Louis Brandeis, que va arribar a ser magistrat del Tribunal Suprem nord-americà, ja deia el 1913 que « Es diu que la llum solar és el més bon desinfectant »[traducció de l’autor].[1]
Sembla difícil dissentir-hi. Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol.

Ara bé, si concebem la transparència com una eina de la lluita antifrau, l’hem d’entendre com a part integrant d’un sistema global d’integritat, que hem de construir. A més, si volem obtenir els beneficis esperats de generació de confiança i d’eradicació de la corrupció hem d’anar més enllà de la publicació de dades i documents. Quedar-se en aquest estadi té el risc, assenyalat per les veus crítiques amb el que s’ha anomenat La Societat de la Transparència (Byung-Chul Han o Aaron Swartz, per exemple), de generar un volum immens d’informació sense control ni utilitat real. Superar l’ aparença de transparència i aconseguir que desplegui tot el potencial d’aquesta, requereix la participació activa de la ciutadania i, especialment, la creació de comunitats d’acció que siguin capaces d’avaluar i controlar autònomament la gestió pública i els seus efectes sobre la societat i el territori.

Ras i curt, l’èxit de les polítiques de transparència requereix associar-les a les polítiques d’apoderament ciutadà i a la potenciació dels espais de deliberació en els processos de formulació de les polítiques.

També és clau, però, a fi i efecte d’aconseguir una transparència creïble, que els ciutadans confiïn en les dades subministrades. Per això, cal aprofitar tot el potencial de la interoperabilitat de sistemes, de les bases de dades, dels gestors documentals corporatius, perquè els ciutadans puguin accedir a les dades de forma automàtica, sense filtres que poden afavorir l’arbitrarietat.

Per tot plegat, per assolir el màxim potencial en la lluita antifrau, cal impulsar  polítiques de govern obert i, sobretot, d’apoderament de la ciutadania, perquè aquesta participi activament en el control de les polítiques i del rendiment de comptes, de manera que la transparència sigui realment útil, que desinfecti de debò.

Jordi Foz i Dalmau
Secretari de Transparència i Govern Obert

[1] “Publicity is justly commended as a remedy for social and industrial diseases. Sunlight is said to be the best of disinfectants; electric light the most efficient policeman.” Consultable aquí