Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials. Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.
Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra, creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.
L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”. Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola. Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència. Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…
Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!
Moltes felicitats!!! a tots/totes els/les què hi treballeu i contribuiu a donar prestigi a l’Escola moltes gràcies pel vostre professionalisme, què he tingut oportunitat d’apreciar personalment com alumna.
És una gran notícia poder celebrar el centenari d’aquesta institució, que ha contribuït activament a fomentar el coneixement, l’aprenentatge i la millora professional de molts i molts professionals públics i desitjo de tot cor que en el futur segueixi treballant per endegar molts projectes que enforteixin el valor i concepció del sector públic i la cohesió i la professionalització constant de l’ocupació pública del nostre país!
No es el meu primer record de l’Escola, però sí el que ha deixat més empremta: any 96, hivern, embarassada de 8 mesos i fent un curs a l’EAPC (per tant, avinguda Pearson), tres dies a la setmana FGC a Reina Elisenda i pujada amunt, amunt, molt i molt amunt. No tinc certificat d’aquell curs que no vaig poder acabar, perquè contra tot pronòstic, el part es va avançar. El temps ha passat massa de pressa des de llavors i fa una mica més d’un any, quan recol·lectava títols per presentar-me a la plaça que ocupo, vaig prendre total consciència de fins a quin punt l’Escola havia estat important en la meva formació com a treballadora dedicada al servei públic. I finalment la meva vida i la de l’Escola es van unir. Aviat farà ja tres anys que hi treballo, i ho dic amb orgull, després de treballar al costat de professionals excepcionals, implicats al màxim i que m’han continuat ensenyant tant!
Estic orgullosa del que m’ha donat l’Escola i del que hi he pogut aportar jo en aquests anys, i d’haver comprovat com des de l’Escola es treballa dia a dia en aquesta formació que només té un objectiu: millorar el servei públic. I m’agrada subratllar-ho ara en què se sent massa sovint el terme funcionari associat a mots de descrèdit.
L’Escola ja va ser referent a principis del segle passat i un exemple per a la creació d’altres escoles de selecció i formació de funcionaris. I ho continua sent. Felicitats, Escola, et desitjo molts anys més al capdavant.
Vaig saber de l’existència de l’Escola a la meva anterior feina a la UPF i em cridava l’atenció, tenia curiositat per saber què s’hi feia. Una Escola d’Administració Pública? Em semblava atractiu.
Quan vaig entrar a treballar a la Generalitat com a tècnica de gestió, només s’oferia una plaça a l’Escola i vaig optar per una altra destinació, però quan vaig aprovar les oposicions de tècnica superior i vaig veure que s’hi oferien moltes places, no m’ho vaig pensar i en vaig agafar una.
Ara sé que la meva decisió va ser un encert. En el meu lloc, he après molt i estic encara aprenent molt, cosa que per a mi és molt important en un lloc de treball. Sens dubte, l’Escola formarà part d’una etapa important en la meva vida professional.
La meva relació amb l’Escola ha estat molt variada en aquestos gairebé 20 anys: opositora, alumna, cap del servei de formació durant gairebé 5 anys i actualment formadora interna…no es pot demanar més!
Agraeixo a aquesta institució tot el que he après, d’ella i de les persones que en formen part, durant aquestos intensos anys de relació.
I volia dir que comparteixo absolutament l’esperit crític d’en JM Vallès en el seu magnífic discurs, defensant el valor de la formació dels empleats i dels directius públics en la construcció d’un país modern. Queda encara molt per fer, i en especial, fer real que la formació i les competències professionals siguin un element essencial en la provisió dels llocs de treball a les administracions públiques, un repte que sembla totalment abandonat en l’estat de coses actual. Un centenari pot ser un motiu de celebració, però sobretot hauria de ser motiu de reflexió sobre l’orientació futura d’una institució.
L’escola ha estat i és un referent per a tots els treballadors públics. Ara, en la nova etapa de modernització que ens arriva trobo molt encertat la utilització de nous mitjants com ara el facebook o aquest del pajaro blau que fan més rápida i interoperativa la comunicació entre l’escola i els alumnes.
