Collaboration between The Norwegian Tax Administration and academia  – to the benefit of both – Mette Myrmell

Collaboration with academia is crucial to ensure an efficient tax system with high legitimacy.

The Norwegian Tax Administration (NTA) has long traditions for cooperation with academia. We cooperate with several institutions and researchers, and consider the cooperation vital to ensure a well-functioning tax system with a high degree of legitimacy among the taxpayers and the population at large.

The Norwegian Centre for Taxation.

In its effort to strengthen the institutional ties with academia, The Norwegian Tax Administration  has chosen to provide financial support to a research institution dedicated to tax research in economics. The Norwegian Centre for Taxation (NoCeT) was established at the Norwegian School of Economics (NHH) in 2012, and is financed by the Research Council of Norway in a joint effort with NHH and The Norwegian Tax Administration for 2012 through 2021.

The centre focuses on capital taxation in an open economy, tax law and economics, and behavioural economics and compliance. The establishment of the centre has contributed to strengthening the research on and knowledge about taxation and economics. It has led to an increased number of master and PhD students within fields of interest to The Norwegian Tax Administration. The cooperation continues to be a success, and contributes to the revitalization of tax economics and research in Norway to the benefit of The Norwegian Tax Administration  and the wider society.Read More »

El més llegit de 2017 al blog de l’EAPC

top-ten-listDurant el 2017 s’han publicat un total de 48 articles i han obtingut 36.614 lectures, de les quals el 4,3% han estat de fora de l’estat espanyol.  En relació a les interaccions els lectors han fet 117 comentaris i han marcat com a favorits 28 articles.

Els deu articles més llegits del 2017 van ser els següents:

La nova legislació bàsica de contractes del sector públic i el seu impacte a Catalunya – Mercè Corretja Torrens

Un nou programa de mentoria a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Els reptes de la gestió documental a les administracions públiques catalanes

Els reptes de les organitzacions públiques

Valors com a gestió del lideratge – Simon Dolan

L’Englantina roja i les Comunitats de Pràctica – Daniel Giménez

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Els principis bàsics del govern obert

Les biblioteques especialitzades, per a què?

La #BCNGovjam i com aprendre a través de l’experiència – Jordi Castanyer

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Read More »

Temps de vacances, temps d’aprendre

Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional. El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. Ens vénen al cap tres raons:

  • Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…
  • Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.
  • Ens dóna nou alè.

I ¿què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem? ¿Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant el llibre de meravellesen permanent procés d’escriptura que és la vida?

Som-hi, doncs! Que tingueu un bon estiu! I no deixeu de comentar-nos les vostres impressions sobre el tema…

Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat de Catalunya. Primer premi de Polítiques sectorials i serveis finalistes de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Agustí París i Roig

El Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat és una plataforma per compartir i publicar capes d’informació geogràfica generades pels diferents organismes de la Generalitat. És un sistema d’informació transversal que permet visualitzar i relacionar dades de temàtiques diferents en un únic mapa, amb informació actualitzada i oficial.  El Departament de Territori i Sostenibilitat és el promotor d’aquesta plataforma d’àmbit de tota la Generalitat.

Les reestructuracions de departaments solen portar inherents problemes tecnològics i d’interoperabilitat d’informació. Això va succeir al Departament de Territori i Sostenibilitat amb la reestructuració de departaments de la Generalitat aprovada pel Decret 200/2010 de 27 de desembre, quan es va constituir amb la unió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb part del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El nou Departament es va trobar amb dos sistemes d’informació geogràfica (SIG) tecnològicament diferents que provocaven problemes d’accessibilitat a la informació, perquè continuaven funcionant com a sistemes separats.Read More »