El govern obert és una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania basada en criteris de transparència, participació i col·laboració. Totes les polítiques públiques haurien d’estar basades en aquests tres grans eixos, ja que és la via per aconseguir un govern eficient que respongui a les veritables necessitats de la ciutadania.
I la formació no n’ha de ser una excepció. La formació és un dels àmbits que més han de contribuir a la modernització i adaptació de l’Administració a les noves propostes ciutadanes, ja que ha de representar l’espai en què els treballadors públics poden reflexionar de manera conjunta sobre noves fórmules de gestionar més i millor amb els mínims recursos possibles i aprendre l’ús d’eines i habilitats que els ajudin a ser més eficaços i més eficients.
La manera de formar la societat en general, i els treballadors públics en particular, ha canviat molt. I podem dir que la figura del savi que explicava i l’alumnat que prenia notes va donant pas progressivament a una relació més estreta i col·laborativa entre l’expert que selecciona continguts i coordina fòrums i debats i els participants del curs; una relació en què tothom hi guanya, perquè el docent, intern o extern, també aprèn dels participants i tots plegats van forjant un nou model d’Administració, basat en la col·laboració i la coordinació i en què els professionals són l’actiu més important.
Per aquesta raó, i ara més que mai, és important retre comptes de la formació, no solament per la inversió econòmica que pot representar sinó també perquè és un motor de canvi, i cal ser-ne conscients. L’avaluació, doncs, ha de ser present des de l’inici de la preparació d’un pla de formació i en la planificació de qualsevol activitat formativa, i s’ha de dissenyar de manera que pugui arribar al màxim nivell de detall a explicar quina millora concreta ha introduït en el funcionament de l’organització, quin canvi observable ha provocat un estalvi de temps, de diners o un millor servei que comporta la satisfacció dels professionals que hi treballen i, finalment, la de la ciutadania.
I un cop l’avaluació s’ha fet, també és important la difusió dels resultats. Cal que l’organització conegui bé el retorn de la seva inversió de temps i recursos en formació; cal demostrar amb dades concretes que la formació és, com dèiem abans, un motor de canvi. I cal també que aquesta percepció arribi a la ciutadania, destinatari final de les millores, en un exercici necessari de transparència que ha de caracteritzar les administracions al segle XXI.
Com creieu que la formació pot contribuir a fomentar la visió d’un govern obert? Penseu que el ciutadà pot tenir interès a conèixer les millores introduïdes? Cal difondre-les? Esperem, com sempre, els vostres comentaris!
Us esperem el proper dijous 8 de novembre a l’EAPC, on tindrà lloc la IV Jornada sobre avaluació de la formació a les administracions públiques per continuar la reflexió.
L’equip que va assistir a la reunió va disfrutar molt en la Jornada. Ens enduem un munt d’idees aplicables:
1. Incorporar memòries/plans d’acció en activitats formatives per a directius de primer nivell.
2. Finalitzar les sessions formatives acordant temes que es poden aplicar directament.
3. Per rebre el certificat de formació, cal haver conestat l’enquesta de satisfacció (o altres!)
Només vull afegir que ahir vaig assistir a la IV Jornada sobre l’avaluació de la formació i dir-vos que m’ha donat energia, m’ha carregat les piles per continuar treballant i reflexionar sobre l’avaluació de la formació. M’he donat compte que ha estat un bon lloc per compartir amb tots els participants les nostres experiències sobre les bones pràctiques. He après i desaprès.
Tots els comentaris m’han enriquit i m’han ajudat a reflexionar.
Si hem posiciono com a ciutadà, i penso en les dades que hem poden ser d’interés, no són (com s’ha comentat en els vostres post) que hagin agradat, que hagin après, ni tan sols que apliquin al lloc de treball. De què em serveix que apliquin sinó té cap impacte en el servei que rebo?
És interessant, quan les dades que l’Administració facilita constaten un impacte que reverteix en un millor servei.
Sé que per nosaltres és important l’aplicació al lloc i que, a data d’avui és el gran repte a assolir a la nostra feina, però crec que aquest nivell d’avaluació encara no interessa a la societat sinó va agafat de la ma de resultats tangibles. I per arribar a l’impacte, encara ens queda una miqueta…
Què en penseu?
Gràcies!!!
Poques coses a aportar als comentaris que he llegit i que comparteixo.
En tot cas m’ha sorgit una reflexió respecte si volem (crec que ho tenim clar!) una administració transparent i oberta, també els resultats de qualsevol de les seves línies d’actuació ho han de ser per la ciutadania, de la qual també en formem part 🙂
La formació podríem dir que es una actuació per el públic intern, que es pels empleats i podrà ser valorada com a positiva per el públic extern (ciutadania) en el moment de ser transferida mitjançant unes millors actuacions professionals i que aquestes reverteixin en un benefici per la població.
El que no tinc tan clar es la forma en que fer aquesta difusió dels resultats, ni com seran percebuts …
Las percepcions son subjectives, per la qual cosa i tenint en compte el moment actual pel que fa a l’opinió pública respecte les diferents administracions i els serveis que es donen i son rebuts, valorats i percebuts…
Es per això que el rigor (que algú ha comentat ja abans) sigui bàsic en totes les actuacions que l’administració porta a terme, i pel que respecte a àmbits com el que ens ocupa (formació interna) encara ha de tenir mes elements objectivables per tal de minimitzar al màxim les tergiversacions, i malentesos.
Gràcies.