El meu primer contacte amb l’Escola, va ser als meus 20 anys, amb el Curs complementari de formació del grup C, que es feia un cop aprovades les oposicions. El lloc, els professionals que em van impartir la docència, i l’equip humà que hi treballava, em van impressionar. Vaig pensar… quina sort seria treballar a l’Escola 🙂
Ha passat quasi un quart de segle, sempre he estat amb contacte amb l’Escola, la meva inquietud per aprendre sempre ha trobat resposta en aquesta institució.
L’any 2001 vaig superar el procés selectiu per ser formadora interna de la funció jurídica, no us ho podeu ni imaginar com gaudeixo compartint els meus coneixements amb companys i companyes que com jo volem millorar la qualitat de la nostra tasca.
Des de l’any 2005 treballo a l’Escola, dins de l’equip tècnic de formació virtual, i gaudeixo cada dia amb la meva tasca, aprenent i compartint.
Porto doncs vinculada a l’Escola més de 12 anys, aportant el meu granet de sorra.
Moltes felicitats Escola, i moltes felicitats a tots els alumnes, formadors, treballadors, i organismes que feu possible que l’Escola sigui el que és: un referent de formació per als professionals del servei públic.
Per molts anys mantinguis aquest esperit !!
Intenet per a la gestió i la prestació de serveis a l’Administració local va ser el meu primer curs a l’Escola. Sabeu qui l’impartia?? En Jordi Graells i el Xavi Lausaca!! Sis anys després i després d’uns quants cursos més, estic vinculat a l’Escola com a dinamitzador de l’aula virtual. Us agraeixo molt algunes de les visions i coneixements útils que vau compartir i saber trasmetre en aquell moment! Ara és amb les meves companyes i companys de l’Aula virtual amb qui aprenc i comparteixo.
Així el meu desig després d’aquests primers cent anys és que l’EAPC continui sent un referent de professionalització com fins ara tant per a l’Administració de la Generalitat com per a l’altra administració del país, la Local. Malauradament considero que aquesta viu, encara avui, una mica d’esquenes a aquesta institució centenària de la que és un orgull formar-ne part.
La més enhorabona a tots aquells i aquelles que ho han fet possible amb la seva bona feina!!
Vaig arribar a l’Escola fa uns 6 anys, en principi per passar-hi només uns quants mesos com a becària de l’Arxiu Central, i, finalment, per a quedar-m’hi més de dos anys com a responsable d’aquesta unitat. Durant aquests anys, vaig aprendre a què s’hi dedicaven allà i a què m’hi havia de dedicar jo com arxivera, però, sobre tot, vaig descobrir que la gent de l’Escola és una mena de gran família que, un cop deixes enrere, sempre trobes a faltar. Per sort, el dia que vaig marxar per assumir un nou repte professional, em vaig emportar un trosset d’aquesta família amb mi: uns quants amics molt estimats amb els quals mantic el contacte i a través dels quals segueixo de prop la història d’aquest organisme centenari i de la seva gent. Felicitats, Escola!!!
Per molts anys!
Han passat molts anys des dels seus inicis, i esperem que en continuï molts més. La feina de l’Escola és imprescindible per tal formar i actualitzar els coneixements dels funcionaris. Podem constatar que l’entorn és molt canviant, per tant, l’Escola ha de ser un actor actiu en l’adaptació per part de l’adminstració als nous reptes de la societat. Així doncs, endavant!
En primer lloc, cal felicitar l’EAPC pel centenari, i agrair la bona tasca als professionals que hi treballen, pel seu compromís amb el servei públic i perquè dia rere dia amb el seu esforç ens estimulen perquè siguem més eficients.
Pel que fa a la meva experiència personal, he estat alumne de l’Escola, i també he estat docent (ben aviat ho tornaré a ser 🙂 ). Conservo molt bon record de les classes que vaig impartir entre els anys 2004 i 2007 al costat de Jordi Graells i Ayo Vellosillo, mestres i referents personal i professionalment. El curs es basava en el llibre “Innovar x Internet” de Jordi Graells; m’ho vaig passar molt bé impartint el curs, i la interacció amb l’alumnat sempre va ser molt gratificant.
També l’Escola em porta records de la meva condició de vocal dels dos tribunals qualificadors de processos selectius als quals he estat adscrit, una tasca que considero tan necessària com engrescadora, i on el suport de l’Escola sempre ha estat molt eficient.
