Per què complicar-se la vida a l’Administració treballant col·laborativament? – Daniel Giménez Roig

cop dani gimenezFa vuit anys era un veterinari bromatòleg del Departament de Salut a qui acabaven de nomenar cap de servei per dirigir un equip humà al Baix Llobregat, Delta-Litoral i L’Hospitalet, el qual faria tasques de protecció i promoció de la salut. Anteriorment, des del 1987, havia exercit com a inspector dedicat a la vigilància i el control alimentari a diversos llocs de treball de Catalunya. Ambdues feines, les feia, com tants d’altres companys i companyes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb molta vocació de servei públic, però amb una terrible sensació d’aïllament, quan era inspector, i de ser un estrany per a la resta de companys, quan era comandament.

Va ser coincidint amb el meu nomenament com a responsable d’un equip de gairebé 20 persones, i en mig d’un neguit per no imitar models obsolets de gestió basats exclusivament en el compliment d’objectius plasmats en excels infinits, quan vaig conèixer l’experiència del programa Compartim del Departament de Justícia i les seves comunitats de pràctica (CoP): em va sonar com un cant a la humanització de la feina i a la gestió del coneixement. Per fi, després d’un màster en formació de formadors, molts cursos i molta lectura, ho tenia clar i, de pas, havia descobert que jo no era un ésser estrany per pensar que es podia treballar de forma eficient i feliç a l’Administració pública. Ara ja sabia com podia ajudar a provocar un canvi en la forma de treballar i d’aprendre, una manera per aconseguir que es deixés de malbaratar el talent de tants professionals anònims de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya.

Però, abans de començar a fer res, em calia respondre una pregunta essencial per a un funcionari de carrera com jo: per què complicar-me la vida intentant canviar la forma de treballar i aprendre si jo ja tenia prou feina com a nou comandament? La resposta era fàcil: perquè l’oportunitat de millora que donava començar a treballar col·laborativament com a estratègia innovadora era massa temptadora. A més, després de conèixer el Compartim, jo ja no podia continuar ignorant el principi bàsic de la col·laboració, perquè ja era coneixedor d’una forma de gestió que permetia obtenir el millor dels participants i omplir forats no estratègics que la meva institució no cobria, cosa que facilitava als professionals resoldre problemes tècnics recurrents que els afectaven en la pràctica diària i, fins i tot, que afavoria que aquests professionals fessin recerca en temes de salut pública. Això sí, per començar em calia trobar aliats dins de la meva institució, tenint present que ningú de “dalt” me n’havia fet l’encàrrec i que no hi hauria més recompensa que la satisfacció personal. Tot i així, em va ser fàcil trobar unes quantes persones entusiastes, intraprenedors que en diem ara. No tan fàcil, en canvi, va ser trobar càrrecs directius que s’entusiasmessin amb la idea de participar en una organització més flexible i intel·ligent que acceptés que el coneixement no era només competència de determinades persones sinó que també depenia de com el compartíem, de la xarxa. I aquesta creença era normal en una cultura on la compartimentació era acceptada si es volien assolir els objectius estratègics.

Així les coses, fa vuit anys ens vam posar a treballar i vam formar un equip de gestió de coneixement que va elaborar un pla de gestió de coneixement que va ser debatut i acceptat pel Consell de Direcció de l’Agència de Salut Pública. Avui en dia, amb molt, però que molt esforç, i en alguns moments certa incomprensió, més de 500 persones hem participat en els més de 50 treballs elaborats per les CoP de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. El que s’ha fet fins ara és fruit de la feina de molts professionals motivats amb l’única intenció de millorar la feina que fan i de compartir els seus aprenentatges amb d’altres professionals. Les característiques principals de les nostres CoP han estat la voluntarietat dels seus membres a participar-hi, la flexibilitat en l’organització del treball i, sobretot, el compromís adquirit per avançar en el projecte compartit. Tot això no hauria estat possible sense l’ús de les tecnologies com la plataforma de treball col·laboratiu e-Catalunya i, sobretot, sense la figura dels moderadors de les CoP, veritables herois i heroïnes que han de compaginar la seva feina diària amb el que suposa acompanyar i animar les persones de les seves comunitats perquè, seguint una metodologia, puguin finalitzar els seus treballs.

