Quan el Govern de la Generalitat va aprovar, al juliol de l’any 2014, la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de nova direcció pública, en una conversa informal amb alguns col·legues veterans de diverses administracions ens plantejàvem fins a quin punt el desenvolupament de la direcció pública professional (DPP) era un àmbit prioritari en la millora de les administracions públiques i si no hi havia altres elements més decisius i, per tant, més prioritaris per impulsar la millora de les administracions.

És obvi que un procés de canvi integral de l’Administració és molt difícil d’abordar amb una política de “Tot i tot ara”, i que, per tant, cal definir calendaris i fixar quins elements es consideren que han de ser abordats inicialment. Els temes de direcció pública, i en especial la DPP, tenen determinats elements que semblen recomanar la seva posició prioritària en aquests calendaris.

Aquests elements, en el cas de Catalunya, són entre d’altres:

A)    L’ampli consens extern que hi ha sobre aquesta figura. Els tres documents que varen servir de base per a la definició de les prioritats del Pla de reforma aprovat en la passada legislatura contenien pronunciaments explícits a favor de la implantació de la DPP. El document de la Comissió d’Experts, d’abril de 2013, dedicava un dels seus punts a la creació d’un sistema professional d’Alta Direcció Pública. Prèviament, el document del CAREC de desembre de 2012 també es referia a limitar els càrrecs de designació política i reclutar directius professionals per mèrits i, finalment, el document del Fòrum d’entitats per a la Reforma de l’Administració de setembre de 2013 també es pronunciava a favor de la introducció de la direcció pública professional.

B)    El paper central d’aquesta institució, i d’aquests professionals directius com a dinamitzadors d’una cadena de canvis subsegüents. Un clar exemple d’això són les àmplies possibilitats que obre en la implantació dels contractes programa o contractes de gestió i, per tant, en els sistemes d’avaluació i accountability. El projecte de llei que va aprovar el govern en data de juliol de 2015 recollia part d’aquests elements en l’exposició de motius:

“La dimensió organitzativa de la Direcció Pública Professional és una dada objectiva, no solament normativa. Però també és oportú ressaltar la dimensió institucional que una regulació de la Direcció Pública Professional presenta. Aquesta institucionalització del nivell directiu professional en l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic suposa, a més, un clar reforçament de la qualitat institucional i una decidida aposta per apuntalar el bon govern i la millora de la prestació dels serveis a la ciutadania.

Així, la Llei assenta les bases d’un Sistema de Direcció Pública Professional dels llocs directius de la Generalitat de Catalunya que és perfectament homologable amb els sistemes comparats més avançats en aquesta matèria i opta per un sistema que beneficia a la política, reverteix positivament en l’Administració pública i que, sens dubte, revertirà en la producció de serveis de major qualitat a la ciutadania i en un reforçament de la competitivitat institucional del sistema de govern i Administració pública de Catalunya en relació amb el nostre entorn més immediat.”

C)    Hi hauria també un conjunt d’aspectes diversos de tipus més instrumental, que recomanarien aquesta prioritat, com seria l’existència d’un ampli consens acadèmic, el coneixement acumulat a través de congressos i experiències parcials, la dedicació d’algunes institucions a la formació d’aquests directius, l’existència d’esborranys de textos normatius, o el mateix text del projecte aprovat en l’anterior legislatura, que faciliten la concreció d’aquesta política.

D)    I, finalment, un element de gran importància en termes de priorització és la necessitat d’implantació progressiva, prolongada en el temps, que fa impossible pensar que aquesta institució pugui estar en ple funcionament en un termini curt. La DPP exigeix uns terminis de implantació i maduració que necessàriament són llargs, ja que implica canvis profunds en la  cultura política i de gestió pública que fa impensable una implantació accelerada. Per tant, cal començar al mes aviat possible, per poder gaudir-ne a mitjà termini.

De forma més o menys ordenada, aquests són els elements que varen aparèixer en la conversa que vàrem tenir aquell dia. Tots vàrem acabar coincidint en el fet que si no és la primera mesura a emprendre si que era clarament una de les mesures del paquet inicial.

Joan Xirau Serra
Cap de la Oficina de Processos i Administració Electrònica.