La igualtat efectiva de dones i homes, un nou repte per a les compres públiques!  – Mercè Corretja Torrens

La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.[1]

Tot i l’ampli ventall de mesures normatives que proclamen la igualtat de dones i homes, tant en el dret internacional com europeu, som encara lluny d’assolir-la de forma efectiva. A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer un pas important en aquest sentit tot desenvolupant els drets de les dones que proclama l’article 19 de l’EAC del 2006. Cal, però, seguir impulsant mesures que ens ajudin a avançar cap a una societat més equitativa, solidària i igualitària, també des de la perspectiva de gènere.Read More »

La contractació pública de la Generalitat l’any 2017: Estat de la qüestió – Mercè Corretja

Com cada any des del 2011, fem públic el primer Informe sobre l’activitat contractual de l’Administració de la  Generalitat i del seu sector públic de l’any 2017. L’Informe s’inscriu en el Pla de Treball de Transparència, Informació i Avaluació de la Contractació Pública i forma part de les polítiques de transparència i govern obert impulsades pel Govern de la Generalitat.

D’acord amb les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat,[1] el volum total de la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic, incloses les universitats públiques, l’any 2017 ha estat de 3.794 milions d’euros, dels quals 1.420 milions corresponen a noves adjudicacions. La resta són pròrrogues, modificacions i anualitats de contractes pluriennals. L’informe també inclou dades sobre contractació menor.

En total, respecte del 2016,[2] l’import de la contractació pública s’ha incrementat en un 5,1%.  Ara bé, la distribució ha estat força diferent, ja que l’import de les adjudicacions ha disminuït un 11,2%, mentre que s’han incrementat les anualitats (un 13,2%) i les pròrrogues (un 21%). Read More »

Com encarem les administracions públiques catalanes el repte de la contractació electrònica? – Mercè Corretja Torrens 

El proper 9 de març entrarà en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, (LCSP) que transposa les Directives 2014/24/UE i 2014/23/UE, sobre contractació pública. La Llei té caràcter bàsic i, per tant, és d’aplicació a totes les administracions públiques.  Una de les principals novetats que introdueix és l’obligatorietat de les comunicacions electròniques en els procediments de contractació pública.

En aquest sentit, la disposició addicional 16a. de la Llei estableix els requisits que hauran de complir els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments contractuals, assenyalant, a grans trets, que no han de ser discriminatoris, han d’estar disponibles amb caràcter general i ser d’àmplia implantació, han de ser compatibles i s’ha d’evitar que l’ús d’aquests mitjans pugui restringir l’accés dels operadors econòmics al procediment de contractació.

En relació, en concret, als sistemes de comunicacions i per a l’intercanvi d’informació i emmagatzematge d’informació, s’ha de garantir la integritat de les dades de forma raonable i, pel que fa a les aplicacions per a les comunicacions i notificacions, s’ha de poder acreditar la data i hora de l’enviament o posada a disposició, la de la recepció o accés per l’interessat, la integritat del seu contingut i la identitat del remitent.  La disposició addicional 17a. especifica amb més detall els requisits exigibles a les eines i dispositius de recepció electrònica de documents.Read More »

La nova legislació bàsica de contractes del sector públic i el seu impacte a Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 27 de setembre el Senat ha aprovat el projecte de llei de Contractes del Sector Públic pel qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE sobre contractació pública i a l’octubre, molt previsiblement, el Congrés aprovarà definitivament la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Recordem que es tracta d’una norma bàsica i, per tant, aplicable a tot l’Estat, sens perjudici dels diferents desenvolupaments i concrecions que en puguin fer les Comunitats Autònomes. També cal recordar que portem un retard de més d’un any respecte del termini previst pel dret europeu per dur a terme aquesta transposició, que va finalitzar el 18 d’abril del 2016, i que la majoria d’estats europeus amb economies avançades, des del Regne Unit a França, Dinamarca, Holanda,  Itàlia o Alemanya, ja fa temps que estan aplicant les anomenades Directives de quarta generació.

Són moltes les expectatives i les crítiques que fins ara ha generat el projecte de llei estatal des que va iniciar la seva tramitació l’octubre del 2016. Cal destacar en aquest sentit que és un text força continuista respecte de l’actual i això es reflecteix tant en l’estructura i en el grau de detall del projecte com en el seu contingut. A grans trets, es manté la distinció actual entre contractes harmonitzats i no harmonitzats, als efectes de la seva subjecció al dret europeu, i també la distinció en tres nivells d’aplicació de la legislació de contractes (tot mantenint les instruccions internes per als anomenats poders no adjudicadors, però amb restriccions).

En relació als tipus contractuals, les principals novetats són la supressió del contracte públic-privat i el canvi en la configuració del contracte de gestió de serveis públics (per aplicació de la Directiva 2014/23/UE), que queda substituït pel nou contracte de concessió de serveis caracteritzat per la transferència de risc al contractista. Pel que fa als procediments contractuals, es mantenen els procediments existents i es regulen els nous procediments previstos a les directives: l’associació per a la innovació i el sistema dinàmic d’adquisició, així com dos procediments simplificats.Read More »

La contractació pública com a eina de transformació social: el primer pas cap a un nou sistema – Mercè Corretja

infotranspLes anomenades directives europees de “quarta generació” en matèria de contractació pública han comportat un canvi de paradigma en la mesura, que per primera vegada, el dret europeu contempla la contractació pública com a estratègia per fomentar objectius socials, mediambientals, de suport a la petita i mitjana empresa i a la innovació.

L’aplicació d’aquestes directives a les Administracions de Catalunya és doncs, necessària i imprescindible, i més quan l’Estat espanyol no ho ha fet dins del termini de dos anys previst per les pròpies directives. En conseqüència, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret-Llei 3/2016 de Mesures Urgents en matèria de contractació pública, amb l’objectiu d’establir un marc legal que doti de seguretat jurídica i de transparència la compra de béns i serveis per les administracions públiques catalanes i, al mateix temps, els permeti desenvolupar polítiques públiques a través de la contractació, introduint objectius socials i mediambientals i facilitant l’accés de la petita i mitjana empresa a la contractació pública.Read More »