Fa més de quaranta anys, l’any 1975, Miguel Delibes va pronunciar el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de la Lengua Española[i]. En aquest discurs feia esment al que ell anomenava “efecto culatazo”. Delibes es referia al fet que com més gran és l’avenç que es produeix, més grans són les seves conseqüències col·laterals. La tecnologia, i en concret les TIC, estan produint una gran transformació, no només en l’àmbit tecnològic, sinó que impacten de manera directa i evident en tots els àmbits de la societat. Ja vivim en plena societat del coneixement. El que diferencia aquest període de transformació i, podríem dir, de revolució respecte a altres períodes similars de la història de la humanitat és no només la intensitat de tots aquests canvis, sinó la rapidesa en què es produeixen. La suma d’intensitat i rapidesa dóna com a resultat un “culatazo” més que evident.

Mirant les estadístiques d’accés a Internet de diferents territoris del món, podem evidenciar alguns d’aquests efectes de manera gairebé dramàtica.

En els següents gràfics, extrets dels anuaris de la Unió Internacional de Telecomunicacions (l’organisme especialitzat de les Nacions Unides per regular les telecomunicacions, a escala internacional, entre les diferents administracions i empreses operadores), podem veure la comparativa entre l’accés a la banda ampla mòbil i el cost que té aquest accés. La ITU classifica els països en tres categories: els desenvolupats (Developed), els que estan en vies de desenvolupament (Developing) i els països menys avançats (LDCs)[ii]. També els compara tots amb la mitjana mundial.

La desproporció entre uns països i altres és més que evident, no només pel que fa a l’ús i possibilitats d’Internet, sinó per la desproporció dels preus per accedir-hi.

Mirant altres quadres estadístics, s’evidencia el gran impacte positiu pel que fa a la millora de la qualitat de vida i l’augment de la competitivitat que produeix, en els països menys desenvolupats, l’accés a l’anomenada banda ampla mòbil. Impedir-los aquest accés limita, doncs, les seves possibilitats de creixement i de millora de qualitat de vida. Si no som capaços de revertir aquesta tendència, estarem condemnant els països pobres a ser encara més pobres, i farem encara més gran la distància entre els països anomenats desenvolupats i els que no estan en aquest estadi. Aquest és el panorama que s’albira mirant les xifres d’una manera freda.

Des de 1969, per tant fa 47 anys, la Unió Internacional de Telecomunicacions commemora, cada 17 de maig, el Dia Mundial de les Telecomunicacions, també conegut com el Dia d’Internet, arran de l’aniversari de la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional i l’establiment de la Unió Internacional de Telecomunicacions. Tenim moltes coses a celebrar, ja que estem davant d’una de les revolucions més importants viscudes a la història de la humanitat. Però, a la vegada, també tenim moltes coses a corregir i retreure’ns, ja que el resultat està provocant una veritable escletxa tecnològica, econòmica i social. Fem que la tecnologia ens faci la vida millor, que no ens divideixi, que ens uneixi.

 

Ricard Faura i Homedes
Cap de Servei de Societat del Coneixement de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació

 

[i] Aquest discurs es va publicar en format de llibre sota el títol “El mundo en su agonia”, editorial Círculo de Lectores

[ii] https://en.wikipedia.org/wiki/Least_developed_country