En els darrers dos anys, els humans hem generat més dades que en tota la nostra història anterior. Això ens situa davant de nous i diversos reptes: la captació, el transport, l’emmagatzematge, la ciberseguretat i, sobretot, el tractament d’aquestes dades perquè aportin valor a la societat.

Preguntes com de qui són les dades que generem, quin ús en poden fer tercers o com se’n garanteix la privacitat i la seguretat són en boca de tothom. En aquest sentit, els estaments públics no podem ser aliens a aquest debat i hem de posar damunt la taula la necessitat de crear a Catalunya una nova cultura de les dades, que, al meu parer, ha d’abordar assumptes com l’ètica, la sobirania, la ciberseguretat i també el foment d’una nova indústria de les dades que generi riquesa per al nostre país.

El que avui coneixem com a BigData (dades massives segons el Termcat) és el nom que reben ‘els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals’. En definitiva, l’objectiu de les tecnologies del BigData és convertir les dades en coneixement i el coneixement en acció per tal de generar valor. I tot plegat, fer-ho de forma segura i en temps real o quasi real.

Una de les responsabilitats i prioritats de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya és, precisament, definir la política estratègica del BigData de la Generalitat de Catalunya, i això vol dir, entre altres coses, liderar la creació d’una estructura ètica, sobirana i cibersegura en la gestió de les dades dels ciutadans del nostre país. Estem posant la tecnologia en el centre del model públic amb la intenció de servir els ciutadans i garantir-ne l’accés a serveis crítics com la salut, l’educació o la mobilitat.

Des del Govern creiem que viure en un territori intel·ligent (un smart country) significa també apoderar el ciutadà amb eines tecnològiques que li permetin una major participació en les polítiques del seu territori i actuar com a ciutadà decisori (actiu) i com a ciutadà sensor (passiu). Si fomentem els formats oberts, que l’open data sigui més accessible als catalans, construirem una infraestructura de dades distribuïda i el coneixement podrà compartir-se.

Treballem cada dia responent a la pregunta: ¿què pot fer la gestió del Big Data per resoldre reptes de país com la mobilitat sostenible, la salut o l’educació? Estem creant infraestructures de gestió del BigData que tinguin les capacitats i el coneixement per analitzar els sistemes d’informació pública del país en temps real, i que permetin analitzar les dades que generem tots plegats per influir en polítiques públiques. Un exemple: ¿podem gestionar les dades per crear un sistema que permeti conèixer la freqüència en què un ciutadà usa el transport per moure’s i millorar el servei de carreteres, de ferrocarrils i de metro?

Un altre exemple: ¿podem detectar i saber quants pisos buits tenim al país, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques aplicar-hi?

Aspirem a tenir un major control sobre les dades que generem i que aquestes no estiguin només en mans de Google, Airbnb, Facebook o dels bancs, empreses que saben què fem i què consumim i, fins i tot, què pensem. Totes aquestes dades tenen propietaris i aquests haurien de poder decidir quins són els límits d’usar-les per part de tercers.

Aspirem a ser un referent mundial en el terreny de l’ètica en la gestió del Big Data. Volem ser un país en què els ciutadans disposin d’una plataforma digital on poder gestionar i revisar les seves dades i els permisos d’accés, des del seu historial mèdic fins al seu consum energètic, o la informació de mobilitat. Volem ser referents per a altres països i poder exportar el model. I tot plegat, poder-ho fer en un entorn de seguretat i de confiança.

Per això, el passat mes de novembre el Govern va aprovar la creació del Sistema d’Identificació Digital Verificada de Catalunya. L’objectiu de la Generalitat és millorar la confiança de la ciutadania, les empreses i les administracions en les seves relacions electròniques i potenciar-ne l’ús i la implementació. Permetrem que les persones que ho vulguin puguin reutilitzar la seva identitat personal per a l’alta als serveis digitals oferts per entitats públiques i/o privades, així com l’obtenció dels sistemes d’identificació i autenticació i serveis de confiança subministrats per aquestes entitats. És a dir, serà un servei d’identitat digital pública que garanteixi un nivell elevat de seguretat per poder realitzar transaccions a la xarxa de forma segura. La creació del servei implicarà tres unitats: lideratge i coordinació per part de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital; el CTTI crearà la plataforma per a l’emmagatzematge de les dades i l’AOC serà el col·laborador en el procés d’identificació verificada dels usuaris.

L’aprovació del sistema d’identificació verificada s’emmarca dins del Pla estratègic de Big Data a Catalunya de l’estratègia SmartCAT del Govern. L’estratègia SmartCAT pretén convertir Catalunya en un smart country de referència i abast internacionals, que tregui profit de l’ús de la tecnologia i la informació digital per tal d’innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. Un dels eixos principals de l’estratègia SmartCAT és l’impuls al nostre país d’una nova indústria de les dades. Les dades seran el petroli del segle XXI i posicionar Catalunya en aquest sector és absolutament estratègic. L’objectiu és impulsar al nostre país una nova indústria “de les dades” vinculada amb els sectors tecnològics emergents de les dades massives (BigData). En aquest sentit, el Govern ha definit un pla estratègic que estableix com les dades, l’analítica, les eines i els professionals del BigData poden generar valor per al país tant en l’àmbit de l’administració com en el sector empresarial.

El Pla BigData Catalunya s’articula en quatre grans eixos:

• Crear una cultura ètica i sobirana de les dades: s’ha de treballar per promoure aquests conceptes al conjunt de la societat, empreses i administracions, tenint molt present la ciberseguretat.
• Infraestructures i serveis de dades: cal desplegar més i millors infraestructures de l’era digital, com ara xarxes de telecomunicacions, centres de processament de dades o de supercomputació, entre d’altres.
• Impulsar la indústria de les dades: cal promoure el desenvolupament d’una nova indústria de les dades a Catalunya que permeti  valorar les infraestructures desplegades i generi una nova economia del coneixement.
• Ús del BigData a l’Administració: l’Administració ha de ser un dels impulsors d’aquests projectes i treballar internament per ser referents i innovadors en la utilització de les dades públiques per a la millora dels serveis.

Per tal de donar resposta a aquest pla estratègic de BigData, el passat mes de febrer del 2015 es va posar en marxa el Centre d’Excel·lència en Big Data (BigData CoE Barcelona) mitjançant un projecte de col·laboració publicoprivada amb la participació de les administracions, centres tecnològics i empreses multinacionals i locals que aposten per Barcelona i Catalunya com a centre de referència a escala europea en aquest àmbit. Tot i que algunes veus alerten que el procés polític en què estem immersos espanta les inversions estrangeres, la realitat és tossuda i en els darrers mesos tenim múltiples notícies d’empreses multinacionals que identifiquen Catalunya i Barcelona com un espai idoni per desenvolupar els seus centres d’excel·lència en BigData i tecnologies digitals en general. L’equilibri entre la implantació de multinacionals i l’impuls del talent local és una prioritat perquè Catalunya esdevingui referent en la nova indústria de les dades.

Reptes nous. Solucions sobiranes. Seguirem treballant mitjançant l’estratègia SmartCAT, fent de Catalunya un país obert, transparent, sobirà i sostenible, tot posant els catalans en el centre de la tecnologia. És el present i treballem perquè també sigui el futur de Catalunya. Com va dir el gran estadista nord-americà, William Edwards Deming, “sense dades només ets una altra persona amb una opinió”. Doncs bé, Catalunya vol ser més que una opinió.

Jordi Puigneró i Ferrer
Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Departament de la Presidència del Govern de Catalunya