La tresoreria del sector públic de la Generalitat de Catalunya (Generalitat i entitats del sector públic) ha tancat l’exercici 2016 amb algunes dades positives:

• Millora del període mitjà de pagament (PMP) global de 54,05 dies a 31/12/2015 fins a 29,23 dies a 31/12/2016.
• S’ha consolidat un ritme de pagament regular.

Aquesta millora té la següent traducció en els terminis de pagament dels principals conceptes facturables, que en el cas dels pagaments que gestiona la Tresoreria General (sense incloure les entitats públiques) a final de 2016 eren: 60 dies per concerts sanitaris i socials, 60 dies per farmàcies i proveïdors amb forta càrrega de nòmina i 120 dies per la resta de proveïdors.

Convé tenir present que tradicionalment els terminis de pagament a final d’any han estat inferiors als de la major part de l’any de manera que durant l’exercici s’han experimentat fortes tensions de tresoreria que s’han pogut reduir al tancament. Aquest patró de comportament té dues causes fonamentals:

• Insuficiència d’ingressos: el sistema de finançament autonòmic, ja caducat, aporta a la Generalitat uns ingressos insuficients els quals s’acaben de liquidar amb dos anys de retard, havent suposat aquesta liquidació definitiva imports significatius els darrers anys. A més, uns objectius de dèficit per a les Comunitats Autònomes (CA), fixats per l’Estat, que són inferiors a la seva participació en la despesa pública estatal, insuficients per mantenir la prestació dels serveis públics fonamentals, i iguals per totes les CA, sense tenir en compte la diferent situació de partida de cadascuna, tal com demanen des de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIREF) i el FMI.
• Irregularitat temporal en la materialització de determinats ingressos: la fixació d’uns objectius de dèficit inassolibles ha generat desviacions respecte els objectius. Aquestes desviacions no han estat finançades pel Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) fins l’any següent. Els imports extra del FLA per atendre les desviacions de l’any anterior s’han rebut normalment en dues tongades, al juny-juliol i al desembre, produint fortes tensions de tresoreria la resta de l’any.

La priorització de pagaments realitzada per la Tresoreria, ve determinada per la normativa d’estabilitat pressupostària i del Fons de Liquiditat Autonòmic:

1. Interessos i capital de deute públic.
2. Capítol 1 (nòmina, IRPF i quotes socials per a Generalitat i resta del sector públic).
3. Altres obligacions tributàries i sentències judicials.
4. Proveïdors de capítol 2 i 6 i convenis de col·laboració d’acord amb l’ordre de prelació del FLA:
   1. Contractes de lloguer.
   2. Lloguers i assegurances.
   3. Concerts educatius, socials i sanitaris.
   4. Convenis de col·laboració (farmàcies, col·legi d’advocats i altres).
   5. Resta que computen en càlcul del període mig de pagament.
5. Transferències a associacions i institucions sense finalitat de lucre i ajuts directes a famílies en l’àmbit de la dependència.
6. Ens locals, subvencions i aportacions a entitats del sector públic .
7. Resta de pagaments.

Dins d’aquesta prelació, els conceptes facturables i resta de pagaments estan subjectes a la priorització prèvia d’haver de tractar-se de serveis públics fonamentals (sanitat, educació i serveis socials).

Veiem ara les grans magnituds de la tresoreria de la Generalitat durant 2016, excloent les empreses públiques. En el següent quadre es mostren els cobraments i pagaments no financers, és a dir, excloent les operacions d’endeutament, del 2016 i previsions 2017:

Tresoreria Generalitat Execució 2016 i Previsió 2017	2016	2017 (P)*
(imports M€)
	Arrossegament resultat positiu any anterior:	417
Cobraments no financers (caps. 1 a 8)	26.194	27.125
Pagaments no financers (caps. 1 a 8)	28.662	29.020
Diferència	-2.468	-1.478
Finançament dèficits via FLA (FLA utilitzat) **	2.885	2.093
Resultat final	417	615
* Per 2017 inclou el previsible augment de la despesa pressupostària en 185 M€ pels acords durant la tramitació parlamentària.
Detall FLA dèficits: **
1) FLA formalitzats	3.387	1.439
-Dèficit de l’exercici	1.480	1.314
-Desviació dèficit exercici anterior	1.782	0
-Liquidacions negatives (Sist. Finançament 2008-2009)	125	125
2) FLA utilitzat	2.885	2.093
-Romanent FLA any anterior	152	654
-Dèficit de l’exercici	1.242	1.314
-Desviació dèficit exercici anterior	1.366	0
-Liquidacions negatives	125	125
3) Romanent FLA	654	0

Els cobraments no financers de la Generalitat han estat 26.194 milions d’euros i els pagaments 28.662 milions. La diferència, 2.468 milions, ha estat finançada mitjançant la formalització de nou endeutament, en aquest cas amb el FLA. El FLA finança l’objectiu de dèficit fixat per l’exercici,  el qual va ser finalment de 0,7% del PIB en 2016, uns 1.480 milions d’euros. Els 988 milions d’euros pagats addicionalment haurien estat finançats mitjançant part de les disposicions addicionals del FLA destinades a finançar la desviació de l’objectiu de dèficit incorregut en 2015. Amb aquests moviments de tresoreria, ha acabat l’any amb un resultat positiu de 417 milions d’euros (que han de mitigar els efectes del retard en la posada en marxa del FLA fins ben entrat l’any).

Perspectives per al 2017.

Per a l’exercici 2017, partint de les dades del projecte de pressupost presentat al Parlament (incloent el previsible augment de la despesa pressupostària en 185 milions d’euros pels acords durant la tramitació parlamentària) la diferència entre cobraments i pagaments seria de 1.478 milions d’euros negatius. Comptant que l’objectiu de dèficit és el 0,6% del PIB, uns 1.314 milions d’euros, que es disposa d’un romanent del FLA de 2016 no disposat i en el supòsit de no existència de desviacions en el dèficit de 2017, a final d’any la tresoreria tindria un resultat positiu de 615 milions d’euros, el qual permetria continuar reduint el pendent de pagament.

Malgrat aquesta previsió positiva, els terminis de pagament podrien empitjorar en alguns períodes de l’exercici degut a una manca de regularitat en alguns ingressos com el FLA i la liquidació del sistema de finançament de 2015. Aquests eventuals endarreriments en els terminis de pagament es recuperarien a final d’exercici sempre i quan es compleixin les previsions de ingressos i de despeses. Qualsevol millora respecte les previsions d’ingressos permetria reduir els terminis i l’import pendent de pagament mentre que qualsevol empitjorament respecte les previsions d’ingressos o de despeses, tindrà un impacte negatiu en els terminis i import pendent de pagament.

Així, cal que l’execució del pressupost aconsegueixi no tenir desviacions respecte l’objectiu de dèficit per tal que es puguin mantenir i millorar els terminis de pagament als diferents grups de proveïdors i perceptors d’ajuts i transferències, així com per continuar reduint l’import pendent de pagament.

 

Josep Maria Sánchez i Pascual, Director General de Política Financera, Assegurances i Tresor
Carles Cacho i Cirés, Subdirector General de Tresoreria de la Generalitat de Catalunya