La setena onada de l’Observatori de Govern Local: la transparència quotidiana – Esther Pano Puey

El proppassat mes de setembre, la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals iniciava una nova edició de l’Observatori de Govern Local, que serà ja la setena. De fet, el 2015 es compliran 10 anys d’un projecte que va arrencar amb el plantejament de reunir informació objectiva sobre el nivell municipal i posar-la a l’abast del món acadèmic, dels responsables municipals i de les institucions per tal d’aportar elements útils per a la gestió i també per a la creació de coneixement amb una metodologia empírica.

Al llarg d’aquests ja gairebé 10 anys, hem evolucionat des d’un univers d’estudi obligadament reduït, els municipis de més de 10.000 habitants i les capitals de comarca que no arribaven a aquell tall de població (en aquell moment un total de 115 municipis), fins a cobrir la major part del territori català, incloent-hi tots els municipis de més de 500 habitants (un total de 618 per a l’actual edició)[1]. Dic “obligadament” perquè les condicions en què vam començar el projecte tenen poc a veure amb les que ens trobem a dia d’avui en gairebé qualsevol aspecte i feien impensable un camp més ampli. Quan la nova direcció plantejava la proposta, patrons, institucions i col·legues mostraven un escepticisme diàfan i el comentari “No us respondrà ningú” va ser la tònica general. Tot i així, les institucions i els patrons van donar suport a un projecte que era, efectivament, arriscat i, probablement per grata sorpresa de molts, els municipis sí que van respondre. Vam descobrir així, sempre per la via empírica, que els responsables municipals estaven molt més disposats a compartir informació, sovint considerada sensible, com podien ser les remuneracions i dedicacions dels electes, del que es pensava. L’equip de l’Observatori, per la seva banda, ha aspirat sempre a respondre a aquesta confiança amb un treball seriós i un tractament rigorós de la informació.

El funcionament intern de l’equip i el projecte han evolucionat molt al llarg d’aquest període i un dels elements que han facilitat més el nostre creixement ha estat el canvi profund tant en la gestió de la informació pública com en la concepció del valor de transparència institucional. Per fortuna, els registres de dades consistents i validables disponibles són cada vegada més habituals i més accessibles. La gran revolució de les dades obertes en el sector públic ha fet possible que efectuem un trànsit, molt més enriquidor, des de la recollida de dades cap al tractament, sistematització i anàlisi. Aquest procés s’ha materialitzat en la proposta de projectes de llei que recullen les obligacions del sector públic pel que fa a publicitat i transparència. Hi ha aspectes que potser ja quedaven recollits en regulacions prèvies, però la seva concreció en normes específiques hi afegeix un component simbòlic d’indiscutible rellevància. Així, el dia 10 de desembre va entrar en vigor una part important de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per la seva banda, la proposició de llei del Parlament de Catalunya es troba en tramitació.

En aquesta línia, i amb la mateixa voluntat d’anàlisi empírica que tenien els blocs originals del qüestionari de l’Observatori, des de la 6a edició (Obscat6) es va incloure un epígraf destinat específicament a l’anàlisi de la informació municipal disponible. La redacció del qüestionari i el treball amb les dades disponibles obren algunes qüestions sobre les quals val la pena reflexionar.

Cal tenir present que el projecte desenvolupat des de la Fundació es va iniciar de forma prèvia a la publicació dels esborranys de les normes tant catalana com espanyola. En aquest sentit, doncs, tot i que la coincidència en el temps posa de manifest l’oportunitat de la iniciativa, el moment d’inici de l’estudi és previ i per tant no recull de forma detallada tots els aspectes inclosos en les normes. És útil per tal de conèixer quina és la situació prèvia i ens permetrà monitoritzar el desplegament de la norma, però cal aclarir que molt probablement la situació a dia d’avui ja plantegi dissemblances rellevants respecte a la instantània inicial; més encara, atenent a la velocitat amb què es despleguen els canvis en les xarxes. De forma molt genèrica, i tenint presents les precaucions esmentades, podríem dir que en el moment de realització de l’estudi la informació disponible en la major part dels llocs web municipals era limitada i sovint poc sofisticada. La informació més comuna contenia la informació bàsica de l’estructura política i les dades d’identificació i contacte municipal. Sovint, poca cosa més.