Entre tots aquests professionals, membres i moderadors de les CoP, i membres de l’equip de gestió del coneixement, gràcies al seu generós i apassionat esforç i gràcies a una aposta ferma dels directius, es pot aconseguir avançar cap a una cultura de la col·laboració que faci que l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el servei públic que ofereix a la ciutadania sigui millor. De moment, després del nostre Mercadillo del  coneixement, en aquesta sisena temporada s’han presentat 22 propostes de projectes (6 més que la temporada anterior) que es podrien convertir en CoP que agrupin a més de 200 persones compromeses i creatives.

Ara ja no tinc cap dubte que els participants en les futures CoP de l’Agència de Salut Pública de Catalunya trobaran un entorn de treball més amigable que el de fa uns anys, fet que suposarà un valor afegit a la seva feina, que els motivarà i els farà millors professionals de la salut pública. Com deia Alfonso Alcántara (Yoriento), la veritable cultura corporativa és la que es fa quan el cap no és present. Amb una coherent gestió del coneixement que fomenti l’aprenentatge informal i formes de treball col·laboratiu, com són les CoP, la cultura corporativa, quan no hi ha el cap, serà la mateixa que quan sí que hi és, aquella que ens permet treballar de forma eficient i feliços. Per això, em vaig complicar la vida fa vuit anys.

Daniel Giménez Roig
Responsable de Gestió del Coneixement
Secretaria de Salut Pública (Departament de Salut)

72 thoughts on “Per què complicar-se la vida a l’Administració treballant col·laborativament? – Daniel Giménez Roig

  1. Què seria del món i de l’Administració Pública sense gent que “es complica la vida”!!! Realment espero que aquest model d’humanització de la feina, de millora, de compromís, de transmissió dels aprenentatges, de cultura de la col·laboració, en definitiva, vagi impregnant tots els racons de l’Administració. Moltes felicitats per la vostra feina!!!!

    Liked by 1 person

  2. […] Per què complicar-se la vida a l’Administració treballant col·laborativament? – Daniel Gi… Importancia de un plan de comunicación para una administración pública – Nagore de los Ríos Direcció pública professional, una proposta per a un nou Estat – Josep Ramon Morera I si obrim les nostres dades? – Núria Espuny Com són les persones intraprenedores a les administracions públiques? La contractació pública com a eina de transformació social: el primer pas cap a un nou sistema – Mercè Corretja La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert? – Ismael Peña-López Govern obert: un país governat per ciutadans informats – Jordi Foz Compartir el coneixement entre els directius públics, per a què? – CORH Els vampirs surten de nit – Agustí Colomines i Companys Future challenges and skills for (senior) managers in the European public sector – Julia Bosse & Alexander Heichlinger […]

    M'agrada

    • Gràcies Beatriz.
      Durant els meus anys al Baix Llobregat sempre va ser molt atractiu i profitós treballar en xarxa amb els ajuntaments i el de Viladecans sempre aportava molt.

      M'agrada

  3. Molt d’acord amb tu Dani, les Cop són una experiència de treball i d’aprenentatge innovadora, i per això a vegades difícil d’entendre si no t’hi impliques directament. Només puc dir que la meva experiència en una Cop va ser molt bona, i enriquidora, doncs vaig treballar i aprendre d’altres persones d’altres institucions fora del meu àmbit laboral habitual, i en unes condicions no habituals, perquè en les Cop l’important és la forma, que tothom aporti la seva visió, el seu coneixement, i que l’hi agradi, i, en definitiva, passar-ho bé també.

    Perquè és molt gratificant aprendre i treballar de gust, llarga vida a les Cop!!!

    Liked by 1 person

    • Gràcies Rosa. La feina de vigilància epidemiològica que fa el teu equip s’amplifica en compartir generosament els aprenentatges amb altres professionals com són els inspectors de salut pública.
      Ets una intraprenedora!

      M'agrada

  4. Dani..tinc la teva màxima ben gravada al meu cap… hem d’conseguir treballar
    eficientment feliços!!! Certament solament així serem capaços de no defugir nous reptes, de reforçar la noció d’equip de treball de persones que, s’ajuden i comparteixen aspectes sovint foscos de la feina i s’esforçen a trobar connexions per,aflorar noves solucions a problemes vells..encara que això suposi picar pedra una temporada. Aquestes connexions son possibles si les persones estem endollats i actius…pero això han tingut èxit les Cop, han sigut l’endoll a on xuclar i ser xuclats! Enhorabona Dani, endavant sense precipitar ni tampoc parar-se…com diria Machado “caminante no hay camino se hace camino al andar”…ja no ens podem aturar en les Cop..i lluitar perquè la carrera professional sigui allà on se’ns reconegui de veritat el valor afegit, en el nostre cas com inspectors de SALUT en majúscules!

