Els ràpids avenços tecnològics han comportat una ruptura tecnològica i, sobretot, cultural. Internet, les xarxes digitals i la generalització de l’ús de les TIC han comportat una revolució en la manera d’accedir a la informació i als serveis i en la manera que es relacionen els diferents actors de la societat, i també l’Administració pública, amb la ciutadania. Els grans reptes que tenim com a societat, aquí i arreu (atur, canvi climàtic, envelliment de la població, etc.) demanen dels governs noves respostes, més innovadores i més eficaces.
En un entorn ràpidament canviant, en una societat amb reptes cada vegades més complexos, els governs i el conjunt del sector públic només podrà esdevenir motor de canvi cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu si és capaç de liderar el desenvolupament d’aquestes noves respostes als reptes de la societat. I el que ens cal entendre és que el lideratge ha de néixer del convenciment que les respostes les hem de trobar entre tots. I és que cada vegada queda més obsoleta aquella visió del sector públic proveïdor de solucions màgiques a qualsevol problema!
Aquest ‘lideratge cooperatiu’ només el podrem exercir des de la pluridisciplinarietat i la pluridepartamentalitat i en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori per resoldre reptes de la societat genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques, potenciar la competitivitat de les empreses i el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Per tant, per a l’Administració pública esdevé urgent, explorar i impulsar noves metodologies, instruments i espais de trobada que afavoreixin processos d’innovació col·laborativa per generar valor social a partir de la combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori en un context global. La Comissió Europea parla d’una visió d’Europa basada en un nou paradigma d’innovació i ciència obertes i d’obertura al món (Open Innovation, Open Science, Open to the World – a Vision for Europe).
La Generalitat de Catalunya, des de l’estratègia RIS3CAT i el programa Catlabs explora i impulsa, en col·laboració amb els actors del territori, nous processos oberts, interactius i col·laboratius, que creïn valor social a partir de les oportunitats que ofereixen les TIC i les noves tecnologies, i del coneixement i les capacitats dels diversos actors. En aquest context, creix el protagonisme dels espais d’experimentació i d’innovació col·laborativa com ara els laboratoris ciutadans, els espais de fabricació digital o els centres de cotreball, que esdevenen un lloc de trobada de les administracions, les empreses, els agents de recerca i innovació i la societat civil.
Aquest nou paradigma representa grans reptes i grans oportunitats per a qualsevol govern ambiciós i obert als canvis, que s’analitzen en la monografia publicada recentment pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda L’Administració pública davant del paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats, de Tatiana Fernández i Elvira González. Una invitació a començar a elaborar les polítiques públiques d’una altra manera: no només més participativa sinó també més eficient, en la mesura que és capaç de treure més partit del que coneixem com intel·ligència col·lectiva.
Albert Castellanos Maduell
Secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya
REPTE MAJÚSCUL
[…] A (2018). El sector públic davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats [castellano] [english]. EAPC blog, 16 de febrer del […]