La innovació s’ha tornat una icona i un imperatiu, tant al sector públic com a l’empresa privada. Sembla l’única manera de revertir els efectes de la crisi, mantenir-se lligat al context social o prestar serveis a la ciutadania de més qualitat amb menys recursos. I no obstant això, segueix sent molt difícil engegar canvis o dur a terme projectes transformadors.
A l’Administració, tradicionalment, s’ha prioritzat la responsabilitat de prestar els serveis de manera fiable per sobre de la possibilitat, no sempre certa, de canviar-los per millorar. Com apunten Brugué et al. (2012), l’Administració s’ha construït sobre quatre pilars: garantia, seguretat, uniformitat i tecnocràcia. Això la fa molt estable, però també en dificulta molt el canvi. I ara, malgrat la consciència de la necessitat de canvi, l’organització no té les capacitats per fer-ho.
Coneixeu la divisió entre capacitats operatives i capacitats dinàmiques a les organitzacions? Les capacitats operatives són aquelles rutines que configuren els recursos de l’organització per al funcionament habitual. Les capacitats dinàmiques, en canvi, són les rutines que permeten adaptar i reconfigurar els recursos, o integrar-ne de nous, per respondre a un entorn que canvia molt ràpidament. En concret, consisteixen a identificar necessitats i oportunitats de canvi, formular una resposta i posar-la en marxa (Ojasalo et al. 2015).
Amb unes capacitats dinàmiques poc desenvolupades, hi ha esperança per a l’Administració? Es poden desenvolupar les competències, les estructures i les rutines imprescindibles per innovar?
La clau està en les persones
Cultivar noves competències i generar noves estructures no és fàcil en cap organització pública o privada. Per sort, totes les organitzacions estan fetes de persones. I cada cop hi ha més treballadors públics amb interès i motivació per millorar, transformar o modernitzar el seu àmbit de treball. Comencen a formar xarxes informals (XIP, Xarxa d’Innovació Pública) o més formals (Innogent), promouen projectes de manera individual, busquen integrar al sector públic els grans canvis que viu la societat i que han suposat tantes oportunitats per al sector privat o per a l’Administració d’altres països. Nosaltres els anomenem els ‘activistes’: persones que s’atreveixen a somiar un canvi i miren de posar-lo en marxa.
És veritat que els activistes de l’Administració sovint es troben sense el suport de l’entorn de treball i amb manca d’eines conceptuals i pràctiques per impulsar, desenvolupar i dur a bon terme projectes d’innovació, encara que siguin de petites dimensions. I també és veritat que, a llarg termini, no podem carregar el pes del canvi sobre les esquenes de poques persones, per molta voluntat i inquietud que tinguin.
Però tenim l’esperança que els activistes siguin un dels inicis del canvi. No podem millorar el suport que reben, però sí els podem ajudar a adquirir noves competències. O, almenys, a entendre que hi ha altres maneres de fer les coses. Per això, ja fa tres anys que organitzem la Barcelona GovJam a l’EAPC. Sense rebre cap compensació econòmica, amb l’ajuda d’un seguit de voluntaris i la col·laboració imprescindible de l’Escola, mirem de difondre eines i pràctiques de disseny de serveis als treballadors públics que s’atreveixen —i poden— passar 48 hores amb nosaltres.
La Barcelona GovJam és un petit tast de les eines i dels enfocaments del disseny de serveis públics. Es tracta de només 48 hores. No prou temps per canviar el món… i menys encara l’Administració.
Però, com acostuma a explicar l’Adam Lawrence, cofundador de la Global GovJam, a la jam sembla que fem projectes, però sobretot fem innovadors. O, com ho expliquem nosaltres, partim de persones amb inquietuds i els obrim la porta a noves eines i competències que els ajudaran a desenvolupar projectes innovadors.
Així que, voleu experimentar com pot ser la nova manera de pensar i fer els serveis públics? Veniu a la Barcelona GovJam. Trobareu tota la informació aquí.
En un proper article us acabarem d’explicar en què consisteix el disseny de serveis centrat en els serveis públics. No us el perdeu!
Itziar Pobes
Tens tota la raó i està molt ben expressat!.