En un moment de canvi de paradigma com el que estem vivint actualment, considero que cal reforçar el paper d’una institució com l’EAPC, un paper cabdal en la lluita per la dignificació i la professionalització del personal al servei de la funció pública catalana.
Vaig conèixer l’Escola tot just entrar a la Generalitat la primavera del 81. La meva primera experiència va ser un curs de llenguatge administratiu que va impartir en Carles Duarte.
Sempre m’ha agradat l’Escola. Vaig ser una alumna fidel, bona usuària la seva biblioteca, membre de tribunals de selecció freqüentment, i una bona aliada en la comissió de responsables de formació des de Cultura. Més endavant, en vaig ser formadora. I finalment, vaig acabar formant part de la seva estructura. Potser era el meu destí.
Sempre dic que jo em posaria ciment a la cadira per no haver de marxar mai d’aquí. El temps sempre pot canviar-ho tot, i el futur sempre està per escriure, però jo crec que de tots els llocs que he ocupat a la Generalitat, és a l’EAPC on he pogut aportar el millor del què sé i del què puc fer, i on he tingut el plaer de veure’n els resultats.
Jo em sento molt orgullosa de pertànyer a l’Escola i molt compromesa amb els seus objectius. Crec en una EAPC que ha de ser referent a tot arreu en matèria de formació, i que ha d’aconseguir que la formació sigui realment vista per la més alta direcció de la Generalitat com una eina estratègica i rendible, pels seus resultats tangibles.
Les paraules de Prat de la Riba continuen vigents. La força de les nostres idees (i dels nostres resultats), la valorarà el temps.
Vaig conèixer l’existència de l’Escola a primers de 2004…no recordo ben bé com, llavors era estudiant de darrer curs de Polítiques a la UB i vaig saber d’unes beques per a estudiants que llavors convocava l’Escola…diria que vaig ser la darrera promoció de becaris!!! Erem una desena de joves que voltavem per l’Escola sense gaire rumb i potser sense gaire idea de què era ni l’Escola ni l’administració…. A més jo era becari del Servei “menys” Escola de tots…o això em pensava llavors, era el Servei de Suport als Òrgans de Selecció…feiem quelcom tant important com col·laborar en la preparació de les oposicions…erem la Francesca, la Sílvia, la Montse, la Carme, en Pere, en Sergi (l’altre becari) i jo….
Anècdotes divertides? moltes: les més habituals relacionades amb les que ens “apartaven” als becaris dels exàmens i els tribunals no entenien res…vaja, que no entenien perquè ens allunyàvem dels exàmens que altres havien de fer…o fins i tot nosaltres havíem de fer!!! però aquesta “broma” em va ensenyar quelcom encara m’acompanya en la meva carrera funcionarial: ètica, valors, esforç, justícia, coherència….si llavors no m’haguessin apartat d’aquells exàmens potser no pensaria que l’Escola i l’administració de la Generalitat té uns sistemes de selecció ètics i transparents….potser no els millors…però sí ètics…i jo, per tant, sóc responsable d’aquests valors i principis que em van transmetre….
Després vaig marxar fins en dues ocasions de l’Escola….una vaig venir a formació, per substituir a la Teresa durant la seva maternitat…i des del 2007 m’hi he quedat…ara en sóc el tecnòleg…gestiono les xarxes socials….i no sempre tot va bé, no sempre tot surt com hauria d’anar, però treballem per fer-ho molt bé o millor…
Estic content de formar part d’aquesta institució, de treballar amb persones que cada dia imaginen, a través de la innovació i la formació, com podria ser una funció pública i una administració millor….i m’agrada formar part d’aquests equips…ep! i com a tot arreu hi ha gent amb qui tinc millor relació que amb d’altres…
I a l’Escola també he aprés a ser docent…i alumne de cursos per a funcionaris…i a patir per veure com no surten unes llistes d’aprovats d’oposicions…i a plorar quan no he aprovat….i també quan m’ha tocat anar a l’edifici del davant, al CEJFE i triar plaça de gestió…i també a ser Dinamitzador de l’aula virtual…i a ser qui us explica les coses des del Facebook i el Twitter corporatiu…i qui co-signa els continguts de l’Espai de la Direcció Pública….i a resoldre incidències d’aul@…
I no us negaré que, als meus 33 anys…i portant aquí des de 2004..per tant des dels 26 aquí m’he anat fet gran….i no sé quin serà el meu futur, però l’Escola sempre serà l’Escola….
