“Els petits canvis són poderosos”, aquest era el lema d’un personatge de ficció que Televisió de Catalunya va crear durant els any noranta en el marc d’una campanya de consciència social en matèria de reciclatge.

En gestió pública aquest lema també serveix o, en tot cas, també hauria de servir.  En això un molt bon exemple és la iNNOtECA, que no és altra cosa que un recull de petites, i no tant petites, realitats innovadores a l’administració de la Generalitat.  És probable que, individualment, les realitats que s’hi troben serveixin per fer-ne un ús polític del tipus “mireu com hem canviat les administracions”, però la suma de totes aquestes realitats posen de manifest que, a Catalunya, les administracions innovem.

Una de les preguntes claus, fins ara, en matèria d’innovació pública, no és tant “en què hem innovat?”, sinò “com hem innovat?”, i la resposta a aquesta pregunta ens aporta la millor de les notícies.  La innovació a les administracions públiques catalanes té les característiques següents:

1. Neix de baix a dalt: això vol dir que la majoria de les innovacions han partit de la voluntat de millora del personal públic en relació als serveis que es presten.

2. Les innovacions han tingut un cost molt baix: cal tenir present que la majoria de les innovacions que ara considerem bones pràctiques s’han dut a terme en temps de crisi, i per tant hem donat sentit a la concepció de la crisi com a una oportunitat de millora.

3. Les innovacions són útils i aplicables immediatament: certament les innovacions no solucionaran els grans problemes de la societat o de les administracions públiques però tenen molta utilitat per millorar allò pel que es van iniciar.

4. Els temps han acompanyat: els comandaments intermedis de les administracions han “comprat” moltes de les innovacions per aplicar-les.  I cal tenir molt present que, tot i que es pensa que són els polítics i els alts càrrecs aquells que han de ser facilitadors de la innovació a les administracions, són els comandaments intermedis el primer i principal “pal de paller” per ser aturadors, conductors o facilitadors de la innovació.

5. Els (bons) resultats arriben ràpid: en tractar-se de petits projectes de relativa senzilla implementació, els resultats, que acostumen a ser positius, es mostren més fàcilment els resultats i els beneficis que aporten.

6. Els riscos són petits i assumibles: no tot són èxits, lògicament la iNNOtECA és un recull de bones pràctiques i d’èxits, però no tot han estat bons resultats però l’organització, els empleats i els comandaments entenen que els errors són part de la innovació, de l’aprenentatge i de la millora.

7. Nosaltres mai caminem sols: la ciutadanía recolza les innovacions, els canvis, recolza que les administracions fem les coses diferents ja que les percep com a millora en els serveis públics.

8. Les innovacions han posat en relleu el valor dels empleats públics: els empleats públics han assumit amb una barreja de naturalitat i valentia el rol de ser agents d’innovació, lògicament no tots els empleats públics, però alguns si que ho han fet i s’ha posat de manifest que un dels valors més importants a les administracions públiques és el seu personal.

9. Les innovacions han començat a transformar les organitzacions públiques: les administracions públiques són una mena d’animal de costums, que les necessita per poder funcionar correctament però també un d’aquells enormes animals que ha d’adaptar-se als canvis per sobreviure i en això està treballant, de manera que, per exemple, analitza com la gestió dels espais de treball afavoreixen la innovació.

10. La cultura de l’emprenedoria entra a les administracions públiques: normalment això de l’emprenedoria es relaciona amb el negoci, amb empresaris, però les innovacions públiques han mostrat la voluntat i la capacitat d’emprenedoria del personal públic i de les pròpies unitats.

Aquesta llista podria ser molt més llarga…segur que cadascú de vosaltres en troba a faltar alguna característica de les innovacions….però sempre les podeu afegir en forma de comentaris….

I també segur que trobareu a faltar dos capítols de la innovació pública, per una banda aquelles assignatures pendents o coses que no han anat del tot bé i per l’altra els reptes…però d’això en parlarem un altre dia!

Però sigui com sigui….els petits canvis són poderosos!!!