Dijous 5 de març va tenir lloc a l’EAPC una jornada pensada per explicar amb més detall els projectes guardonats en la segona edició dels premis Alfons Ortuño. La idea, però, no va ser que fos una ronda d’intervencions en què cadascú explicava les característiques del projecte, sinó que es va organitzar en tres taules rodones en format de conversa, on un conductor anava desgranant els aspectes que no apareixen en els informes: com es va forjar el projecte, obstacles i oportunitats, sinergies creades, resultats… La jornada va generar més expectativa de la prevista, perquè la sala estava plena a vessar i el públic assistent va participar activament en el debat.
Això va comportar que la jornada es convertís en una bona oportunitat per reflexionar a l’entorn del paper del treballador públic: com ens ha canviat la transformació de la societat, la introducció del món 2.0, què ens cal per continuar avançant, quins canvis necessita l’Administració per situar-se on li pertoca… Aquí us presentem un resum de les idees principals que van sorgir.
El treballador públic ha estat durant molts anys el gran ignorat com a professional. Ara, amb el canvi de paradigma cultural i social, hi ha una oportunitat per donar a conèixer el seu potencial. Però, què cal fer perquè aquest talent, fins ara ocult, surti a la llum i sigui un benefici per a tota l’organització? Cal coresponsabilitzar-lo, és a dir, fer-lo sentir part d’un projecte. Convé donar-li autonomia perquè faci propostes i acceptar els errors com a part del procés de creació. Els treballadors públics tenim una alta vocació de servei, però aquesta vocació no s’ha d’aplicar només de cares a la ciutadania, sinó també de portes endins. Ara bé, també és necessari que aquest talent, aquesta implicació, sigui reconeguda i contribueixi a dignificar la figura i, al mateix temps, l’Administració com a servei.
Les xarxes i els nous usos també ens han portat a destacar el treball col·laboratiu com a una eina indispensable per respondre als nous reptes, que reclamen sovint equips multidisciplinaris experts en diverses àrees que donin enfocaments diferents a un mateix projecte. També es destaca com a eina important l’aprofitament de les experiències d’altres, conèixer com han resolt determinades situacions altres organitzacions, i compartir eines i idees, no solament dins de l’Administració sinó també fora: la col·laboració publicoprivada pren força, no solament per a aspectes de gestió sinó també per intercanviar coneixements tècnics. Però perquè aquest treball col·laboratiu cali en l’organització, encara cal generar espais de comunicació i facilitar eines per afavorir la presa de decisions.
Aquesta nova concepció del treball a l’Administració ha de venir afavorit per dos factors importants:
– un lideratge inspirador i integrador, capaç de coordinar esforços i de potenciar la participació de tothom, respectant ritmes de treball i reconeixent la feina en la justa mesura
– una impecable comunicació interna i externa, que cuidi els detalls i que permeti la interacció sense excloure ningú que s’hi vulgui sentir implicat
La reflexió final és que els treballadors públics presents, representants de totes les administracions catalanes, van manifestar la seva predisposició i compromís a avançar en aquest canvi de plantejament per tal de fer una administració més flexible, participativa i imaginativa, adaptada al servei de la ciutadania.
Què us semblen aquestes conclusions? Hi esteu d’acord? Quin altre element hi afegiríeu, en aquesta reflexió a l’entorn del canvi en la feina del treballador públic? Continuem el debat!