vos com a nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Un departament nou, que sota l’impuls del M.H president Quim Torra, vol situar Catalunya i les seves institucions als capdavant del lideratge de la revolució digital que estem vivint.

La Generalitat de Catalunya és l’administració pública de referència per als catalans i les catalanes i el nivell d’autoexigència dels seus treballadors i treballadores ha estat sempre altíssim. Tenim uns professionals altament qualificats que treballen en benefici de l’interès públic i que ho fan cercant l’excel·lència.

Ha estat així al llarg de la seva història. Aquesta vocació de servei públic s’ha evidenciat encara més en aquesta llargs mesos d’intervenció per part de l’Estat i d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. El col·lectiu dels servidors i servidores públics heu estat un dels col·lectius que més heu patit els efectes de la intervenció de l’Estat Espanyol i, malgrat les dificultats, heu continuat exercint les vostres responsabilitats amb enorme professionalitat i excel·lència. Vagi, doncs, per endavant el meu agraïment i reconeixement.

Tenim una administració potent i un personal molt preparat al capdavant de les nostres institucions. Ara bé, ens cal una actualització per adaptar-nos a les noves realitats i reptes que imposa la revolució digital en què ens trobem immersos.

Encetem, doncs, una nova etapa. Posem rumb cap a l’administració pública catalana del futur.Read More »

Gestión de lo imperfecto – Javier Fernández Aguado

“Recuerdo un tipo de mi tierra que se cayó de una casa de diez pisos.

  • ¿Y qué le pasó?

Mientras iba cayendo, la gente de cada planta le oía decir: ¡por ahora bien, por ahora bien…!”

Steve McQueen en Los siete magníficos, John Sturges 1960

Los modelos de diagnóstico son un instrumento esencial para que las organizaciones definan dónde se encuentran y hacia adónde se dirigen. Hay dos grandes grupos: específicos e integrales. Los primeros ponen el énfasis en procesos productivos, financieros, de gestión, en aspectos relativos al mercado, etc.  Los integrales se caracterizan por una visión holística, donde la mirada se centra también en los colaboradores, el talento, la eficacia en la gestión de las personas…, manejando una amplia gama de variables.

Dentro de la categoría de métodos de diagnóstico integrales se encuentra Gestión de lo Imperfecto.

Gestión de lo Imperfecto aspira a transformar las imperfecciones, una vez diagnosticadas, en ventajas competitivas.  Lo imperfecto no se resuelve por sí mismo, pero cuando es definido, asumido y tratado, puede convertirse en oportunidad de mejora.Read More »