Teresa
Fer transparents a la ciutadania les dades d’avaluació de la formació realitzada pels treballadors de les administracions públiques, segons el meu parer, implica que les dades que estem obrint han de ser d’interès i han de repercutir en la qualitat del servei que oferim com a servei públic.
Per tant, publicitar dades d’avaluació sobre nivells com la satisfacció o l’aprofitament no aporten informació qualitativa al ciutadà, doncs la majoria d’ocasions aquesta formació està dins de la línia bàsica i com sabeu no tenen perquè estar vinculades al lloc de treball.
En canvi si parlem d’activitats de la línia d’aprofundiment, i l’avaluació està realitzada amb un nivell de transferència al lloc de treball, aquesta sí que te un sentit obrir-la i fer-la pública doncs el ciutadà pot constatar com a destinatari final la millora produïda en el procés formatiu.
El rigor en el disseny del pla formatiu, la detecció de necessitats i la definició dels indicadors a avaluar, són peces claus per a una correcte i útil transparència en l’avaluació.
Gràcies pels vostres comentaris! Helena, crec que segurament, en fer una bona avaluació dels nostres plans de formació, ens adonaríem d’aquests cursos que es fan que potser no són prou útils i ens obligaria a replantejar coses importants. L’avaluació també serveix per això, per constatar amb dades el resultat de la teva feina i poder entrar en un procés de millora continuada, com apuntava l’Àngels. Miquel Àngel, bones preguntes! Cadascú des del seu àmbit ha de treballar cap a la transparència en l’acció de l’Administració! També és interessant l’aportació de l’Eva sobre l’avaluació qualitativa, imprescindible. Expliqueu-nos en quina direcció avalua la vostra organització. Com penseu que es podria fer millor? Esperem els vostres comentaris!
L’avaluació de la formació hauria de ser sistemàtica i per això calen indicadors definits, eines de recollida validades i canals de difusió establerts (i més si els resultats s’obren i sempre en el marc de la llei de protecció de dades).
A més, els resultats haurien de poder ser comparats (dins de la mateixa organització i amb altres).
També considero important l’avaluació qualitativa (no només la quantitativa) segons la finalitat i/o el moment.
Per tot cal temps i reflexió sobre la pràctica! 🙂
Partint de la coincidència amb els comentaris aportats, llenço un parell de preguntes per la reflexió:
– Pel que fa a nosaltres mateixos: Estem preparats per ser aquest grau de transparència, oberta a la ciutadania, quan no som transparents ni entre les pròpies administracions?
– Pel que fa a la ciutadania: cert, el ciutadà té dret a conèixer les millores introduïdes per la formació a l’administració. Però l’interessa aquestes dades en concret quan no coneix d’altres més “macro” en quant al retorn dels seus impostos sobre la despesa general de funcionament de l’administració pública?
La formació pot contribuir a fomentar la visió d’un govern obert, però potser, només potser, des dels poders públics (i des d’aquells que tenen la responsabilitat i habilitació per fer-ho) s’han de donar passos previs.
També és cert que no ens podem creuar de braços mentre no es prenen certes decisions…
No tinc les respostes. Només les preguntes que volia compartir amb tots vosaltres.
Estic completament d’acord amb els comentaris fets. S’ha de ser honest i donar notícia dels resultats de la formació. O potser no totes les àrees de formació els podrien ensenyar amb orgull? Alerta que hi ha molta formació inútil perquè es fan deteccions pobres o inexistents, i es dissenyen cursos que no serveixen per a res. Els resultats d’això són fum, però la inversió de diners és real. Què diria d’això el ciutadà?
Hem de ser més transparents, i per ser-ho correctament el primer que cal ser és eficient, qualitat al menor cost. I no sé si tothom ho fem així.
L’Administració pública té per davant el repte de mostrar la seva utilitat a la ciutadania, en aquest sentit, avaluar els resultats dels recursos destinats a formació és encara més important que mai. I, en relació a la pregunta que es formula en el post, sobre si la ciutadania té interès a conéixer les millores facilitades per la formació, la resposta, òbviament, és que no només pot tenir interès sino que hi té dret. Realment, avaluar -i difondre els resultats- és apostar per la transparència.
Penso que és important que la ciutadania sàpiga que els treballadors públics inverteixen uns diners a formar-se per fer millor la feina, i per això cal que sàpiguen i puguin comprovar on són aquestes millores, en què consisteixen i en què beneficia a la societat aquesta inversió. Per això, ha de ser una acció prioritària determinar en què cal formar-se, i després veure si s’ha aconseguit i com.
Estem d’acord que l’avaluació no és un procés a banda i que s’ha d’integrar des de l’inici en la planificació de la formació. I és necessari també des de l’inici i per a cada activitat (una tasca que requereix una important dedicació, tenint en compte els nostres plans de formació) marcar els indicadors que mesuraran els canvis que la formació ha portat com a conseqüència. I cal fer públics aquets indicadors i els resultats (i no solament als agents implicats) en un exercici de responsabilitat i transparència, de coherència amb l’Administració actual oberta al ciutadà i d’ètica professional (som treballadors públics). I els resultats no solament haurien de reflectir aquells guanys i millores assolits, sinó també, i al mateix nivell, quines mesures correctives s’aplicaran o quins canvis s’adoptaran davant aquells índexs no assolits o aquells resultats no esperats: transparència implica comunicació clara i fluida, però també honesta. De la mateixa manera que fem públics els plans de formació, caldria donar a conèixer de manera oberta els resultats obtinguts i les conclusions.
Avaluar és un acte de responsabilitat