    Liked by 1 person

  5. He tingut la sort de coneixer com treballen les CoP’s de Salut i ha sigut una experiència personal i professional molt enriquidora. Es Un exemple de que les coses es poden fer de manera “diferent”, de que les persones, i sobretot la seva vocació tècnica i de servidors públics, son el gran valor de les organitzacions i un potent motor. Espero haver aportat el meu “granet de sorra” en aquest gran projecte i Ser-ne “embaixadora” al DARP. Gracies Dani i tot l’equip de les CoP per engrecar-nos a treballar en allò que tant estimem: la nostra professió!!!

    Liked by 1 person

    • Gràcies Glòria. Segur que, en part gràcies a tu, al DARP aviat no serà estrany parlar de CoP. La majoria vam entrar a la funció pública amb vocació de servei. La majoria tenen sepultada aquesta vocació en aconseguir indicadors per assolir objectius que engreixeran excels i bases de dades. Les CoP aporten aire fresc i ventilen “espais” fins llavors compartimentats obrint finestres col.laboratives. Aquest aire fa creixer el talent i ajusa a recuperar vocacions.
      Que això encara no sigui interessant per determinat perfil de directius que ara ocupen llocs estratègics ės un repte complicat però atractiu de resoldre.

      M'agrada

  6. Dani ens coneixem des de… ja fa un temps! La formació i l’aprenentatge han estat dos àmbits on hem compartit experiències. Quan vaig arribar a Ensenyament i em van proposar un projecte nou basat en comunitats de pràctica i d’aprenentatge en el primer que hi vaig pensar va ser en tu. Havia seguit de ben a prop el teu treball a l’Agència i sempre he sentit que vas ser molt valent, en aquell temps. Els teus consells i recomanacions m’han servit molt i, a hores d’ara, ets una persona de referència en aquest món tan apassionant del treball col·laboratiu. Felicitats! I continuaré seguint-te!

    M'agrada

    • Gràcies Maica. Tens raó, fa 8 anys una pocs vam ser valents però amb un xic d’ingenuïtat i un molt d’entusiasme. Per sort, ara som bastants més i millors gràcies al treball en xarxa.

      M'agrada

  7. Wuau Dani!
    Mare meva la que has muntat! Només llegir l’article ja omple de satisfacció!.
    No he participat directament en cap Cop però si que he pogut recollir els fruits dels col·laboradors que sí que hi han participat. Aquests fruits són unes molt bones eines de treball que, a l’estar consensuades, ens dona a tots una gran seguretat tant en l’eina mateixa com – i més important – en NOSALTRES MATEIXOS.
    Moltes gràcies Dani per crear aquest espai d’oportunitat de compartir i crear dedicat a les persones compromeses, creatives, amb inquietuds i amb ganes de treballar.
    Moltes felicitats a tots

    Liked by 1 person

  8. Dani, m’ha agradat moltíssim la teva entrada, saps per què?, doncs perquè explica com cap altra de les que he llegit (i escrit) aquests darrers anys, l’entusiasme, les ganes de fer coses noves i els pocs recursos materials amb els quals uns quants vam començar (ja fa un bon grapat d’anys, si et pares a pensar) en aquest viatge cap a la cultura col·laborativa, en el quan crèiem amb la fe més cega i ingènua del món.
    Són justament aquestes comunitats, les que van crear “amb una sabata i una espardenya” però amb molta generositat per part de tots -començant pel Compartim-, les que encara continuen vives i alegres (perquè això no s’acostuma a dir quan es presenten resultats, però les persones treballem més contentes en entorns d’aquest tipus).
    El vostre èxit és l’èxit de tots els que vam tenir la sort de contemplar com creixieu i, d’alguna manera, acompanyar-vos, en els temps que ens expliques en el post.
    Moltes felicitats, molta sort i, sobretot, moltes gràcies per la bona feina feta! Una abraçada,

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies Francesca. Sempre he tingut la referència de la feina que fas. Si amb “una sabata i una espardenya” hem estat capaços d’implicar més de 700 persones que han creat o crearan gairebé més 60 productes, imagina el que podriem fer amb més recursos.

