A l’Escola s’ha dut a terme, els dies 4 a 6 de juny, una de les GovJam que s’han fet de manera simultània a 38 ciutats de tot el món. La Global GovJam ha tingut com a finalitat que ciutadania i empleats públics de diferents administracions treballéssim amb l’objectiu d’innovar en serveis públics, tot plegat amb dinàmiques i metodologies ben diferents a les que estem acostumats. L’Escola, a banda de ser-ne la seu i col•laborar amb l’organització, hi ha aportat un dels seus valors més importants: persones i coneixement. L’Ana, la Mireia, l’Àngels, la Marta, la Joana i en Jesús hem participat en els diferents grups creats i hem volgut compartir aquesta experiència a través d’aquesta entrada al blog amb la finalitat que tothom que hi hem participat en destaquem tot allò que ens ha aportat la nostra participació a l’esdeveniment i, entre altres coses, pensar si aquest model es pot “importar” com a metodologia a les administracions per millorar i innovar els nostres serveis.
Les expectatives que teníem com a participants eren diverses, en general cercàvem endinsar-nos en un projecte “desconegut”, participar d’una cosa que no sabíem com seria, però que ens semblava engrescador, buscàvem compartir, treballar, canviar les maneres de treballar tradicionals, conèixer com pensen persones externes a l’organització, treballar-hi en equip i compartir el coneixement de tothom per aplicar-ho a un projecte; però també hi hem participat amb vocació d’aprenentatge: veure noves dinàmiques de treball, metodologies noves per aplicar a l’organització o al lloc de treball; en definitiva: compartir, aprendre, ensenyar…
Els resultats que n’hem obtingut són múltiples: hem descobert el talent ocult que hi ha entre el personal públic, la capacitat de treballar col•laborativament, persones d’orígens, edat, formació i professions diverses, per un objectiu comú, hem vist com el treball en equips diversos provoca, també, sinèrgies que il•lusionen. També ens emportem la visió que els errors només són noves oportunitats per millorar, que el coneixement i les aportacions dels grups no és la suma dels seus components, sinó que s’eleva a un nombre infinit, que s’aprèn fent, experimentant i divertint-nos… i eines, moltes eines a aplicar a un procés de com es pot millorar o es pot innovar…
I, més enllà de les expectatives i els resultats, com creiem els participants de l’Escola que es pot transferir aquesta experiència a les administracions públiques? Considerem que les eines apreses poden millorar els projectes col•laboratius en els quals l’Administració participa, que es pot millorar infinitament amb les dinàmiques de design thinking, ja que dibuixar, representar, modelar són estratègies més eficients que parlar per fer visible el que les persones pensen (un requisit imprescindible per poder compartir). Pensem que l’organització, les agendes i el servei públic no es veuen afectats si 48 hores les dediquem a fer una activitat com aquesta, al contrari, el resultat millorarà el servei que prestem, hem descobert que som molt més creatius del que ens pensàvem i que això és aplicable a tothom. Poc o molt tothom té una creativitat oculta…els participants ens emportem una experiència vital impressionant que ens farà pensar les coses d’una altra manera aplicant-ho al lloc de treball…i fins i tot ens proposem fer un GovJam a l’Escola, per compartir el que hem viscut en aquesta GovJam, però sobretot per millorar, innovar i créixer com a professionals i millorar l’organització.
Tot plegat ho resumim en una frase: “fer, fer, fer…i no parlar”, això és el que els mentors ens van repetir durant 48 hores per arribar a uns resultats que podeu consultar aquí. I vosaltres què penseu? creieu que es pot innovar a les administracions públiques catalanes? Podem construir millors serveis treballant conjuntament amb la ciutadania? Cal innovar en la prestació de serveis públics?
Un post molt engrescador tenint en compte que vé de la EAPC i considerant que la pròpia Directora de l’Escola va ser qui va cloure l’esdeveniment. Seria molt important que l’EAPC, amb tot el prestigi que té entre els treballadors públics catalans, s’endinsés en aquesta via per a definir noves oportunitats de serveis i noves formes dels serveis actuals. Podria ser un punt d’inflexió en la millora de l’administració catalana. No vull oblidar felicitar als tres factotums de les jornades que van fer molta feina durant mesos, sense cap retribució, per a portar-nos aquesta experiència. Gràcies.
Tens tota la raó, Mireia. I moltes felicitats a tots/es els/les participants!
Aquests dies ha quedat demostrat que la ciutadania junt amb els treballadors públics poden fer grans coses. Els vuit projectes que s’han presentat a Barcelona n’han estat un bon exemple; tots ells ben diferents, però tots pensats amb imaginació i prou realisme com per ser posats en marxa, i tots amb l’objectiu de millorar el servei públic en un context difícil econòmicament. Per tant, toc d’alerta: es poden fer les coses molt millor si les pensem junts, i hi ha molta gent disposada a destinar part del seu temps a fer-ho. Per què no ho aprofitem?