Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!

Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!).

El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!

Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement.

Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics.

Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.Read More »

The challenge of articulating social innovation projects from the public administration – Tatiana Fernández

  1. Social innovation in the public administration

Social innovation is a way of responding to societal challenges from the perspective of a systemic process in which the public administration collaborates with other players (companies, universities, civil society, etc.). Social innovation aims to generate incremental changes in human attitudes and behaviours and in relations and the distribution of power between different organisations and groups. The central elements in social innovation are processes of empowering people and collective learning, and the results are more effective public policy and improved quality of life for citizens.

The process of social innovation in the public administration involves the following four elements:

  • A process beginning with the identification of a complex social challenge with multiple dimensions in a particular environment. The challenge has various interdependent causes, and responses to it require a systemic approach that focuses on the relations between all the stakeholders involved and on making progress towards common goals.
  • A search is made for innovative, collaborative solutions that can contribute to meeting the societal challenge and generate value for society. These solutions often take the shape of services and new or improved processes, which are developed through innovative forms of interaction and collaboration among the different players in the quadrupole helix (government, companies, universities and, especially, civil society, as the final beneficiary) involved in the challenge. The solutions are not necessarily completely new, but they must be new within the context in which they are proposed.
  • Pilot projects, which are implemented and tested on a small scale, accompanied by a participatory monitoring system to measure the results and impact on the challenge.
  • If the solutions tested are effective, they can be implemented on a larger scale or be adapted and reproduced in other territories. 

Read More »

La col·laboració interadministrativa funciona: els resultats del Grup de Treball de Transparència Local – Esperanza Yuste

Ja fa temps que la transparència esdevé un repte fonamental a les administracions públiques de Catalunya, no només pel que fa l’Administració de la Generalitat, sinó també pel que fa a les administracions locals.

L’any 2015 va entrar en vigor la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara endavant, la LTC), amb l’objectiu d’aconseguir una Administració més transparent i establir mecanismes per donar visibilitat a la ciutadania de l’activitat i de la gestió dels recursos públics de les administracions públiques catalanes.Read More »

Reptes i oportunitats de la RIS3CAT – Albert Castellanos Maduell

Al món, a Europa, a Catalunya, estem immersos en un canvi de paradigma a tots els nivells. Tot al nostre voltant canvia a un ritme vertiginós. Els ràpids avenços tecnològics i Internet i les xarxes digitals han comportat una ruptura tecnològica i cultural que afecta els àmbits més diversos de la societat: sistemes institucionals, relacions de poder entre col·lectius, accés a la informació i als serveis, estructures socials, models de negoci, models de recerca i innovació, relació de l’Administració pública amb la ciutadania… Els grans reptes que tenim com a societat (atur, envelliment, canvi climàtic, etc.) demanden urgentment noves respostes.

Per al període 2014-2020, la Unió Europea va demanar a totes les regions que dissenyessin i implementessin estratègies regionals d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3) que es cofinancen amb el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER). Les RIS3 defineixen l’especialització econòmica i de coneixement de les regions (en funció dels seus recursos, les seves capacitats i les seves habilitats) i impulsen plans d’acció de suport públic a la innovació per reforçar la competitivitat del territori i impulsar un creixement més sostenible i inclusiu.

Les RIS3 es basen en models d’innovació oberta, en els quals, a més a més de les empreses, els agents de recerca i innovació i les administracions públiques, han de ser-hi presents els ciutadans, com a principals destinataris i usuaris de les innovacions. Això és especialment rellevant en un context en què les noves respostes als grans reptes econòmics, socials i ambientals comporten necessàriament canvis de comportament a escala d’individus i de societat.

La RIS3 de Catalunya (RIS3CAT) es va aprovar el 2014. El Pla d’acció de la RIS3CAT té un pressupost de més de 400 milions d’euros del FEDER per impulsar la innovació en els àmbits que s’han definit com a prioritaris a Catalunya. Amb aquests 400 milions d’euros es cofinancen projectes i inversions per un valor superior als 1.000 milions d’euros.

Un dels principals objectius de la RIS3CAT és transformar el coneixement i la tecnologia que hi ha al país en valor compartit; és a dir, valor econòmic que també creï valor per a la societat en tant que abordi necessitats i reptes com ara els següents:

  • Transformar el teixit productiu i fer un sistema d’R+D+I més competitiu
  • Facilitar que sorgeixin noves activitats emergents i que posteriorment es consolidin
  • Impulsar un model de desenvolupament més sostenible
  • Facilitar la creació de més llocs de treball qualificats
  • Millorar els serveis públics
  • Millorar la qualitat de vida

La RIS3CAT combina instruments tradicionals de suport a la recerca i la innovació amb instruments més innovadors que promouen noves maneres de col·laborar entre persones i organitzacions per cocrear polítiques públiques i solucions innovadores que permetin articular respostes eficaces per als grans reptes de la nostra societat.

En aquest marc, una pregunta clau a la qual la RIS3CAT vol donar resposta és la següent: com es pot impulsar que les administracions publiques, les universitats, els centres de recerca i tecnològics, les empreses, el sistema educatiu i la societat civil (associacions, entitats sense ànim de lucre, ciutadania, etc.) s’impliquin més activament en la innovació necessària per donar resposta als reptes compartits de la societat?