      M'agrada

  9. Enhorabona pel teu treball, Dani i per compartir-lo!!! implicació, gestió del coneixement i treball col·laboratiu són conceptes clau per fer que l’administració funcioni…i puguem oferir el millor servei públic que la ciutadania es mereix!!!
    Endavant!!!

    Liked by 1 person

  10. Quina emoció! Aquest article d’en Dani ha estat tot un èxit per tres motius: en Dani ha descrit perfectament com se sent un participant de les CoP essent protagonistes del canvi, perquè molta gent ha contestat demostrant que en Dani no està sol en aquest vida que és bonica però a vegades complicada i sobretot perquè no estem quiets….totes i tots vosaltres també formeu part de l’exèrcit del canvi i de la innovació que es parlava al post anterior: sou intraemprenedors públics!!!!
    I gràcies Dani per respondre a tothom sense excepció!!!!!

    Liked by 1 person

  11. Dani. Un gran referent en el tema de la gestió del coneixement.
    Sense el tru entusiasme mai hagués conegut el que es treballar en equip. Una manera de sortir del ostracisme de la nostra solitària i trista feina del dia a dia.
    El fet de comentar i poder arribar a un treball dins els CoPs i que pugui servir en algun moment a algun altre company , es una manera de deixar una emprenta en el nostre dia a dia.

    Gracies Dani.

    Un referent i un gran lliutador

    Liked by 1 person

  12. Gracies Dani per mostrar-nos el cami de com treballar en equip i per a l’equip. Has fet facil allo que semblava impossible. Ets un gran MESTRE.
    Complicar-nos la vida? De cap manera!

    M'agrada

  13. Gracies Dani per mostrar-nos el cami de com treballar en equip i per a l’equip i de guiar-nos en tot el recorregut. Amb la teva empenta has fet facil allo que semblava impossible. Ets un gran MESTRE. Com a persona i com a company.
    Complicar-nos la vida? De cap manera!

    Liked by 1 person

  14. Dani, ya sabes que yo soy una fan tuya. Me gusta lo que haces, porque siempre trabajas con ilusión y bueeen humoooor, y haces fácil lo difícil. Ha sido un placer poder contar todos estos años con tu colaboración y la de tu equipo. En parte, creo yo, por como tú eres. Has sido generoso y valiente por dejarnos participar a los ayuntamientos en los proyectos de la Agencia de Salut Pública, y espero que las colaboraciones continúen muchos años más. Te deseo lo mejor en esta nueva etapa laboral, que seguro que va muy bien. Me das oxígeno… Harían falta muchos más Danis por ahí…. 🙂

    Liked by 1 person

    • Gracias Beatriz.
      El talento que hay oculto en los profesionales de los ayuntamientos tiene que mezclarse con el que està escondido en los diferentes departamentos de la Generalitat. Solo así podremos dar mejor servicio a la ciudadanía.

      M'agrada

  15. avui, en una jornada de capacitació de moderadors, m’he emocionat quan una futura moderadora ha dit que el treballar en una CoP li crea adiicció ja que l’estimula i motiva, rés millor que aquests comentaris per seguir endavant ,malgrat que com el gran mal que hi ha actualment en la nostra societat, ens ho posi difícil, la por.

    Liked by 1 person

    • Gràcies per expressar emocions Txus. Encara hi ha massa arralada la creença que si ho fem a la feina ens fa més dèbils.
      Els moderadors són el motor ecològic de les CoP. Cal mimar-los.

      M'agrada

  16. Felicitats Dani, felicitats a tot l’equip! La feina feta és d’enorme valor: aconseguir portar a un paradigma de normalitat allò que a les organitzacions punteres no n’hauria d’estar mai fora. L’aprofitament del talent dels professionals de l’organització; la proactivitat de molts i moltes en el moment d’abordar, debatre i consensuar aspectes tècnics; la creença en la força de la xarxa no per a sumar, sinó com a factor de multiplicació; l’estima i la passió per la feina,…són alguns dels aspectes que amb la vostra pràctica perseverant heu contribuït a instituir i a portar a un punt de no retorn. Felicitats!

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies Mei en nom de tota la gent de l’ASPCAT que participa en les CoP.
      Ens queda molt camí per recórrer però penso que amb la implicació dels professionals que esteu a INNOGENT el viatge serà més productiu encara.

