Article escrit per Arantxa Castedo, representant de l’equip motor de l’Escola sobre formació informal de 2017

No us enganyem si us diem que ja fa anys que a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) estem treballant i parlant sobre nous models d’aprenentatge i aprenentatge informal.

En tenim una mostra en diversos posts publicats al nostre blog. En són un exemple, les quatre intervencions sobre nous models d’aprenentatge amb què ens va il·luminar el Manel Muntada entre novembre del 2015 i febrer del 2016… És més, si retrocedim en el temps, al 2014, ja en parlàvem al Butlletí núm. 33 de l’Escola Innovació, on la Dolors Reig comentava de Jay Cross que calia planificar menys esdeveniments de formació concrets i fomentar més actituds, ocasions i entorns planificats per a l’aprenentatge permanent. I encara una mica més enrere, quan al 2010 el I Congres EDO va inaugurar-se amb el títol de Noves estratègies formatives per a les organitzacions.

No patiu, no anirem a buscar en el bagul dels records i ens centrarem avui en l’activitat que des de l’Escola s’ha volgut reconèixer aquest 2018 i que ha estat fruit de la tasca de l’equip motor sobre “Reconeixement de la formació informal” en què uns quants de nosaltres vam participar.

Tampoc no volem deixar de mencionar que ha estat mèrit de la Direcció de l’EAPC cessada el proppassat més d’abril, que des del 2016 fos bàsica la promoció i estimulació de la participació de tot el personal de l’organització en la generació i desplegament de la seva estratègia a fi de fomentar la comunicació i el contrast participatiu. Gràcies! S’han treballat molts temes, hem obtingut resultats concrets i seguim en aquesta línia.

Tornem a l’aprenentatge. És en aquest canvi de paradigma formatiu en el que sorgien dubtes com: cal formalitzar allò informal? seria aquesta una bona manera de fer aflorar, compartir i aprofitar el coneixement de les persones de la nostra organització? s’adquireixen competències, coneixements i destreses amb aquest tipus d’activitats informals? Pensem que sí i, per aquest motiu, l’equip motor es va posar a treballar en què fer i com fer-ho.

L’objectiu inicial va ser proposar com a mínim una activitat informal perquè l’Escola la fes servir com a prova pilot en el reconeixement d’una activitat formativa informal. Per fer-ho es van valorar diverses opcions: la participació en blogs, la formació al lloc de treball, la gestió del coneixement, les bones pràctiques, les comunitats de pràctiques o, fins i tot, l’aprenentatge compartit, entre d’altres. Un cop valorades aquestes propostes vam decidir que centraríem els nostres esforços en posar en valor el reconeixement dels equips de treball.

El primer que vam debatre va ser quina denominació era la més adient; “equip” o “grup”, “motor” o “de treball” i, finalment, ens vam decidir per “equips de treball” pensant que “equip” remetia a uns objectius i resultats concrets i que el concepte “de treball” era més exportable a fora de l’EAPC. Seguidament vam establir quines eren les característiques que havia de tenir aquest equip per poder ser reconegut, entre les quals destacaven la transversalitat, la voluntarietat, que es treballés sobre un objectiu fixat i que s’aconseguís un producte o resultat final. Finalment, vam considerar que era important que aquest reconeixement es fes formalment, mitjançant un certificat de la Direcció de l’EAPC.

Com a resultat d’aquest procés, s’han reconegut els 9 equips motors de l’EAPC del 2016, els 6 equips motors del 2017 i l’equip FAR, composat per membres de la Comissió Tècnica de Responsables de Formació i personal de l’EAPC. Aquest mes d’abril un total de 80 persones han obtingut el reconeixement a la seva participació en aquests equips, un reconeixement que ha estat possible gràcies a l’esforç d’analitzar diferents tipus de formació, d’establir criteris, de definir els responsables i de treballar formalment en com havia de ser aquest reconeixement.

Aquest ha estat el primer pas per poder reconèixer la formació informal que tant a l’EAPC com a d’altres organitzacions s’està duent a terme per part dels professionals que hi treballen. Una formació que reverteix en el seu creixement personal i professional així com en la millora de les organitzacions.