En els darrers temps, les experiències d’economia col·laborativa, basades a compartir béns i serveis entre particulars (incorporant-hi o no el pagament d’un preu i/o de part del cost), s’han fet cada vegada més presents en la nostra realitat gràcies al naixement i la difusió de plataformes tecnològiques d’intermediació a la xarxa d’internet. Aquestes experiències han esdevingut, en molts casos, elements disrup­tius de gran impacte en les relacions econòmiques i socials i han generat oportunitats i alhora reptes en relació amb la societat i el mercat, que cal abordar des de les po­lítiques públiques.

El desenvolupament tecnològic, tant en la capacitat d’accés a internet, l’existència de cada vegada més ca­nals de connectivitat i les possibilitats de tractaments de dades com en la difusió i l’aprenentatge massiu de l’ús d’internet, ha estat el catalitzador a partir del qual l’economia col·laborativa s’ha fet pre­sent en la nostra realitat.

L’economia col·laborativa es basa en l’oferta d’un particular de l’ús de béns o serveis infrautilitzats o «ociosos» per a un altre ciutadà (peer-to-peer) sense que calgui transferir-ne la propietat. Aquest paradigma, que contrasta amb l’existent en l’intercanvi econòmic de mercat actual, caracteritzat per la transferència dels drets de la propietat, fomenta l’ús compartit d’aquests béns o serveis i focalitza la determinació de la transacció econòmica en el valor d’aquest ús (que compensi els costos d’oportunitat de no utilitzar-lo o en compensi l’amortització) en comptes de en el valor del canvi.

Aquest nou paradigma altera les formes clàssiques d’or­ganització del mercat, basada fins ara en un nombre de­terminat de productors que transfereixen béns o serveis a un nombre determinat de consumidors a partir d’un preu fixat per l’equilibri entre l’oferta i la demanda. Amb l’economia col·laborativa, la frontera entre pro­ductor i consumidor, en ser un intercanvi entre ciuta­dans en situació d’igualtat, es difumina i neix el concepte del ciutadà «consumidor proactiu» (prosumer), que tant produ­eix béns com en consumeix en un mercat determinat.

En aquest sentit, les plataformes tecnològiques d’in­termediació entre particulars –la majoria de les quals donen valor a béns o serveis infrautilitzats– han anat ocupant cada vegada més àmbits: des de l’allotjament en habitacions no utilitzades en un domicili particu­lar fins al transport en un seient d’un vehicle parti­cular o des de la intermediació financera a través del crowdlending o el mecenatge en el crowdfunding fins a l’aprenentatge col·laboratiu.

Els beneficis econòmics, socials i ambientals que s’as­socien a aquestes pràctiques fan que el consum col·laboratiu tingui cada cop més adeptes. Si s’hi afegeix el fet que la xarxa es converteix en una eina bàsica per comunicar-se també amb objectius d’intercanvi, el consum col·laboratiu té l’entorn òptim per créixer i es­devenir un complement al sistema actual.

Finalment, cal destacar que, en moments de crisi, apa­reixen modes de consum que tenen com a objectiu re­duir la quantitat de despesa no necessària, prescindible. La disminució de la capacitat adquisitiva dels indivi­dus ha provocat que es replantegessin maneres de fer i, alhora, també ha fet que sorgissin formes innovadores d’augmentar els ingressos o reduir les despeses. Alho­ra, la crisi de confiança en les institucions i en el sistema ha fet que augmentés la confiança entre els ciutadans i les eines que els uneixen. El creixement d’internet ha contribuït a facilitar un contacte que ha afavorit el crei­xement d’aquesta confiança i de l’intercanvi posterior.

El Govern, en el marc de les conclusions de l’informe de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa del Parlament de Catalunya, de 21 de juliol de 2015, considera necessari acompanyar el desenvolupament de l’economia col·laborativa amb la finalitat de crear les condicions de confiança per al desenvolupament i el creixement sostenible. L’objectiu del Govern és preservar la legalitat en la prestació de serveis, preservar els drets de les persones i alhora crear les condicions adequades per a la innovació amb la finalitat de dotar la societat i l’economia catalanes d’un ecosistema adaptat a la nova societat i a la nova economia en xarxa. En aquest sentit, el 5 d’abril de 2016,  es va aprovar l’Acord del Govern per al desenvolupament de l’economia col·laborativa i de creació de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa.

Formada per membres del Departaments d’Empresa i Coneixement, Vicepresidència i Economia i Hisenda, Treball, Afers Socials i Famílies, Territori i Sostenibilitat i Governació, Administracions Públiques i Habitatge, aquesta Comissió té l’encàrrec del Govern d’elaborar un informe amb propostes per al desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya, que posteriorment es lliurarà al Parlament. Amb aquest objectiu, la Comissió ha elaborat un pla de treball que gira entorn de cinc grans eixos:

1. Caracterització de l’economia col·laborativa amb la introducció de la figura del ciutadà com a agent productor.
2. Revisió de la normativa sectorial, en àrees com ara la dels allotjaments turístics, el transport i la mobilitat.
3. Revisió de la normativa transversal en els àmbits laboral i fiscal.
4. Elaboració d’un codi de bones pràctiques per establir unes pautes de bon comportament dels agents que intervenen en l’economia col·laborativa (des del ciutadà, com a «agent productor», fins a les plataformes digitals i els usuaris). Aquest codi serà d’adscripció voluntària i contribuirà a determinar uns estàndards de qualitat en qualsevol activitat d’economia col·laborativa. També tractarà aspectes com ara la resolució de conflictes o la transparència.
5. Establiment d’acords de col·laboració amb les plataformes digitals que connecten l’oferta i la demanda. L’objectiu és aprofitar la traçabilitat que ofereix la tecnologia per potenciar la informació i la transparència de les activitats que es realitzen a través d’aquests canals i contribuir a millorar el disseny de les polítiques públiques.

A més, amb la voluntat de comptar amb l’opinió de tots els agents implicats en aquest procés, també s’han constituït dues taules sectorials –turisme i habitatges i transport i mobilitat– que comptaran amb la participació tant dels representants de l’oferta tradicional com de les noves modalitats d’activitat –plataformes d’internet i usuaris– i de les administracions competents. El passat mes de novembre es va convocar aquestes taules sectorials a una primera reunió i, més recentment, el dia 9 de febrer, se les va convocar a una jornada sobre Treball i Economia Col·laborativa.

Seguint en aquesta línia, la Comissió Interdepartamental ha iniciat un procés de participació ciutadana al portal Participa gencat per tal que els veritables protagonistes d’aquesta irrupció, els ciutadans i les ciutadanes, puguin dir la seva en relació amb l’economia col·laborativa i els diferents outputs que la Comissió va elaborant. Aquest procés participatiu versa sobre dos grans eixos: la caracterització i la definició de l’economia col·laborativa i el nou rol del ciutadà com a agent productor. El procés participatiu romandrà obert fins al 30 d’abril, data a partir de la qual es començarà a treballar en l’informe de conclusions del procés de participació, en què es destacarà quina ha estat la influència de les aportacions ciutadanes: a partir de la valoració dels comentaris que s’hagin fet, es determinarà quines han estat les idees i els punts de vista incorporats, els que no ho han estat i per què.

La Comissió Interdepartamental considera vital aquesta participació ciutadana, per això encoratgem els ciutadans que ens facin arribar la seva opinió sobre aquest assumpte. Aquest nou fenomen és molt ampli i transversal, per la qual cosa són necessàries totes les aportacions i tots els punts de vista perquè tingui un correcte desenvolupament.

Albert Castellanos Maduell
Director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació