Reflexions sobre un nou escenari d’aprenentatge: el Congrés EDO

Imatge Pencil with tree stock de Suwit Ritjaroon per a freedigitalphotos.net
Imatge Pencil with tree stock de Suwit Ritjaroon per a freedigitalphotos.net

El desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement comporta per a les administracions públiques, com a organitzacions intensives en coneixement, la necessitat d’adaptar-se al nou escenari que es configura, per tal de continuar aportant valor públic a la societat.

Aquesta premissa és vàlida per a tots els camps d’actuació de l’Administració. Però en el camp de la formació a les organitzacions, s’està creant un context completament diferent que permet parlar d’un canvi de paradigma. Més enllà de la formació en sentit tradicional (més pròpia de la societat industrial), el desenvolupament de les TIC, i especialment del web 2.0, permeten que les persones resolguin les seves necessitats d’aprenentatge de manera diferent i més immediata per mitjà d’accés a continguts web, accés a xarxes de col·laboració professional…

Aquest escenari requereix un enfocament nou que superi les restriccions de la formació en sentit tradicional (reunir un grup de persones en un espai físic o virtual, durant unes dates concretes, amb un programa formatiu…). Cal passar de gestionar la formació a gestionar el context de l’aprenentatge dins de l’organització. És a dir, cal facilitar al personal al servei de l’administració recursos d’aprenentatge, continguts, espais de relació, participació i col·laboració, xarxes d’experts…que en millorin les competències individuals i de grup. La formació en sentit tradicional no desapareixerà sinó que s’haurà de ressituar en la redistribució de funcions que el nou context imposarà.

Els experts en la formació i l’aprenentatge a les organitzacions ja debaten des de fa temps sobre la necessitat d’aquest canvi adaptatiu. També la Comissió Europea ha intervingut en aquest debat amb l’informe The Future of Learning: Preparing for Change. La conclusió de l’informe és que molts dels canvis que s’hi exposen ja han estat previstos des de fa un cert temps, però ara conflueixen d’una manera que fa que sigui urgent establir polítiques que els tinguin en compte i proposin de dur a terme un canvi fonamental en el paradigma de l’aprenentatge per al món i l’economia digital del segle XXI.

Per tractar sobre com es concreta aquest canvi de paradigma, i com s’hi adapten diversos organismes i entitats dedicats a la formació, es durà a terme el proper 13 de maig, a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, una sessió de debat sobre el futur de la formació corporativa i de l’aprenentatge a les administracions públiques com a activitat prèvia a l’inici del Congrés EDO 2014. Hi participaran ponents de diverses escoles d’administració pública de l’Estat espanyol i també el director del Congrés EDO 2014. Amb ells, i també amb la intervenció de les persones assistents, s’exploraran maneres de plantejar aquest canvi.

El Congrés Internacional EDO 2014, dedicat a les organitzacions que aprenen i gestionen coneixement, comptarà amb la presència de ponents nacionals i internacionals i té com a objectius analitzar les perspectives de la nova realitat, fomentar l’intercanvi d’experiències i promoure línies de treball i col·laboració conjuntes entre universitats, administracions i sector privat.

La vostra organització, com planteja aquest canvi? Creieu que s’està treballant en aquesta direcció? Com a aprenents, com us agradaria que el vostre entorn laboral us ajudés a millorar en la vostra feina? Esperem les vostres aportacions!!

4 thoughts on “Reflexions sobre un nou escenari d’aprenentatge: el Congrés EDO

  1. Interessants reflexions en aquest post, i interessant programa el de l’EDO 2014.
    Així d’entrada la lectura del post i el que em suggereix el Congrés que comença demà parteix de dos aspectes relacionats amb la responsabilitat, tant del professional, com de l’organització on desenvolupa la seva tasca.

    D’una banda tenir en compte que les unitats de formació, de fet la pròpia organització, “només” podrà resoldre necessitats d’aprenentatge de les persones que hi treballen si aquestes son “conscients del que no saben” , (en relació a les etapes de l’aprenentatge: incompetència inconscient/conscient i competència conscient/inconscient) i serà necessari ajudar a crear un clima, unes condicions on el professional pugui detectar aquestes noves necessitats que aniran sorgint al llarg de tota la seva vida professional, ja siguin per adquirir nous coneixements i habilitats o fins i tot adonar-se’n que la seva actitud davant de determinades situacions no es la mes adequada, i encara serà mes necessari que aquest professional tingui un marc de “confiança” per compartir aquestes mancances, amb els companys i amb els seus superiors.
    El segon aspecte el relacionaria amb la responsabilitat d’aquesta organització , en tant que haurà de crear , si incorpora aquest “nou paradigma d’aprenentatge” a les organitzacions, un “nou context d’aprenentatge”, tenint en compte el espais físics, la tecnologia, les càrregues de feina/agendes per facilitar espais de relació… i d’aprenentatge: fomentant la personalització, la col•laboració i la informatització d’aquests aprenentatge…tal i com es cita a l’informe de referència, que tot i la seva validesa es de l’any 2010!

    Com ja s’apuntava en algun altre comentari… igual ja fem tard? Comparteixo que mai es tard, i a mes no hem de deixar el tema de banda. Es molt important. Per professionals, organitzacions i no oblidem a la ciutadania a la que donem servei des de les Administracions Públiques.

    Gràcies,

    M'agrada

  2. Personalitzar els aprenentatges, potenciar la col·laboració i aprendre a aprendre arreu i d’arreu parant esment en els guanys qualitatius per a la vida professional de cadascú són reptes per als quals ens cal perpar-nos com a persones. Per això, rere d’aquests mots hi ha d’haver una actuació decidida de desenvolupamnet del lideratge en totes i cadascuna de les persones que formem part d’una organització.

    Com deia l’Eulàlia Cucurella el diumenge en una xerrada sobre l’Alzheimer, si formem en coneixement tindrem grans tècnics, però si formem amb el cor tindrem grans professionals. Així doncs, ¿ens comprometem amb uns valors comuns que ens facin de pal de paller?

    M'agrada

  3. En aquest canvi de paradigma és important crear un context d’aprenentatge centrat en les 3 dimensions de les que parla la Comissió Europea: la col·laboració, la personalització i la informalització.
    Potser hi ha qui pensa que ja fem tard, però com diem en castellà: “Nunca es tarde si la dicha es buena” 🙂

    M'agrada

  4. El Congrés EDO 2014 tornarà ser un esdeveniment on s’escenificarà novament la tendència d’aquest canvi de paradigma. El programa Compartim del Departament de Justícia fa ja temps que va caminant en aquesta direcció, i penso que amb encert.

    Com dius, hi ha un canvi de paradigma, però que penso que no afectarà només als departaments de formació. La relació dels treballadors amb la informació i amb la formació implicarà canvis a la pròpia forma de relacionar-se i comunicar-se de l’organització. Com serà l’adaptació? Suposo que en cada cas, atenent a la seva idiosincràsia, servei i necessitats.

    Una salutació i ens veiem a l’EDO.
    Joan Galeano.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s