Ja fa força temps que es treballa amb projectes que tenen visió d’Innovació Social^[1], és un concepte que ja no podem considerar com a nou, la novetat seria l’aportació que li dóna la suma del concepte “Digital”.

Podem considerar la Innovació Social Digital, com un moviment creixent d’innovadors en la societat civil i empresaris tecnològics i socials, estan desenvolupant solucions digitals inspiradores per a una gran varietat de temes socials en àmbits com ara la salut, la democràcia, el consum, els diners, la transparència i l’educació. És aquí on tenim un debat obert del pes que té l’element tecnològic en aquest tipus d’innovació. El concepte “solucions digitals” és prou ambigu per deixar un marge ampli de propostes que es puguin considerar innovacions socials digitals.

No podem oblidar però, que la tecnologia deixa de ser un objectiu en si mateix per passar a ser un facilitador i un element necessari en la proposta de solució del repte. L’element humà passa a tenir molta més rellevància en el pes total de la solució. Aquest element humà no tan sols tindrà a veure amb la visualització i concreció de l’anomenada “Quàdruple hèlix” de la innovació social, sinó que la clau de volta del sistema passarà per l’element dinamitzador i, en aquest cas, amb característiques comuns a altres perfils similars però, amb especificitats pròpies d’un projecte d’innovació social digital.

Podria posar com a exemple diferents “modalitats” de dinamització:

• Dinamització en espais culturals i biblioteques
• Dinamització als telecentres, a Catalunya Punts Tic, amb diferents especificitats com són els de caràcter més social dins de la xarxa Omnia, altres més enfocats a la dinamització econòmica com són els antigament anomenats de teletreball i els que tenen una visió més d’alfabetització digital i formació en usos de les TIC.
• Dinamització d’espais de co-treball també anomenats coworkings, tenint a Catalunya com un clar referent internacional, amb la seva modalitat de coworking rural.
• Dinamització de projectes de laboratoris d’innovació Social Digital, projecte Catlabs a casa nostra.

Cada una d’aquestes modalitats té trets diferencials respecte a les altres però força punts en comú com són el coneixement de l’entorn i les seves necessitats, la capacitat de connectar amb projectes o propostes similars, l’empatia amb els seus actors principals i uns coneixements importants de l’ús de la tecnologia I les seves principals eines.

En el cas de Catlabs, el pes d’aquest coneixement té una especial rellevància, ja que li donarà la potència i l’impuls necessari per esdevenir un projecte amb impacte real i amb capacitat d’incidir entre i pels ciutadans.

Podem començar a parlar, doncs, d’estratègies digitals on la tecnologia té un pes molt relatiu però a la vegada és un element imprescindible per assolir l’èxit del projecte.

Des del programa Catlabs, volem que la veritable revolució estigui en el mètode i els actors que apliquen, la majoria d’ells fins ara fora de qualsevol possibilitat de ser reconeguts com a innovadors. Cal posar el ciutadà al centre i al mateix nivell dels actors de la fins ara anomenada triple hèlix de la innovació, acadèmia, empresa i Administració. Apostem clarament i decididament pel nou model de la quàdruple hèlix.

“Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució”, Jorge Wagensberg.

Ricard Faura i Homedes
Cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Direcció General de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública

^[1] D’acord amb la Stanford Graduate School of Business, innovació social és una solució nova a un problema social la qual és més efectiva, eficient, sostenible o justa que la solució actual el valor afegit aporta principalment a la societat com un tot en lloc d’únicament a els individus.