      M'agrada

    • Moltes gràcies Isabel. Per a mi, el CEJFE i l’EAPC, són referents! Moltes persones compartim la vocació del servei públic en una administració pública no compartimentada, més transparent i professional.

      M'agrada

  17. Gràcies per impulsar i fer possible la innovació a l’administració. Jo serà la primera vegada que participaré com a moderadora en una CoP però espero aprendre i gaudir molt. També m’agrada tenir nous reptes i engrescar-me en nous projectes. Com a tècnica de salut pública al territori els productes de les CoP m’han ajudat molt a fer la feina que faig, a fer-la amb més seguretat i coneixement, crec que són una eina imprescindible dins una organització tant dispersa a nivell territorial i que du a terme tasques tant i tant variades. Hi ha tantes coses que hauríem de posar en comú…. Felicitats per la feina feta!

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies Leo.
      Per persones com tu ės que fem tot el que fem des de l’Equip de Gestió de Coneixement de l’ASPCAT.
      El talent que teniu no es pot malbaratar més omplint excels. Cal posar-lo en valor i…compartir!!!

      M'agrada

  18. Al final, m’has recordat l’escena de Matrix on s’ha de prendre una decisió sobre quina pastilla agafar un cop saps que hi ha dos mons paral·lels, el de la teva vida o el del teatre que et volen fer empassar. Triar la pastilla blava significar renunciar i acomodar-se, negar-se i en certa manera deixar de ser-hi. La pastilla vermella vol dir recuperar, descobrir i desenvolupar-se en confrontació amb un entorn que et recorda contínuament que ets viu. Veig claríssimament que vas prendre la vermella amic “Neo” 😉

    En certa manera ho veig al revés de com ho planteges. La vida es complicada de viure si s’ha de fer tal y com de vegades la serveixen. Resignar-se es un ingredient que li dóna certa amargor desagradable a qualsevol plat i el fruir no acaba de ser mai total. A mi o em sembla intel·ligent.

    D’alguna manera jo crec que tu no te l’has complicat sinó que l’has fet més senzilla, coherent amb els teus valors i principis. Es molt més fàcil dormir i aixecar-se així, dóna més ganes de fer-ho. El que és difícil és arribar-hi. Però això ja ho sabem, que el fàcil és complicar-se i que el realment difícil és fer-ho senzill.

    Moltes gràcies Dani 🙂

    Liked by 1 person

    • Gràcies Manel. No tinc paraules.
      Matrix i l’Administració Pública, genial metàfora. A la primera queda clar qui perdura mentre que a la segona es pot “triomfar” sense arriscar i sent mediocre. Però sembla que molts hem començat a rodar la segona part.

      M'agrada

    • Jesús, ets el far que ens ajuda a navegar en aquest mar de la gestió del coneixement. El teu interessant post ės un llampeig que ens indica que no ens estrellarem contra els penyasegats.

      M'agrada

  19. De la meva experiència com a membre i posteriorment moderador d’una CoP, puc dir que suposa un sobreesforç no remunerat pecuniàriament però si amb un enriquiment personal i laboral. Aprens a treballar en equip, a gestionar els recursos i la informació de que disposem, coneixes companys en la mateixa situació laboral i amb les matiexes problemàtiques, comparteixes experiències i coneixements… i tot això queda plasmat en un treball que simplement sabent que podrà facilitar la feina a d’altres companys, ja compensa sobradament tot el sobreesforç no remunerat.

    Liked by 1 person

    • Tens tota la raó Ilde. Penso que treballar col.laborativament en l’Administració no hauria de ser un sobreesforç, hauria de ser normal i formar part de la cultura da treball.
      De moment, aquest sobreesforç que feu els moderadors de les CoP no suposa cap reconeixement, ni tan sols una menció en els expedients laborals que pugui servir per fer carrera professional però estic convençut que això canviarà perquè em consta que a funció pública hi ha comandaments que valoren molt que donem aquest valor afegit a la tasca que fem cada dia i pensen que cal incentivar-ho.

      M'agrada

  20. Hola,
    Jo també soc un nouvingut en aquest viatge. Teniu el meu compromís d’impulsar les CoP des de la “cúpula”.
    O almenys fer de frontissa per a què tot pugui ser una mica més fàcil.
    Si fer una determinada activitat et dóna satisfacció personal, aporta valor i serveix per a altres, no veig que sigui complicar-se la vida. Potser és viure-la! Ànim a totes i tots!

