Nous escenaris

A data d’avui, crec que ningú no pot negar que estem davant de nous reptes i canvis socials, econòmics, geopolítics, demogràfics i tecnològics on internet i la maduresa de les telecomunicacions han democratitzat l’ús de la tecnologia.

La producció i consum de continguts per part dels usuaris, la relació al voltant de les xarxes socials, la proliferació de noves tecnologies disruptives com el cloud, internet de les coses, bigdata, entre d’altres, ens situen davant d’un escenari global de digitalització.

Escenari on les persones disposem de més mitjans i canals d’accés a la informació que ajuden a prendre més i millors decisions. On les persones estem més apoderades i disposem d’un nou ecosistema que afavoreix la col·laboració i la creació de noves oportunitats.

Així mateix, com a Administració pública, tenim per davant nous marcs normatius i reptes com l’Administració electrònica i el Govern obert. Marcs estratègics com Horizon 2020 de la Unió Europea per afavorir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L’estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020). Agendes digitals, com iDigital, per fomentar l’economia digital, reforçar la confiança en l’àmbit digital i fomentar el desplegament de noves xarxes i serveis que garanteixin la connectivitat i la competitivitat dels territoris i de les seves persones.

Tot plegat, un escenari on penso que hem d’agafar consciència del context i de la transformació que s’està produint. Una transformació que té un impacte multidimensional i transversal sobre els models de negoci de les organitzacions; sobre els processos, les persones, models de relació amb la ciutadania, en com es presten els serveis.

Tot amb el comú denominador de la tecnologia com a mitjà per aconseguir nous i millors serveis públics que aportin major eficàcia i eficiència.

Smart…què?

Els models de gestió de les ciutats han de cercar l’eficiència econòmica, mediambiental i social i, en l’actual context, passen per l’aprovisionament tecnològic de sistemes de gestió a la mobilitat, la seguretat, serveis energètics, salut, turisme i la mateixa administració, encarregada de gestionar-ho en línia.

Sota aquest paraigua neix el concepte smart city. Una paraula amb moltes definicions i usada de forma marketiniana i possiblement ja desgastada, però que té molt de realitat i pretén donar resposta a les necessitats de les ciutats i dels seus ciutadans.

Una smart city la podem definir com aquella ciutat que fomenta el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través d’una gestió eficient dels recursos i promovent una governança col·laborativa.

Des de l’Ajuntament de Cambrils  es pren consciència del repte i del caràcter polièdric d’aquest procés, a la vegada que s’evidencia que no el podem afrontar sols. És necessari un lideratge polític i tècnic sòlid, així com l’establiment d’aliances, internes i externes, que permetin iniciar-ne la transformació. Es necessita un projecte que catalitzi la transformació i promogui un ecosistema d’innovació i col·laboració. Un projecte d’smart city que s’anomena iCambrils – Ciutat digital, innovadora, sostenible i segura.

UrbanLab

A iCambrils es dissenya un pla d’actuació a curt termini i es crea una estructura –comissió smart city– que permeti iniciar el camí perquè Cambrils esdevingui una ciutat intel·ligent.

D’aquesta iniciativa neix la definició de dos UrbanLab, amb naturalesa de serveis i usos diferents, amb l’espai públic com a element principal per afavorir la innovació entre administració, empreses i universitat de forma col·laborativa.

Un projecte que permeti permeabilitzar la voluntat de transformació a un nou model de gestió de la ciutat, que ajudi al desplegament de noves infraestructures tecnològiques i poder-les avaluar en un model de pilotatge. La captació, integració, interoperabilitat, emmagatzematge i seguretat de la informació de ciutat, així com el monitoratge i l’avaluació de les dades i dels serveis.

