Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!

Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!).

El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!

Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement.

Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics.

Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.Read More »

Per què complicar-se la vida a l’Administració treballant col·laborativament? – Daniel Giménez Roig

cop dani gimenezFa vuit anys era un veterinari bromatòleg del Departament de Salut a qui acabaven de nomenar cap de servei per dirigir un equip humà al Baix Llobregat, Delta-Litoral i L’Hospitalet, el qual faria tasques de protecció i promoció de la salut. Anteriorment, des del 1987, havia exercit com a inspector dedicat a la vigilància i el control alimentari a diversos llocs de treball de Catalunya. Ambdues feines, les feia, com tants d’altres companys i companyes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb molta vocació de servei públic, però amb una terrible sensació d’aïllament, quan era inspector, i de ser un estrany per a la resta de companys, quan era comandament.

Va ser coincidint amb el meu nomenament com a responsable d’un equip de gairebé 20 persones, i en mig d’un neguit per no imitar models obsolets de gestió basats exclusivament en el compliment d’objectius plasmats en excels infinits, quan vaig conèixer l’experiència del programa Compartim del Departament de Justícia i les seves comunitats de pràctica (CoP): em va sonar com un cant a la humanització de la feina i a la gestió del coneixement. Read More »