Tot un honor treballar en aquesta casa…que està al servei del país….per fer-lo més gran i més lliure…des de la construcció de l’estructura d’una administració d’estat. L’administració de l’estat català…Per molts anys a totes i tots, especialment aquells que ho heu fet possible!
Amb la crisis apretant com apreta, tota la despesa destinada a formació de totes les administracions públiques d’Espanya hauria d’anar a eixugar dèficit. Els treballadors d’aquestes institucions a casa, d’any o anys sabàtics, amb el 90% de les retribucions íntegres i sense pèrdua de drets, i les seus de les escoles tancades provisionalment. Això, potser, ens faria reflexionar d’on hem arribat en aquests 100 anys, sobre les èlits i funcionaris tan competents que ens hem format a l’EAPC. És una idea.
Els meus últims records de l’edifici de Pearson són de les escales de l’edifici de formació, on em creuava de costat amb una altra companya, també embarassada, quan jo ho estava de la meva bessonada. Recordo les històries que m’explicaven, a mi, que com a treballadora de l’EAPC ja sóc gairebé protohistòrica, aquells que sabien que en un racó del jardí de Pearson havien fet els mossos pràctiques de tir. (Això formava part de la llegenda!).
El trasllat a la cèntrica zona d’Urquinaona, la nova seu, me’l vaig estalviar perquè, com deia abans, estava de baixa maternal i, de fet, no vaig fer a faltar els jardins perquè vaig trobar-li la gràcia a una ‘Escola, sempre enfeinada en formació pràctica i de resultats, però més dinàmica, més virtual, més cosmopolita 🙂
Els meus fills, quan ahir els vaig explicar que venia de l’Acte del Centenari, em van preguntar si jo els havia treballat, tots, els cent anys (!!!!) Els vaig deixar intrigats, però, això sí, dient-los que portava molts anys a l’Escola però que havia tingut la sort de fer cada any coses diferents, i que, per això, treballar a l’Escola seguia essent per a mi divertit; tot un repte!
Jo també tinc un gran record de l’edifici de Pearson! De fet, al meu despatx de l’Escola hi tinc tres fotos de l’edifici, fetes per en Raimon Alamany, i m’agraden molt! Allà hi vaig fer un postgrau, molts cursos, i també hi vaig fer les proves d’oposicions que vaig aprovar. Recordo els jardins, el bar, les aules, els despatxos amb la torreta… Tinc certificats de l’Escola signats per Joaquim Ferret, Simó Aliana, Josep M. Guinart, Rut Carandell, Carles Ramió i Montserrat de Vehí!
Però, a més, fa sis anys que tinc el plaer de treballar a l’Escola, on he conegut molt bons professionals, compromesos amb el servei públic i amb ganes de fer les coses ben fetes. Ben cert que hi ha molta feina per fer, i que, com deia a la conferència d’inauguració del centenari l’honorable senyor Vallès, potser l’Escola no ha rebut el suport institucional que li caldria… però això només fa que encara tingui més ganes d’aportar tot el que pugui per situar l’Escola, als seus 100 anys, en el lloc que es mereix com a pionera en la formació dels treballadors públics, la recerca i els estudis que ajudin a millorar el servei al nostre país. Així doncs, a la vostra disposició!
L’Escola té un paper ben significatiu en la meva entrada a l’Administració. Potser perquè jo venia
de treballar en una fàbrica, allí, encara a Pearson, vaig conèixer -i no exagero- una nova dimensió
del concepte que jo tenia de la motivació la formació per encarar la feina com a instrument de
realització personal. Llastima que amb els temps que corren…
La meva relació amb l’EAPC s’apropa ja als 21 anys. Les meves funcions durant tot aquest temps dins de l’àmbit de la selecció de personal des de la Direcció General de Funció Pública ha propiciat una estreta relació que també s’ha extès a la participació en tribunals qualificadors tant de la nostra Administració com de les administracions locals. Tampoc puc oblidar la faceta formadora de l’Escola, en moltes de les activitats de la qual, he participat com alumne. En definitiva, crec que la relació ha estat molt enriquidora per a totes dues parts, aportant el meu petit gra de sorra a aquesta ja centenària institució i, sobre tot, aprenent.