Fruit d’aquesta proposta inicial s’ha executat, durant un any i escaig:

• La sensorització de tres zones de càrrega i descàrrega de mercaderies per evitar-ne l’ús indiscriminat.
• La implantació de 3 punts de càrrega de vehicles elèctrics.
• El desplegament d’una xarxa wifi de promoció econòmica, on els agents econòmics, puguin complementar i canalitzar-ne l’oferta.
• Realitat virtual al jaciment romà de la Llosa, mitjançant una app per a dispositius mòbils, per reforçar la identitat, la cultura i el turisme basat en l’experiència.
• La implantació de dos passos de vianants intel·ligents, amb l’objectiu de reforçar la seguretat viària. Sensorització d’entrades i sortides d’una zona d’aparcament regulat.
• La implantació d’una plataforma de sensors i actuadors “sentilo” promoguda per l’Ajuntament de Barcelona – http://www.sentilo.io
• El desenvolupament de l’app “Aparcar” de pagament per l’estacionament en zones blaves, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Reus.
• L’adequació de la sala de control de la Policia local per permetre el monitoratge i seguiment de serveis.
• La posada en marxa de l’app “Cambrils”, tant per a persones residents com per a visitants, amb campanyes dirigides a mode de miniapp promocional d’esdeveniments i serveis.
• La signatura de convenis de col·laboració amb els municipis de Reus i Tarragona per aprofitar sinèrgies, compartir coneixement i recursos en actuacions en l’àmbit de les smart city.
• L’adhesió al Catalonia SmartLab, xarxa d’urbanlabs de Catalunya englobada dins l’estratègia SmartCat.
• El desplegament GOCambrils –http://www.cambrils.cat/governobert–, com a fonament del nou paradigma de Govern obert.

El camí recorregut no ha estat fàcil i, de tot plegat, m’agradaria compartir algunes experiències i aspectes que considero essencials.

-El projecte ha de ser conegut i comunicat per tota l’organització.

-El lideratge polític és fonamental per abordar-lo amb garanties.

-S’ha d’intentar el màxim consens perquè el projecte sobrevisqui a canvis de mandat.

-Cal disposar d’una estructura que permeti la implicació, l’alineament i la coordinació dels tècnics municipals

-El problema no és la tecnologia. N’hi ha i és prou madura.

-Cal compartir, col·laborar i establir sinèrgies.

-S’ha de treballar, i molt, la formació i la capacitació de les persones, així com reforçar la cultura organitzativa amb una nova manera de fer les coses. Un punt a millorar en la nostra experiència.

-Seran necessaris nous perfils professionals i segurament caldrà crear nous llocs de treball, uns llocs que a dia d’avui no tenim a les organitzacions.

I ara què?

Més enllà de l’execució inicial de iCambrils UrbanLab, el desenvolupament del municipi ha de respondre a un model de ciutat i a una estratègia per assolir-lo. Un model amb el màxim consens de tots els agents públics i privats del municipi.

Des de finals de 2015 i durant el primer quadrimestre de 2016, des de Cambrils hem treballat en l’elaboració del Pla estratègic iCambrils. Un pla treballat amb govern, oposició, tècnics municipals i mitjançant sessions informatives i tallers participatius amb els agents socials i econòmics del municipi. Un pla que ens ha permès:

• Qüestionar-nos i replantejar de forma holística tots els serveis de la ciutat.
• La participació de tots els agents públics i privats.
• Establir un relat proper i realista.
• Alinear-nos en els diferents marcs estratègics i agendes digitals.
• Centrar-nos en les persones.
• Definir el model de cooperació.
• Definir un model de governança.
• Definir i calendaritzar les actuacions.
• Dimensionar el pressupost.
• Obtenir indicadors de seguiment i control.

Què esperem?

Penso que a les nostres agendes hauríem de tenir anotacions com la gestió intel·ligent de la ciutat, administració electrònica, govern obert, ciutadania participativa i tecnologia disruptiva. Elements palanca sobre els quals poder iniciar el procés de transformació, on les persones i les empreses han pres la iniciativa i que des de l’administració hem de fomentar per a la millora de la competitivitat de les nostres ciutats i dels serveis als ciutadans.

Un procés de transformació que la mateixa administració de qualsevol tipus, pressupost i mida, també ha d’afrontar sí o sí.

Qualsevol ciutat pot esdevenir una smartcity. Perquè la mida en aquest cas, no importa 😉

Josep Budí Vilaltella
Cap de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Cambrils i Coordinador projecte Smartcity – “iCambrils – Cambrils digital, innovadora, sostenible i segura”

 

Recursos

Observatori smartcat – http://observatorismart.cat/

Estratègia, projectes i recursos SmartCat – http://smartcat.idigital.cat/

Europa2020 – http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm

Agenda digital estatal – http://www.agendadigital.gob.es/Paginas/Index.aspx

Estratègies ECat2020 – http://catalunya2020.gencat.cat/ca/inici/