El passat 23 de juny es va presentar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) l’edició en català del nou Manual de Frascati, en una jornada tècnica coorganitzada per la pròpia EAPC i la Direcció General de Recerca (DGR).
El Manual de Frascati, que edita l’OCDE, constitueix un document tècnic de referència internacional que conté els criteris fonamentals per a la mesura de les activitats de recerca i desenvolupament (R+D). Així és la base metodològica de les estadístiques i els indicadors d’R+D que els fa comparables internacionalment. També és una eina útil que permet comparar polítiques científiques.
La Jornada es va concebre amb una doble finalitat: presentar les novetats d’una edició que és el resultat d’una de les revisions de més abast, apropant el Manual als que han de ser els seus usuaris finals, i per altra banda, donar a conèixer la traducció en la que es normalitzen els termes i els conceptes de mesura de l’R+D a la llengua catalana.
Tot i que el Manual de Frascati és d’aplicació tant a unitats relacionades amb l’R+D del sector públic com en les del sector privat, aquesta primera jornada es va centrar en les primeres. Així, el tipus d’assistents convidats van ser gestors, finançadors i executors d’activitats d’R+D, ja sigui personal que gestiona dades d’R+D de les universitats i dels centres de recerca (interlocutors UNEIX), dels departaments de la Generalitat de Catalunya (xarxa d’interlocutors d’R+D+I), d’agències o entitats del sector públic que gestionen aquest tipus d’activitats, i d’instituts d’estadística en què es treballa amb aquest tipus d’informació.
Va obrir la jornada el director de l’EAPC, Agustí Colomines, destacant la importància de l’R+D per a l’Escola, ja des del seus inicis, quan es va concebre com un laboratori d’idees sobre l’Administració Pública i exposant l’empenta de l’Escola cap a la recerca en els seus àmbits de competència. Seguidament el director general de Recerca, Francesc Subirada, va remarcar la importància de l’impacte de la recerca sobre la societat, i per tant, de la seva mesura. Així mateix, va parlar del nou paradigma que suposa passar del què podem dir amb les dades que recollim a què mesurem per saber el què realment volem saber. Finalment va presentar dades rellevants sobre el sistema d’R+D+i de Catalunya, amb l’exposició també de la visió del sistema i dels reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya: la transferència del coneixement i la innovació.

La ponència magistral va ser a càrrec de Fred Gault, coeditor d’aquest Manual i un dels principals experts independents que assessora l’OCDE en sistemes d’innovació. Va exposar les principals novetats d’aquesta edició i va destacar entre d’altres, el procés imparable de globalització de l’R+D, la complexitat de la seva mesura i la forma de tractar la quantitat creixent de modalitats de finançament i d’execució de l’R+D.

La resta de ponències van tractar sobre l’aplicació d’aquest Manual a Catalunya. Així, la primera, a càrrec d’Alba Puigdomènech, coordinadora tècnica de Suport Interdepartamental de Recerca i Innovació (DGR), sobre les directrius del Manual pel que fa a les estadístiques oficials d’R+D dels diferents sectors institucionals, i sobre la comptabilització del pressupostos públics en R+D.
La segona, impartida per Roger Cabezas, de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) sobre la utilitat d’aquest Manual en la recollida i explotació de dades d’R+D de les universitats i centres de recerca de Catalunya, com executors d’R+D. Així va destacar que Catalunya disposa d’una eina corporativa de gestió de la informació que nodreixen aquests executors d’R+D, coordinada per la Secretaria d’Universitats i Recerca, que és el Datawarehouse UNEIX, en el desnvolupament del qual va ser i és important disposar d’un Manual d’aquestes característiques per parlar en un llenguatge comú i obtenir vdades comparables. El sistema UNEIX serveix a Catalunya per a diverses aplicacions: permet la integració i l’agregació sistèmica de dades, l’anàlisi de tendències, facilita la presa de decisions (quadres de comandament), es té en compte en el finançament (Universitats, Centres de recerca en Salut), en l’avaluació dels centres CERCA, en el seguiment dels contractes Programa. Va comentar també algunes punts en els que podrien avançar els diferents Manuals o referències, en aspectes com: establir una classificació més homogènia de recursos humans i una definició de Carrera Investigadora, aprofundir en dades de transferència convertibles en indicadors/mètriques i en dades d’Outreach convertibles en indicadors/mètriques.

En el torn de paraules van sorgir diferents opinions sobre el finançament basal de les universitats i sobre la primacia que Catalunya ha donat des de fa anys, malgrat els canvis de govern, a la política de “people not project”.

El Secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, va cloure la Jornada tot recordant un fragment del Manifest de Prada, amb les conclusions d’un col·loqui sobre “El català, llengua d’expressió científica”, celebrat el 25 d’agost del 1973 a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu: “Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient: cal que la llengua s’enrobusteixi amb el desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueix el vigorós dinamisme de la ciència. Per aquest camí, i només per aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat”.
Per acabar, us plantegem algunes reflexions i us animem a fer els vostres comentaris al respecte:
• Hi ha alguna o algunes parts del Manual que considereu que caldria desgranar millor per obtenir dades suficientment comparables?:

Alba Puigdomenech Cantó
Coordinadora tècnica de Suport Interdepartamental de Recerca i Innovació

Trobareu informació més exhaustiva de la jornada als enllaços següents:
Presentacions i els vídeos de la Jornada:
http://eapc.gencat.cat/ca/detalls/Article/Nou-article-02471
Manual de Frascati en català: http://universitatsirecerca.gencat.cat/manualfrascati
Manual de Frascati en anglès: http://www.oecd.org/sti/inno/Frascati-Manual.htm