Per molts anys! El meu primer contacte amb l’Escola va ser l’any 1991, aleshores era a l’avinguda Pearson, en un espai que diríem que era un locus amoenus, però per allà als voltants ja s’estava construint la ronda de Dalt.
Jo hi havia d’anar dos dies a la setmana, ja que hi feia un postgrau. Molt cèntric no era, no, us ho ben asseguro. Quan un professor faltava, teníem l’hora lliure i allà a dalt no hi havia res de res.
Uns anys després, encara a l’avinguda Pearson, hi vaig tornar per rebre una molt bona notícia: havia aprovat les oposicions i em vaig posar a plorar allà mateix! Ara que hi penso, tinc molts bons records d’aquell edifici de l’avinguda Pearson: de fet, hi vaig conéixer una gran treballadora i magnífica persona amb qui ara treballo cada dia i hi vaig aprendre moltes coses que al llarg de la vida m’han resultat molt útils.
A veure si recupero una foto de la meva promoció del Postgrau de traducció juridicoadministrativa i us la faig arribar 🙂
Enhorabona i que per molts anys més sigui!
Molts bons records ens porta l’EAPC als funcionaris, que com jo, l’any 81 vam fer el primer curs oficial de llengua catalana a la recient instaurada Escola d’Administració Pública, al carrer Ciutat, despres de 35 anys a les fosques podíem aprendre correctament la nostra llengua i aplicar-la, encara recordo l’emoció del moment que no crec que m’abandoni mai,
Moltes gràcies a l’Escola i a tots els professionals que hi treballen,han treballat i han lluitat per la dignitat de la nostra llengua en aquest cas a l’Administració!!.
Les persones amb vocació fan gran una institució. I jo estic contenta de formar part d’una de referència com ho és l’Escola.
Anys i anys, per molts anys! 🙂
PD: que les col·laboracions ens acompanyin!
Gran Escola i millors professionals, que han farcit de ganes de treballar be i de bones ideés la vida dels treballadors de l’Administració Pública. Felicitats!!
Felicitats i gràcies a l’Escola, la “nostra Escola”, i a tot l’equip humà que n’ha format i en forma part, per tot el que representa, per tot el que ens ha donat i per tot el que ha de poder-nos oferir.
Enhorabona també a tots i a totes pel preciós acte d’ahir a la tarda, especialment la magistral i intel·ligent conferència de l’exconseller i exdirector Josep Maria Vallès, tot un gaudi per als sentits. Esperem que l’emotivitat, la crítica estimulant i el compromís a què apel·lava siguin els motors de l’Escola i l’Administració del futur. Gràcies també per la dosi de reforç d’autoestima i per posar de manifest amb les seves paraules i les seves formes que “classe” i elegància política i valors públics són necessaris per continuar endavant amb fermesa i il·lusió.
Per molts anys, Escola! Endavant amb la responsabilitat de capacitar professionals amb vocació de servei públic capaços d’afegir valor als serveis de l’Administració a partir del coneixement que treballem entre tots els actors públics (Administració, ciutadania, proveïdors, associacions…). D’aquí que l’Escola actual tingui l’obligació d’accentuar la formació en habilitats relacionals, coneixements de xarxes, estratègies col·laboratives i lideratges més ‘connectors’.
Gràcies per la bona feina feta i endavant amb força i il·lusió!
L’Escola és gran per la gent que hi ha passat, per la que hi està ara, i per la que hi passarà, és una gran fàbrica d’idees i un referent pels que un dia vàrem poder sentir-la com a nostra.
Per molts anys a tots els que n’heu format part un moment o altre de la vostra vida laboral! Gràcies per la vostra feina!
Quanta feina feta i quanta feina que queda per fer!
Per molts anys, Escola! Com a institució has estat un gran instrument al servei d’aquest poble i un bon suport per a l’aprenentatge que ens fa créixer com a persones.