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies Conrad.
      La veritat ės que estimula molt llegir paraules com les teves, un comandament nouvingut a l’Agència però amb una llarga trajectòria exitosa en altres institucions.

      M'agrada

  21. Dani, moltes gracies per transmetre’ns il.lusió sense esperar rebre cap reconeixement ni recolzament des de la cúpula de la nostra organització.
    Estic orgullos d’haver participat en alguna CoP, com a mebre o com a col.laborador.
    Si us plau, continua fent-nos sentir vius en una organització dominada pels “excels” i no per l’excel.lencia.

    Liked by 1 person

  22. Crec que complicar-se la vida seria deixar passar l’oportunitat que ens ofereix el treball col·laboratiu per millorar la nostra manera de fer, de servir als nostres conciutadans.
    És una altra forma de treballar que conviu amb entusiasme amb les nostres tasques diàries i que ens aporta un valor afegit a la feina, a més d’un enriquiment en valors personals, gens despreciables.
    Us convido a tots a participar-ne i estic convençuda que repetireu.

    Liked by 1 person

    • Pilar ės membre de l’equip de gestió de coneixement de l’ ASPCAT des de fa mooooolts anys. La seva participació entusiasta ės combustible per continuar.
      Persones com ella fan que senti que ės possible anar més lluny encara.
      Gràcies Pilar!

      M'agrada

  23. Treballar col.laborativament, treballar en una comunitat de pràctica, compartir coneixement… tot això, mai serà complicar-se la vida, ans el contrari, t’allibera, et dona solucions, t’acosta al costat alegre de la feina, t’empeny a fer la feina amb estat positiu d’ànim… I que sigui per molts anys!!!

    Liked by 1 person

    • GRÀCIES Martí Tantinyà. Vaig tenir la sort que estiguessim al mateix equip durant els meus anys al Baix Llobregat. Vaig aprendre molt de tu. Sempre tranquil però alegre i aportant solucions.

      M'agrada

  24. Què perquè???? Perquè es la meva manera d’entendre la vida, cada vegada un repte més amunt, un esglaó, un pas endavant. Si ens quedem parats el tren ens passa per sobre. En teoría els treballadors de l’Administració estem sel·lecionats com els millors, per això passem unes oposicions…doncs demostrem-ho!!!!

    Liked by 1 person

    • Jordi ės membre de l’equip de gestió de coneixement de l’ASPCAT des de fa molts anys. El seu esperit crític i de “sempre un pas endavant a la feina” ajuda molt per no aturar-nos en la millora de les CoP .

      M'agrada

  25. Transmeteu entusiasme, dinamisme, molta creativitat, compromís i ganes de fer les coses bé i de canviar les que no estan tan bé. És una forma de entendre l’Administració sense les quadrícules que moltes vegades la limiten més que fer-la més efectiva.
    Salut i una abraçada a tothom 🙂

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies Julio. La veritat és que cal compromís per treballar col.laborativament en l’Administració Pública. La creativitat necessàriament l’hem d’expressar si volem generar entusiasme. Volem se excel·lents i no excels. Només així millorarà el nostre servei públic.

      M'agrada

  26. El treball col.laboratiu es molt enriquidor per ser això mateix: col.laboratiu. A mes es creatiu, que fa treure el millor de cada membre del grup i es entre iguals. Aquest any m’entreno com a moderador del projecte Nevera Solidaria. Espero fer-ho be.

    Liked by 1 person

    • Juan Marcos, la proposta de la Nevera Solidària és genial i segur que sensibilitzarà molta gent contra el malbaratament alimentari. Estic segur que ho faràs molt bé com a moderador d’una CoP…a més tindràs tot l’ajut de l’Equip de Gestió de Coneixement de l’ASPCAT.

      M'agrada

  27. Si no ens la compliquessim i tinguessim un mínim d’autoexigència i implicació en la nostra feina seriem uns professionals per llençar a la basura. Ens paguen per ser els millors, o en teoría el procés selectiu per entrar a la funció pública no és per això….si ens dormim ens passa el tren per sobre.

    Liked by 1 person

  28. Em consta que en Dani Giménez va treballar col.laborativament, dintre i fora de l’Agència de Salut Pública i això ho dic des de l’administració local, que vam treballar i col·laborar i puc dir que la tasca feta es bona i ha calat. A partir d’ara a la força “compartim”. Endavant Dani, continua així.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s