L’evolució de la RIS3CAT ha anat reforçant el paper de l’Administració pública com a motor d’innovació i de transformació social mitjançant polítiques adreçades a mobilitzar el coneixement i les capacitats disponibles al territori per desenvolupar noves respostes als reptes de la societat i generar valor compartit. Els instruments principals que impulsen aquesta visió renovada són els següents:

  1. Agrupacions sectorials d’empreses i agents d’R+D+I que desenvolupen agendes comunes de recerca i innovació sectorials i implementen projectes col·laboratius (comunitats RIS3CAT).
  2. Projectes innovadors impulsats pels ens locals en col·laboració amb agents de recerca i innovació i altres actors del territori per donar resposta a reptes de l’àmbit territorial (PECT).
  3. Compra pública d’innovació (CPI) per desenvolupar i implementar noves solucions a reptes socials mitjançant l’adquisició de nous processos o serveis.
  4. Articulació d’una xarxa d’innovació social, digital i col·laborativa a Catalunya (Xarxa Catlabs) per avançar cap a un sistema d’innovació universal.
  5. Disseny i contrast de nous processos i metodologies per abordar reptes socials complexos, que requereixen un enfocament d’impacte col·lectiu i la implicació dels actors de la quàdruple hèlix.
  6. Desenvolupament i implementació de sistemes de monitoratge i avaluació centrats en l’aprenentatge col·lectiu (a més a més del rendiment de comptes) i en l’impacte en entorns dinàmics i complexos.

Aquests nous instruments, fruit d’un nou paradigma i una nova manera d’entendre la recerca i la innovació (més oberta, més col·laborativa, més transversal…), sovint topen amb les contradiccions d’un vell paradigma encara massa present entre els diferents agents de la quàdruple hèlix; un vell paradigma en el qual costa massa compartir coneixement i generar innovacions metodològiques o procedimentals que no despertin sospites. I Aquestes contradiccions entre nous instruments i vell paradigma es manifesten en diferents àmbits: en la normativa que limita l’execució dels projectes; en la manera de treballar, la manera d’entendre la col·laboració, o en l’encara massa limitada visió de les oportunitats de creació de valor compartit.

Els fons europeus canalitzats mitjançant la RIS3CAT haurien de ser un instrument central — o, com a mínim, un estímul— per avançar en aquest camí. Ara bé, malgrat les contradiccions i les barreres que aixequen aquells a qui ja va bé el “sempre s’ha fet així”, cada vegada són més els actors i els projectes que segeuixen els paràmetres d’aquest nou paradigma. Perquè encara en siguin molts més, cal treballar en les línies següents:

  • Elaborar nous relats, basats en evidències, que promoguin una nova manera de fer les coses (canvi de mentalitat o mindset), especialment en el cas de projectes rendibles per al sector privat, que generen un gran impacte social i que tenen un valor públic altíssim, en els quals cal trobar noves maneres de potenciar complementarietats.
  • Identificar i visibilitzar les entitats i les persones que treballen amb aquesta visió, així com els casos d’èxit (en els àmbits de les administracions, les universitats, les empreses i la societat civil) que demostren que treballar amb els paràmetres del nou paradigma és beneficiós per a tothom. Innovar i fer les coses d’una altra manera és possible, i els resultats compensen els esforços. Compartir el coneixement requereix establir relacions i llaços de confiança que no es creen d’un dia a l’altre però que acaben aportant molt bons resultats.
  • Donar suport a l’articulació de xarxes col·laboratives i a noves aliances d’actors que contribueixin al canvi sistèmic mitjançant un enfocament d’impacte col·lectiu i de generació de valor compartit. La participació generalitzada en programes europeus ha fet que la majoria d’investigadors i professionals hagin incorporat la col·laboració com una condició de la seva activitat de recerca, però aquesta cultura encara no ha calat prou en l’àmbit empresarial ni en les administracions públiques.
  • Qüestionar, a partir de casos concrets però amb perspectiva sistèmica, maneres de fer del vell paradigma que ens impedeixen avançar. Preguntar-se el perquè de les coses és un bon començament. Tot té una explicació, però el context actual no és el de fa 20 anys.
  • Desenvolupar noves metodologies que permetin innovar de manera col·laborativa i focalitzar les polítiques públiques en l’impacte col·lectiu. Cal tenir present que qualsevol procés de creació sempre neix de la interacció entre persones.
  • Impulsar el desenvolupament de nous perfils professionals que siguin capaços d’adquirir competències transversals. Es necessiten especialistes molt diversos en projectes de recerca i la innovació però, sobretot, perfils capaços de connectar competències diverses i casar capacitats amb necessitats no satisfetes

Cal, en definitiva, que fem un esforç per canviar de xip, per comprendre els reptes en tota la seva complexitat, per desenvolupar un marc estratègic compartit per tots els agents implicats i rellevants (tant els afectats pel repte com els que poden aportar-hi solucions des dels àmbits de les polítiques públiques, el coneixement o el desenvolupament de productes i serveis nous) i per articular respostes als reptes del país que generin valor compartit. Si les millors respostes a l’envelliment de la població, a la digitalització creixent o a la sostenibilitat del planeta ens impliquen a totes i a tots… per què no ens acostumem a treballar-les plegats des d’un bon inici?

Albert Castellanos Maduell
Secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

Read More »

El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

quadruple helix

  1. La innovació social a l’Administració pública

La innovació social és una manera de respondre a reptes de la societat des d’una perspectiva de procés sistèmic en el qual l’Administració col·labora amb altres agents (empreses, universitats, societat civil, etc.). La innovació social busca generar canvis incrementals en les actituds i els comportaments humans i en les relacions i la distribució de poder entre diferents organitzacions i col·lectius. Els elements centrals de la innovació social són els processos d’apoderament de les persones i d’aprenentatge col·lectiu, i els resultats són unes polítiques públiques més efectives i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El procés d’innovació social a l’Administració pública es concreta en els quatre punts següents:Read More »