La cuina de l’aprenentatge virtual

weimar_bauhaus_mireia_martin21 d’octubre de 2010: Els perjudicats pel cànon celebren la sentència del Tribunal de la UE
23 d’octubre de 2010: Wikileaks publica més de quatre-cents mil documents secrets dels EUA sobre la guerra de l’Irac
23 d’octubre de 2010: Alliberant la cultura perquè sigui cultura

Podem començar a pensar el nostre món a la imatge i semblança de cadascú. Les tecnologies han posat al nostre abast, d’una manera senzilla, mitjans per fer sentir la nostra veu, expandir la nostra creativitat i defensar els drets democràtics.

I en l’àmbit de la formació al llarg de la vida, com ens afecten aquests canvis? Veieu la formació virtual com una oportunitat d’aprendre d’una altra manera? Què en sabeu de wikis, twitters, facebook…? Són instruments eficaços en les relacions amb les institucions públiques? Aporten alguna cosa de nou i, sobretot, útil a l’hora de millorar la feina? Podem aprendre-hi més i millor? És possible tunejar-se la formació?

TU també hi pots dir la teva i afegir la teva veu a la de la V Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques del dia 9 de novembre on cuinarem aprenentatge virtual i compartirem receptes. Som-hi?

4 respostes a “La cuina de l’aprenentatge virtual

  1. Felicitats per la jornada, que ha estat molt interessant. Per als que ens dediquem a la formació, les xarxes socials ens obren tot un món de possibilitats que ens cal explorar i explotar: continguts oberts, comunitats de pràctiques, aprenentatge informal… formació a la carta o “tunejada”! És un moment històric realment excitant, gràcies per encendre’ns llums!

  2. Parlant de sorpreses… ni formal ni previsible.

    La ponència del senyor Eduard Díaz em va sorprendre per la seva calidesa.

    Amb un llenguatge clar i intel·ligent va convidar a la reflexió i va compartir amb nnosaltres aquells neguits que tenen els petits i grans “cuiners”: què vull, per quin motiu, què fan els altres, pot interessar a algú el que jo faig, aporto valor, sóc útil, em repeteixo, torno a començar, ho provo, què volen? I així fins a l’infinit.

    Per als qui no vàreu poder venir, us transcric 4 gargots de la meva llibreta i així potser m’entendreu:

    – la vida és breu i els recursos també
    – per a la societat de la informació són importants les persones, les interaccions i les sinergies i saber compartir experiències
    – de la millor solució a la solució més flexible
    – la tecnologia invisible

    I per acabar i no fer-me pesada: no cal reinventar la roda!

    Gràcies per la bona cuina!

  3. Ha estat una jornada molt interessant i evidencia que l’aprenentatge virtual, cada vegada més, agafa volada i força. Fer esment a les destacades tant pel contingut com per la seva presentació, exposicions dels ponents J. Queralt i X. Benache.
    També molt interessant i molt encertada la seva àgil i gràfica exposició de l’experiència exposada pel departament de Justícia.
    D’altra banda, a la tarda em vaig quedar molt sorpresa que una empresa de tants mitjans tecnològics no fes una presentació més gràfica i impactant i, en canvi, fos tant formalista i predecible.
    L’exposició de J. Matas molt entenidora i amb bon domini del tema que exposava.
    Una jornada per a mi molt profitosa. Gràcies i salutacions!

Deixa un comentari