
L’ús de xarxes socials per part de les administracions públiques ens porta a un canvi de model de relació entre ciutadania i administració, especialment perquè fent servir eines com Facebook, Twitter o d’altres les administracions públiques fugen de l’àmbit propi per introduir-se en àmbits que són més propis de la ciutadania; en definitiva, les administracions entrem a la sala d’estar de la ciutadania per comunicar-nos-hi. Treballar al núvol també genera dubtes, no tant de si les eines s’han de fer servir o no, que també, sinó el “com cal fer-les servir”.
Perquè realment el que preocupa al personal públic és poder treballar amb el màxim de garanties amb aquestes eines que li són noves, resoldre els problemes o situacions diàries, tenir una bona caixa de recursos digitals on poder triar i remenar amb la certesa i la tranquil•litat de fer-ho correctament, per tal de millorar la feina personal, la de l’equip i en definitiva de l’organització. L’objectiu final ha de ser prestar els serveis per a i amb la ciutadania amb més qualitat.
I al final ens preguntarem, tant pel que fa a les xarxes socials com per les eines de treball al núvol, quines hem de fer servir? Com les hem de fem servir? Quines precaucions cal prendre? Podem fer de tot al núvol? Realment això millora la nostra eficiència personal al lloc de treball? Ens ajuda col•lectivament a ser una millor administració? Ens caldrà una formació específica en unes eines que ens són desconegudes? És segur tenir informació pública a un núvol que no sabem ben bé on és?
Potser trobarem uns elements de resposta a aquestes preguntes a la propera jornada a Lleida i podem cercar noves preguntes i respostes a través dels comentaris a aquesta entrada del blog. Us hi animeu?