L’experiència de l’EAPC en el pla pilot d’avaluació de l’acompliment de l’empleat

L’any 2017, la Direcció General de la Funció Pública va posar en marxa un pla pilot per testar un model d’avaluació de l’acompliment de l’empleat.

L’EAPC va considerar que la participació en aquest pla pilot era una gran oportunitat per introduir la cultura del treball per objectius i l’avaluació de l’acompliment de l’empleat. A més, la participació al pilot feia possible que l’EAPC incidís en la determinació del model d’avaluació de l’empleat per a tota la Generalitat.

Així, juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Intervenció General, es va posar en marxa el pla pilot durant el segon semestre de 2017, que va arrencar amb l’aprovació de d’un Acord de Govern que el regulava.Read More »

Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso

En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals  oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.

Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?

El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.

En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.Read More »

“Ja soc aquí”. Si parlés, això és el que ens diria l’RGDP – Carles San José

Certament, fa moltes setmanes que llegim i sentim la cita del 25 de maig de 2018 com a data en què l’RGPD aterra, definitivament, en el nostre dia a dia. Doncs ja el tenim aquí entre nosaltres, integrat en el nostre ordenament jurídic i d’aplicació plena i directa. Ara cal, doncs, que entre tots aconseguim que sigui efectiu.

L’RGPD substitueix les normes que cada estat de la UE havia aprovat a partir de la Directiva 95/46/CE, que ja no podia fer front als nous reptes que la ràpida evolució tecnològica i la globalització ha plantejat per a la protecció de dades. A això es refereix el considerant 6è de l’RGPD, i afegeix el següent: “La magnitud de la recollida i de l’intercanvi de dades personals ha augmentat de manera significativa. La tecnologia permet que tant les empreses privades com les autoritats públiques utilitzin dades personals a una escala sense precedents (…). Les persones físiques difonen un volum cada vegada més gran d’informació personal a escala mundial.”

L’RGPD també es refereix a la necessitat de garantir un nivell uniforme i elevat de protecció de les persones físiques, davant la situació prèvia de divergència entre les regulacions dels diferents estats, que no havien aconseguit un nivell adequat de coherència i homogeneïtat en l’aplicació de les normes de protecció de dades.

Quines novetats ens porta l’RGPD? Doncs no podem dir que ho canvia tot, però sí que altera diverses qüestions, algunes de molt rellevants.  En aquest article, enumeraré les novetats que considero de més importància.Read More »

GOV IS… public interest: La corrupción y los límites de la democracia – Timothy K. Kuhner

Trump, junto con otros líderes populistas y autoritarios, supone un paso más hacia la caída de la democracia liberal. Esto lo sabemos casi todos, pero ¿a qué se debe esta ola populista? y ¿hacia dónde nos está llevando? Estas preguntas no son tan fáciles de contestar. Los expertos hablan de la inseguridad económica y de la reacción cultural (cultural backlash) como causas principales de la ola populista, pero yo diría que la parte económica y la parte cultural no están en la raíz del problema, sino que son el tronco. Las ramas son el populismo. El tronco es la inseguridad económica y la sobrerreacción cultural. Pero las raíces son políticas, no culturales ni económicas. Thomas Piketty, que ha traído a primer plano el tema de la creciente desigualdad económica, nos advierte que el nivel de concentración de riqueza y la correspondiente inseguridad económica no son naturales, ni mucho menos inevitables. Son, más bien, una consecuencia de leyes y políticas que sirven para concentrar la riqueza y fortalecer la corrupción. En un mundo dominado por una parte por el neoliberalismo, por otra por la corrupción, y en tercer lugar por gobiernos autoritarios, no es de extrañar que haya un nivel radical de desigualdad económica. Y en un mundo con semejante inseguridad y precariedad, no es de extrañar que la gente sea vulnerable al mensaje del populismo iliberal: que los imigrantes tienen la culpa, que las minorías tienen la culpa, que los muslumanes tienen la culpa, que el comercio internacional tiene la culpa, etc.

Pero en realidad, son los gobiernos que no respetan el interés público ni la soberanía popular quienes tienen la culpa. Ellos forman las instituciones globales y pactan sobre el comercio global. Ellos reducen el presupuesto social y favorecen la privatización de los recursos públicos. Y ellos, o más bien los partidos políticos, son los que establecen cleptocracias, plutocracias y partitocracias, sus pequeños feudos, aristocracias y oligarquías, por todo el planeta. En base a la frustración y alienación política que esto genera, las leyes y políticas al servicio de las élites, y en base a la inseguridad económica y la reacción cultural que surge después, la demanda electoral impulsando el populismo no es difícil de entender. Pero la respuesta no está en el programa iliberal y autoritario de los populismos de hoy en día. Con el racismo, la xenofobia, y el abuso del rule of law, solo avanzamos más rápidamente hacia la destrucción, hacia el fin del progreso que se ha realizado desde la ilustración, hacia otra edad oscura.Read More »

El futur de l’organització territorial de Catalunya – Mònica Sabata

Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.

Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:

– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.

– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.

– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.

– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.

Read More »