Impuls de la formació humanista

El proppassat 14 de setembre ha estat inaugurada la segona edició del curs Obrint finestres: reptes de l’Administració pública al segle XXI.

L’impuls de la formació humanista adreçada a servidores i servidors públics és un projecte iniciat l’any 2016 i compartit per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

El projecte parteix de tres reflexions:

• Cada vegada amb més força, diverses institucions acadèmiques nacionals i europees, i la mateixa Comissió Europea, han posat en relleu la necessitat d’incorporar les humanitats i les ciències socials en tots els àmbits de la formació, la innovació i la investigació.
• La formació i la investigació, en general, necessiten dotar-se de plantejaments amb més multinivell i més multidisciplinaris. És per això que la incorporació de les humanitats representa una finestra de triple oportunitat: facilitar que l’aprenentatge sigui més global, fomentar l’adquisició de nous continguts i promoure la reflexió individual sobre la societat en el seu conjunt, així com la generació de sentit crític.
• La formació i la recerca en matèria de direcció i gestió pública que s’ofereix des de les administracions públiques haurien d’incorporar un enfocament molt més humanista, situant-se així en una perspectiva que incorpori una mínima innovació en aquest sentit. En definitiva, es tracta d’obrir noves finestres de coneixement i de la seva aplicació pràctica, fins ara no explorades.

Col·lectius participants en la formació

El projecte formatiu Obrint finestres  ​​s’ha adreçat a dos tipus de col·lectius:

• El 2016, persones que van participar activament i voluntàriament en el projecte dels equips motors, experiència d’equips voluntaris i tranversals desplegats en el marc del Pla Director 2016 de l’Escola. Promoure una experiència d’aquest tipus, amb aquest col·lectiu, va suposar poder experimentar i avaluar un pla pilot amb la finalitat d’establir la viabilitat de la formació humanística per a servidores i servidors públics i, alhora, oferir un reconeixement i un incentiu explícits per a les persones que van treballar en els equips motors.
• El 2017, comandaments intermedis de diverses administracions públiques: caps de servei, caps de secció i personal amb nivells de responsabilitat similar.

Programa formatiu

Els objectius de l’acció formativa es concreten en:

• Obrir espais de reflexió sobre els principals reptes de la societat en els inicis del segle XXI i com incideixen en els serveis públics i la seva direcció i gestió.
• Promoure un tipus de formació basada en el contrast, el debat i el sentit crític.
• Aplicar a la pràctica professional de cada participant algun dels aprenentatges adquirits durant el curs.

El programa formatiu original de l’experiència pilot del 2016 es va estructurar en cinc sessions, de tres hores de durada cadascuna d’elles, segons es detalla a continuació:

• L’Administració ètica. Begoña Román. Professora titular a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i secretària executiva d’Ethos Ramon Llull de la Universitat de Barcelona.  Es van plantejar aquestes preguntes com a punt de partida:
  • Quins són els valors ètics clau que haurien d’orientar l’actuació de les administracions públiques?
  • Asseguren les actuals polítiques de transparència aquests valors ètics?
  • Com s’han de promoure els valors ètics entre els servidors públics i la ciutadania?

• La coherència entre el pensament polític i el servei públic. Raül Digón. Professor associat al Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.  Es van plantejar aquestes preguntes com a punt de partida:
  • Com s’ha de plantejar el govern i la governança de la cosa pública en el marc social i polític actual?
  • Quines transformacions estructurals i culturals han d’abordar les administracions públiques per poder donar respostes adequades?
  • Com resoldre els conflictes de gran abast que afecten els serveis públics bàsics?

• L’Administració pública davant els grans reptes de la societat del segle XXI.
  Ferran Sáez. Professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.  Es van plantejar aquestes preguntes com a punt de partida:
  • Quins són els principals reptes de la societat actual i quines tendències s’albiren en un futur proper?
  • Quines són les principals demandes i necessitats de la ciutadania que es deriven de tot això?
  • Com han d’afrontar les administracions públiques i els servidors públics aquests contextos?

 

• L’Administració que comunica. Antoni Aira. Professor associat a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.  Es van plantejar aquestes preguntes com a punt de partida:
  • Quin paper ha de tenir la comunicació de l’administració pública a la ciutadania i als propis servidors públics?
  • Utilitza adequadament l’administració pública les possibilitats dels diferents serveis vinculats a les xarxes socials?
  • Imperen els principis d’ètica i virtut pública en les pràctiques comunicatives de les administracions públiques?

 

• Taula de debat entre docents. Dr. Antoni Aira, Dr. Raül Digón i Dr. Ferran Sáez.

Es van plantejar preguntes per part dels i les participants al curs, a partir del debat generat entre l’equip docent.

El programa de l’edició 2017 ha incorporat dues millores. Una sessió sobre el repte de la nova governança interna a les administracions públiques, conduïda per la Sra. Meritxell Masó, secretària general del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, professora associada de la Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d’Organització d’Empreses, i directora del Máster en Gestión Pública de la Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC, Perú). Així mateix, la taula de debat entre docents s’ha reconvertit en una sessió de síntesi sobre les administracions públiques del segle XXI, lliçons apreses i reptes de futur; aquesta sessió està dinamitzada per la Dra. Núria Serrat, professora agregada del Departament de Didàctica i Organització Educativa, Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

Metodologia

La metodologia plantejada és activa i participativa, combinant l’experiència teòrica d’un equip docent acadèmic amb sessions de reflexió, pràctica i contrast per part dels i les assistents.

El plantejament didàctic està basat en cinc criteris: interrogar-se, reflexionar, conversar, debatre i aplicar.

Les sessions tenen l’estructura de treball següent:

• Introducció de conceptes i criteris per part de la persona experta en la matèria (45 minuts, activitat en plenari).
• Activitat pràctica i de reflexió a partir d’un cas treballat en subgrups (60 minuts, activitat en sales diferents segons els subgrups creats).
• Contrast del treball dels diferents subgrups (60 minuts, activitat en plenari).
• Síntesi integrativa de la sessió (15 minuts, activitat en plenari).

Les darreres sessions es plantegen com a escenaris dinàmics de participació, debat i conclusions a partir dels aprenentatges adquirits a les anteriors sessions impartides per cada docent.

Totes les sessions són gravades, convertint-se així en un material de referència que l’Escola ha posat a disposició de tots els usuaris i usuàries del seu web corporatiu. 

Resultats

A la primera edició del curs diferents aportacions presentades pels subgrups de treball van ser recollides per la Direcció de l’Escola i van suposar l’aplicació de mesures de millora en àmbits com la comunicació, la participació del personal o la interrelació de la Direcció amb el conjunt del personal.

Més globalment, les aportacions i productes generats durant el curs han estat la base per elaborar un decàleg de principis de l’Escola, que complementa la seva missió, visió i valors corporatius.

La segona edició ha de suposar tot un conjunt d’aplicacions pràctiques a diversos  llocs de treball, que, des d’una perspectiva humanística, permetin incorporar millores concretes en la prestació d’uns serveis públics que aportin més i millors beneficis a la ciutadania.

Mònica Sabata Fernández. Parc de les Humanitats i les Ciències Socials/ Universitat de Barcelona.

Manel Bardavio Novi. Adjunt a Direcció de l’EAPC.