En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals  oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.

Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?

El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.

En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.

Si l’ex-alt càrrec demana el “dret a l’oblit”, què hauria de fer l’Administració? La informació recollida en el perfil i trajectòria professional d’un alt càrrec conté tot tipus de dades personals. Des del nom i cognoms, fins la data de naixement, la signatura, i qualsevol element que pugui determinar directament o indirecta la identitat econòmica, cultural o social de la persona (com podria ser el tipus d’universitat on va estudiar).

Per tant, l’Administració haurà de valorar si les dades personals ja no són necessàries en relació amb els fins pels quals van ser recollides o tractades. L’obligació legal de publicar el perfil i trajectòria professional dels màxims responsables dels diversos òrgans de l’Administració té com a objectiu principal generar confiança en la ciutadania respecte la idoneïtat i la competència professional de les persones que exerceixen funcions públiques del màxim nivell. La transparència en l’activitat pública s’emmarca en la finalitat de foment del coneixement i en l’impuls de la participació i col·laboració ciutadana en els afers públics.

Davant la petició de la supressió de les dades personals de l’alt càrrec, l’Administració ha de tenir en compte la finalitat de la seva recollida o tractament i altres drets potencials en el seu anàlisi. Si el tractament d’aquestes dades personals és necessari pel compliment d’alguna altra obligació legal o missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públic, l’Administració podria denegar el “dret a l’oblit” de l’ex-alt càrrec.

Ens trobem en algun d’aquests supòsits? La Llei de transparència preveu que l’Administració ha de donar a conèixer els criteris d’acord amb els quals es designa una persona perquè ocupi un alt càrrec. A aquest efecte, han de fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de la persona nomenada.

Així mateix, els alts càrrecs tenen l’obligació de donar publicitat de forma veraç del currículum acadèmic i dels mèrits professionals i tècnics en el marc de la seva adhesió obligatòria al Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i altres mesures en matèria de transparència, grups d’interès i ètica pública. Tots els alts càrrecs s’han adherit al Codi de conducta.

En aquest cas, l’Administració podria justificar la denegació de la supressió de dades de caràcter personal del perfil i trajectòria professional de l’alt càrrec basant-se en aquesta obligació de bon govern que permetria fer un control de la designació i de la veracitat del currículum de l’alt càrrec inclús un cop hagués deixat d’exercir les seves funcions.

I hi hauria algun altre dret que podria veure’s afectat amb la supressió de les dades? S’hauria de tenir present l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació i el paper desenvolupat per l’ex-alt càrrec en la vida pública. En aquest supòsit prevaldria l’interès públic a accedir a la informació pública en la línia de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de maig de 2014 (assumpte C-131/12), Google Spain, S.L, Google Inc. vs Agència Espanyola de Protecció de Dades, Mario Costeja González, que és de cabdal importància en aquesta matèria.

En el cas d’una sol·licitud d’accés, l’Administració hauria de donar accés a aquesta informació tenint en compte el tipus de dades personals que apareixen a la documentació sol·licitada. Les dades personals especialment protegides previstes a la Llei de transparència que poguessin aparèixer als perfils professionals com podrien ser les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial només es podrien donar amb el consentiment exprés de l’alt càrrec o quan aquesta persona les hagués fet manifestament públiques. Per a la resta de dades personals, la ponderació entre l’interès públic en la divulgació i els drets de l’alt càrrec s’hauria de decantar per l’accés en consideració del paper públic exercit.

I seria convenient que es deixessin visibles els perfils professionals en un apartat de sèries històriques tenint en compte que aquesta informació ja ha estat publicada? Si entenem que la obligació de publicitat activa d’aquesta informació s’acaba una vegada l’alt càrrec ha deixat d’exercir les seves funcions públiques, semblaria raonable despenjar aquests perfils professionals del Portal de la Transparència, ja que es considera més garant respecte a la protecció de dades personals.

Així mateix, el Reglament europeu de protecció de dades preveu com excepció al “dret a l’oblit”, la possibilitat del tractament de dades personals amb finalitats d’arxiu en interès públic, de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques. En aquests casos, l’Administració pública haurà de garantir el respecte al principi de minimització de les dades personals, que significa que aquestes seran adequades, pertinents i limitades en relació amb les finalitats per les quals són tractades.

Com a conclusió, el “dret a l’oblit” va sorgir arran de la preocupació per la recollida i tractament de dades personals de tot tipus de suports (incloent, documents públics) que fan els gestors privats de motors de cerca per internet amb un clar interès econòmic. L’aplicació d’aquest dret en l’àmbit públic té les seves particularitats, ja que la recollida de dades personals que fan les administracions públiques sempre es fa en l’exercici de funcions públiques.

El “dret a l’oblit” de les dades personals en relació a la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ens compel·leix a tenir presents, les finalitats de recollida i tractament de les dades, i el correcte exercici de les obligacions de bon govern i altres drets fonamentals com el dret a la llibertat d’expressió i informació. Les obligacions de bon govern legitimen l’accés a determinades informacions, com és el cas plantejat, més enllà d’obligacions de publicitat activa puntuals per tal de poder caminar cap a una Administració més íntegra i més oberta al retiment de comptes.

Lorena Elvira Ayuso
Analista en matèria de transparència i Bon Govern de la Direcció General de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica