Durant el 2013 l’Escola ha anat implementant diferents publicacions en multiformats. Aquestes publicacions responen a les demandes que les actuals tecnologies i els usos socials imposen. Així, les revistes científiques de l’Escola, tant la Revista catalana de dret públic com la Revista de Llengua i Dret, han anat més enllà del format pdf, disponible des de la plataforma OJS, per incorporar també l’epub, com ja ho havia fet el Butlletí Escola Innovació, o com s’ha fet al llarg de les diferents publicacions del 2013.
L’ús de les xarxes socials a les administracions públiques ha de comportar un canvi de model en les publicacions. No es tracta de cap novetat, atès que a l’Escola el material de l’Aula virtual sempre ha estat pensat en multiformats. Ara bé, publicar en multiformats genera nous reptes i obliga a fer servir noves eines, per adaptar-se als nous dispositius, i a les noves expectatives digitals.
Atès que ens preocupa treballar amb el màxim de garanties, i amb el nivell de qualitat inherent als objectius que s’ha marcat l’Escola, hem anat resolent les dificultats i aprofitant els recursos per millorar les publicacions digitals, i prestar un servei més universal, amb més qualitat i més obert, sota llicències creative commons, quan així ha estat possible.
En aquest context, abans que acabi l’any, naixeran els números 5 a 10 de la col·lecció Estudis de Recerca Digital, així com el número 15 de la col·lecció d’Obres Digitals, que tracta de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques, i dels avenços i els desafiaments per a un govern obert. Amb aquest esperit vàrem assistir al I Congrés del Llibre Electrònic, a Barbastro, els passats dies 24 i 25 d’octubre, on es va constatar el potencial de l’edició digital, i el creixement exponencial en l’ús de les tauletes.
Què en penseu de la publicació multiformats per part de les administracions? Cal que les administracions públiques editin les seves publicacions en formats oberts? Què aporta a la societat del coneixement que les administracions publiquin amb llicències com Creative Commons?
Opino de forma similar a las personas que han comentado anteriormente, y agradezco especialmente la cita realizada por Miquel Ángel Abril. Si la Administración es, efectivamente pública y para todos, debe ser el ejemplo a seguir en difusión del conocimiento. El trabajo y aprendizaje en red sólo es posible cuando se eliminan todas las barreras al conocimiento y hay una verdadera intención altruista en ello. Desde esta perspectiva, resulta indudable que las licencias privativas (no Creative Commons) y el uso de formatos no abiertos ni estándar son grandes barreras y, del mismo modo, las publicaciones multiformato suponen un mayor impacto divulgador.
Com deia ahir mateix en Carlos López Ardao al CEJFE a la sessió “Millorant la formació corporativa amb eines socials”, estem immersos en una nova etapa d’aprenentatge i interrelació col•lectives. Cercar, escoltar digitalment, desar, publicar, conversar i col•laborar són les característiques d’aquesta nova manera de treballar i d’aprendre. L’Administració està especialment obligada (encara que sigui moral i èticament) a apropar-se i cercar complicitats amb la ciutadania de la beu (treballar per ella) i viu (treballa gràcies a ella). Quan TOTS els actors que formen part d’aquesta Administració Pública prenguin consciència d’aquesta (ja no tant nova) situació, probablement s’agilitzaran els bioritmes que ens han de portar cap un nou paradigma de retroalimentació amb la societat, de la que formen part, però imbricant-nos totalment entre les parts. Per ara, només encoratjar, i felicitar, a les persones que estan sent pioneres en l’apassionant feina de transformar les administracions. No només perquè les estant portant cap a escenaris amb continguts multiformats compartits (2.0 ó 3.0), sinó perquè estant conreant les llavors d’una societat més virtuosa.
En la meva opinió la Mireia Plana situa el tema en el cor de la societat del coneixement. L’objectiu no ha de ser tant seguir les noves tendències i emprar nous recursos tecnològics (que també és molt bo!) per publicar sinó facilitar l’accés dels ciutadans al coneixement, que si ha estat generat per l’Administració és de caire públic. És a partir d’aquesta idea que tenen sentit les preguntes sobre les llicències Creative Commons, continguts oberts i publicacions multiformats (PDF interactius, els Epubs, les revistes per iPad…) que ja són aquí.
Jo crec que les administracions públiques HAN de publicar en formats oberts. El coneixement que genera l’Administració ha de ser compartit amb tots els ciutadans. I no solament això, sempre que es pugui ha de ser enriquit amb les aportacions de la ciutadania, de manera que es creï una relació de cooperació intensa que faci créixer les possibilitats de generar noves idees.