L’Escola és a punt de tancar el cicle de reflexions sobre governança a tres bandes (món acadèmic, societat civil i administració pública). Unes reflexions que han volgut fer, al capdavall, allò que es demana a la ciència política i que ja es reclamava a la primera Memòria de la nostra quasi centenària entitat l’any 1914: “En lo que fa al concepte de l’Administració, cal també anar treient sos problemes al terrer en que deuria posâ-ls. Més que un seguit de lleis hi ha que veure-hi un seguit de fenòmens socials que’s deuen plantejar, encalçar i resoldre segons l’estat de les respectives disciplines científiques en tota la seva complexitat de factors i relacions.”
I tot plegat en temps difícils. Temps complexos per a la salut democràtica i per a les butxaques, cosa que altera i convulsiona la ciutadania i els mateixos empleats públics, executors quotidians de l’ordre constitucional i el servei públic.
Amb aquest bloc voldríem estendre més enllà de la nostra sala d’actes el debat sobre com el personal al servei de l’Administració pública podem fer millor la nostra feina, tot col•laborant amb els altres agents socials. Quina és la nostra especifitat? Per què, a la frontera, la política està rosegant com un exèrcit d’arnes el territori del funcionariat? Quina repercussió té aquesta “invasió”?
Esperem els vostres comentaris!
Sempre he pensat què en temps de crisi (han hagut d’altres) ens deuria d’ajudar , a tots plegats, a reflexionar sobre la nostre manera de viure, tant a nivell personal com a professional.
Tots plegats som una mica responsables (uns més que d’altres) de la situació econòmica que vivim al primer món, perquè la resta (tercer món) viuen en una permanent crisi.
Hores d’ara toca retalles, molt bé, ho assumim, però senyors, han criteri. Mirem de fer les coses ben fetes i no donar cops de bastó sense mira on!!!
Ens trobem en una època de profund canvi social, a la qual no hi cap dubte l’administració publica es una peça fonamental per que aquest canvi es produeixi, el que no te sentit es que la classe política d’aquest país posi preu, i retalli drets a qui de manera austera, esta col•laborant dia a dia en la consecució d’aquest canvi, i es que no es pot posar traves, a qui realitza la seva tasca des de la profunda convicció de que fa el que li agrada i el que a de fer, ells sabedors d’aquesta consciència i professionalitat se n’aprofiten.
M’ha cridat l’atenció el vostre paràgraf:
Amb aquest bloc voldríem estendre més enllà de la nostra sala d’actes el debat sobre com el personal al servei de l’Administració pública podem fer millor la nostra feina, tot col•laborant amb els altres agents socials. Quina és la nostra especifitat? Per què, a la frontera, la política està rosegant com un exèrcit d’arnes el territori del funcionariat? Quina repercussió té aquesta “invasió”?
Personalment, crec que els polítics tendeixen a explorar i a explotar aquells camps que creuen que els podran aportar un plus de popularitat.
En temps de crisi, sembla que estigui de moda fixar-se en aquells qui, suposadament, no passen penes econòmiques o laborals. Que consti que remarco aquest “suposadament”.
Fer veure a la societat que, com que molts les passen magres, també faran que el funcionariat ho pateixi, pot donar un plus de popularitat a qui té aquesta brillant idea.
Sembla, però, que l’executor no ha calculat be, ja que la seva popularitat entre l’eixam funcionarial no es manté precisament en cotes gaire elevades i cal tenir en compte que “no som quatre gats”.
Malgrat tot, defenso aferrissadament que el funcionariat es formi i millori la qualitat del servei que ofereix, en pro d’uns serveis públics de qualitat.
Felicitats per la vostra iniciativa!
No hi ha dubte que ara és el moment de fer canvis profunds pel que fa a l’aprofitament dels recursos humans existents a les AP. L’actual crisi, que provoca fets com el de no poder substituir personal, és un repte per replantejar la nostra forma de treballar. Podem fer el mateix amb menys personal? Podem fins i tot millorar i ser més eficaços i eficients? Pel que fa al rol dels polítics -no oblidem que avalats per la població-, aquest hauria d’evitar les temptacions d’acabar prenent decisions de tipus tècnic -en el supòsit que es tingui la capacitat per fer-ho-, ja que aquest paper correspon al funcionariat. Potser ens cal crear una nova cultura que ajudi a generar confiança en aquelles persones amb capacitat de decisió, de manera que, amb la necessària informació, treguin l’entrellat a tot plegat.
D’entrada us felicito per engegar aquest bloc, que ben segur ens permetrà interactuar i debatre qüestions relacionades amb l’Administració.
En resposta al debat que obriu, considero que seria desitjable que la nostra especifitat com a servidors i servidores de la cosa pública fos prou valorada per l’estament polític, ja que el coneixement dipositat a les unitats tècniques pot contribuir a desplegar de manera més eficient l’acció política.
No cal menystenir les fortaleses dels grups parlamentaris (fortalesa democràtica), ni les dels funcionaris públics (garantia de neutralitat i eficiència), ni l’impuls ni les aportacions de la societat civil. Els clientelismes polítics són dolents, les dictadures burocràtiques també, i ens preocupen el dèficit democràtic de la societat civil i la dictadura dels mercats.
No conec amb profunditat la documentació ni les conclusions de les Jornades sobre governança que ha organitzat l’Escola, però crec que aquests espais de reflexió i de debat són una eina necessària per a gestionar escenaris d’una complexitat creixent, en què els diferents actors (polítics, burocràtics, acadèmics i socials) s’han de reconèixer com a interlocutors i agents d’un projecte comú.
I enhorabona pel bloc! ;D
Obrir una porta a la interacció entre persones és, sens dubte, una bona iniciativa que reflecteix les maneres de fer (i focalitzo en la informació i comunicació afavorides per les tecnologies) de la societat actual i que de ben segur, com a personal al servei de l’AP, ens ajudarà a créixer!
En relació al que es comenta en aquest primer ‘post’ de l’EAPC Bloc i considerant el meu perfil especific relacionat amb l’àmbit educatiu i les TIC (o TAC com es fa servir més, ara) dir que quina millor estratègia per a aquests moments complexos per a les butxaques que aprofitar-se dels avantatges que ofereixen els entorns de treball col·laboratiu com p.e. els editors de continguts en línia basats en wikis per elaborar continguts formatius a compartir entre departaments així com fòrums per debatre, compartir, consultar,… entre iguals per millorar la nostra feina…
Finalitzo aquest comentari -que no serà l’últim- felicitant la iniciativa de l’Escola per, com deia, obrir la porta al ‘feedback’! 🙂
Com a treballadora de l’Escola, aplaudeixo la iniciativa i llenço una opinió sobre el tema proposat. Crec que és molt important que els polítics entenguin que l’Administració és una maquinària al servei de la ciutadania i que no dels plantejaments polítics del govern de torn. Els polítics han de donar les orientacions, però el com l’ha de resoldre l’Administració, que té persones preparades (molt més preparades del que pensen els mateixos polítics) per enfocar amb eficàcia i eficiència els reptes diaris. I també estaria bé que es tingués en compte aquesta alta preparació per demanar-los opinió sobre els temes importants, és a dir, no confiar més en la fidelitat a uns colors que en la professionalitat.
Enhorabona !!! Un gran pas cap endavant !! I segur que no serà l’últim … !!