Fa unes setmanes el Govern de la Generalitat va aprovar l’autorització d’un acord entre l’EAPC i la francesa École Nationale d’Administration, la prestigiosa ENA que ha format durant dècades la majoria de polítics, directius i funcionaris de prestigi de França.  El primer que  hom pot pensar és que aquestes relacions són fruit de les relacions internacionals que des de Catalunya es volen tenir de cara a futurs escenaris, però cal remarcar que les relacions internacionals de l’EAPC tenen una llarga trajectòria, fa molts anys que l’EAPC es relaciona i signa convenis amb l’ENAP del Quebec o bé amb Speyer d’Alemanya o bé amb la London School of Economics del Regne Unit, per citar-ne alguns exemples.

També es podria pensar que Catalunya vol aprendre del model ENA o d’altres models internacionals, en temes tant diversos com gestió pública, gestió de serveis públics, formació a directius públics, etc.  Aquesta segona premissa tampoc és del tot certa.  El fet és que aquestes relacions són i han de ser bilaterals o multilaterals, de manera que les innovacions, la gestió del coneixement, la col·laboració sigui molt més rica.

Certament, des de Catalunya podem aprendre moltes coses de l’ENA, de l’ENAP o d’altres centres de formació de personal públic, però és tant cert això com posar de manifest que des de Catalunya, concretament des de l’EAPC, a aquest aprenentatge hi podem aportar moltes coses i, per tant, no es tracta de “tu m’ensenyes això” i “jo t’ensenyo això altre” sinó que cal generar espais de formació compartida entre les institucions implicades per, entre totes, generar un espai de reflexió i millores de les administracions públiques a partir de la formació, la selecció i la recerca.

Catalunya ha d’assumir uns reptes de present i de futur molt importants, i en qualsevol cas el país necessita un sector públic eficient i un personal públic amb valors de servei públics clars.  El país necessita unes estructures que gestionin els recursos disponibles de la millor manera possible i en cap cas ho podem fer sense compartir les experiències i coneixements d’altres en quelcom que en saben més i a l’hora des de Catalunya podem també fer el mateix amb les altres institucions.

Cal que tinguem present quins són els nostres punts forts en la gestió de serveis públics, en la gestió de recursos humans al sector públic, en polítiques públiques i en direcció pública, en tots els àmbits on tenim alguna cosa a dir-hi i, sens dubte, quan puguem aprendre i ensenyar d’igual a igual amb altres actors internacionals tindrem el reconeixement internacional que a  les nostres administracions i al nostre model de gestió pública li pertoquen.

Així doncs, en aquest P2P, què penseu que podem aportar des de la gestió pública catalana a altres institucions internacionals? I, d’altra banda, en què hem de poder aprendre i com d’aquestes institucions?