Val la pena destacar, també, la relació que s’apreciava entre el volum d’informació disponible i la grandària municipal. En un país amb un mapa municipal tan heterogeni com el nostre, no ha de sorprendre una elevada variabilitat entre municipis de característiques clarament diferents. Aquest fet posa de manifest un element que no sempre s’ha tingut en compte de forma adient que es vincula tant a la necessitat de transparència com a la capacitat per fer efectiu un llindar d’obligacions comú per als ens locals. Pel que fa al primer aspecte, el funcionament d’un ajuntament de menys de 500 habitants (i ara mateix en són 329, més d’un terç)  implica un volum de gestió diferent al cas de municipis més grans. Així, tot i que en essència la naturalesa de la vinculació a un principi de transparència és equiparable, les fórmules per a vehicular-la podrien ser diferents. Pel que fa al segon aspecte, la capacitat per a la generació d’informació com també de mecanismes de consulta tampoc no és la mateixa. En cert sentit, i tot i que sovint sigui un tema que es deixa de banda, l’exercici d’una gestió transparent en el sentit que preveuen les normes, molt vinculat a la publicitat i publicació, té uns costos que no tenen el mateix impacte per a totes les organitzacions.

Un altre element rellevant és la naturalesa i intel·ligibilitat de la informació. La transparència implica quelcom més que “govern obert” o “dades obertes”. En efecte, la complexitat del procés administratiu i institucional dificulten que la major part de documentació i registres elaborats des dels ens públics pugui ser directament comprensible per a un ciutadà mitjà. Aquest fet suposa que les administracions no només haurien de facilitar l’accés a la informació sinó també proporcionar documents que en fessin possible la comprensió. Aquesta segona part no resulta evident i implica uns costos associats al desenvolupament de les eines i també de posar-les a disposició de la ciutadania.

És cert que el mer fet d’aportar dades rellevants i facilitar-ne l’accés no és un element menor. Suposa, com a mínim, l’avenç per dues vies diferents. D’una banda, esdevé un plantejament que incideix en una tendència de l’Administració tradicional de “patrimonialitzar” la informació i insisteix en un hàbit que és principi rector de l’actuació institucional. D’altra banda, fa possible que entitats de recerca, com seria el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer , o d’altres tant de l’àmbit de la recerca com de l’activisme cívic, puguin accedir a la informació i dissenyar materials que permetin una millor difusió i coneixement de la tasca de les administracions; útil en lògica interna, pels propis responsables, i imprescindible en perspectiva externa, com a element de valorització del sector públic i de garantia de retiment de comptes.

En aquest sentit, ens agradaria agrair la col·laboració dels molts responsables municipals que al llarg d’aquests anys ens han atès i facilitat informació i coneixement expert en multitud de matèries. Som conscients que sovint hem suposat una tasca afegida per als equips de secretaria i intervenció, que solen ser nusos crítics que suporten grans volums de gestió. Un cop més, doncs, el nostre agraïment i reconeixement a aquest exercici de la transparència quotidiana, d’entendre el funcionament i el comportament del sector públic d’una determinada manera, fins i tot quan això implica feina afegida.

D’altra banda, però, també pensem que val la pena posar de manifest les dificultats i la resistència que encara ens trobem en alguns -molt pocs- ens. Com podeu observar en els nostres quaderns metodològics, http://pisunyer.org/observatori-de-govern-local/projectes/catalunya/2013, són molt pocs els municipis que no faciliten informació -que sempre té la consideració de pública-  però malauradament és una situació que es continua donant i, a més, sovint de forma reiterada.

En resum, el nostre món municipal és molt més transparent del que molts pensaven fa 10 anys. La participació en projectes com l’Observatori de Govern Local suposen, a més, un exercici de transparència quotidiana i efectiva, allunyada de l’impacte mediàtic de portals webs o declaracions públiques. Ara bé, encara persisteixen alguns comportaments que posen de manifest que queda feina per fer i que la idea que la transparència és un valor intrínsec a l’exercici de les facultats públiques no està assumida per tothom.

Esther Pano Puey
Coordinadora de L’Observatori de Govern Local de la Fundació Carles Pi i Sunyer


[1] Si és del vostre interès, podeu trobar més informació al nostre lloc web [www.pisunyer.org] o en el nostre blog [http://observatoridegovernlocal.wordpress.com/]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s