Sembla lògic que, si ja no treballem com ho fèiem fa 20 anys, tampoc no podem ocupar l’espai de la mateixa forma, i no ens referim només a la irrupció de les tecnologies de la informació. L’Administració s’haurà d’esforçar per tal d’adaptar-se a  una nova cultura de treball, més oberta, transparent, transversal i col·laborativa. I aquí l’espai juga un paper determinant com a palanca de canvi. Això sense perdre de vista un context en què s’han d’optimitzar els recursos i racionalitzar la despesa pública.

Ningú no dubta que l’espai condiciona la forma de treballar i el benestar de l’empleat. En altres àmbits, com la salut i l’educació, també s’està aplicant una nova estratègia d’ocupació dels espais: les habitacions i les sales poden incidir en el benestar del malalt així com el disseny de l’aula pot influir en el rendiment dels alumnes.

Així doncs, la disposició de l’espai de treball en una oficina pot influir en la motivació i en el rendiment de les persones que hi treballen. L’oficina tradicional té els dies comptats, tot i que en l’Administració pública és encara present de forma majoritària. Originàriament, la distribució espacial de l’oficina situava en el centre el o la cap i la resta de treballadors es situaven al seu voltant. Aquesta tendència va anar variant i l’estatus es va simbolitzar ja no per una ubicació més o menys “cèntrica”, sinó per la mida del despatx.

Les empreses i organitzacions que han abandonat la concepció d’oficina tradicional han adoptat un nou model d’organització que elimina la naturalesa jeràrquica de l’antic lloc de treball i, en el seu lloc, fomenta una filosofia de treball en equip, estimulant el flux d’idees en un entorn col·laboratiu en plantes diàfanes, obertes, que permeten un gran pas de llum. S’opta per estimular el moviment i la interacció enlloc de crear diferents departaments i jerarquies compartimentats, sense perdre de vista que cada patró laboral té un moment i un espai ideals, que depenen tant del tipus d’activitat com del perfil professional de les persones.

És possible, també a l’Administració pública, oferir un entorn laboral diferent i treballar d’una altra forma. Ha arribat l’hora que els espais es dissenyin a partir de les necessitats de les persones que els ocupen i les tasques que desenvolupen.

És evident que aquest tipus d’implantacions és més efectiva i eficient si es compta amb un edifici amb les característiques arquitectòniques adequades. En el futur complex de la primera fase del districte administratiu de la Generalitat, ja en construcció, s’hi ubicaran dependències administratives amb aproximadament 2.800 persones. Sempre tenint en compte les peculiaritats del servei públic, s’ofereix una gran oportunitat per transformar i introduir elements innovadors en el model de funcionament, que permetin la  cooperació, que potenciïn la comunicació, que fomentin la innovació, etc. i, al mateix temps, siguin més confortables.  Així, es preveu minimitzar el nombre de despatxos, augmentar les sales de reunió, introduir espais de reunió informals, crear espais de concentració, etc. Per això s’ha de comptar amb la participació de les persones que treballen en els edificis administratius de la Generalitat, per tal de definir un Catàleg d’espais del nou edifici que respongui a les necessitats i compleixi al màxim amb les expectatives d’una administració més oberta, innovadora i eficient.

Isabel Larios Paterna
Responsable de Projectes Estratègics d’Eficiència i Reforma del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisend