Al món, a Europa, a Catalunya, estem immersos en un canvi de paradigma a tots els nivells. Tot al nostre voltant canvia a un ritme vertiginós. Els ràpids avenços tecnològics i Internet i les xarxes digitals han comportat una ruptura tecnològica i cultural que afecta els àmbits més diversos de la societat: sistemes institucionals, relacions de poder entre col·lectius, accés a la informació i als serveis, estructures socials, models de negoci, models de recerca i innovació, relació de l’Administració pública amb la ciutadania… Els grans reptes que tenim com a societat (atur, envelliment, canvi climàtic, etc.) demanden urgentment noves respostes.

Per al període 2014-2020, la Unió Europea va demanar a totes les regions que dissenyessin i implementessin estratègies regionals d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3) que es cofinancen amb el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER). Les RIS3 defineixen l’especialització econòmica i de coneixement de les regions (en funció dels seus recursos, les seves capacitats i les seves habilitats) i impulsen plans d’acció de suport públic a la innovació per reforçar la competitivitat del territori i impulsar un creixement més sostenible i inclusiu.

Les RIS3 es basen en models d’innovació oberta, en els quals, a més a més de les empreses, els agents de recerca i innovació i les administracions públiques, han de ser-hi presents els ciutadans, com a principals destinataris i usuaris de les innovacions. Això és especialment rellevant en un context en què les noves respostes als grans reptes econòmics, socials i ambientals comporten necessàriament canvis de comportament a escala d’individus i de societat.

La RIS3 de Catalunya (RIS3CAT) es va aprovar el 2014. El Pla d’acció de la RIS3CAT té un pressupost de més de 400 milions d’euros del FEDER per impulsar la innovació en els àmbits que s’han definit com a prioritaris a Catalunya. Amb aquests 400 milions d’euros es cofinancen projectes i inversions per un valor superior als 1.000 milions d’euros.

Un dels principals objectius de la RIS3CAT és transformar el coneixement i la tecnologia que hi ha al país en valor compartit; és a dir, valor econòmic que també creï valor per a la societat en tant que abordi necessitats i reptes com ara els següents:

• Transformar el teixit productiu i fer un sistema d’R+D+I més competitiu
• Facilitar que sorgeixin noves activitats emergents i que posteriorment es consolidin
• Impulsar un model de desenvolupament més sostenible
• Facilitar la creació de més llocs de treball qualificats
• Millorar els serveis públics

• Millorar la qualitat de vida

La RIS3CAT combina instruments tradicionals de suport a la recerca i la innovació amb instruments més innovadors que promouen noves maneres de col·laborar entre persones i organitzacions per cocrear polítiques públiques i solucions innovadores que permetin articular respostes eficaces per als grans reptes de la nostra societat.

En aquest marc, una pregunta clau a la qual la RIS3CAT vol donar resposta és la següent: com es pot impulsar que les administracions publiques, les universitats, els centres de recerca i tecnològics, les empreses, el sistema educatiu i la societat civil (associacions, entitats sense ànim de lucre, ciutadania, etc.) s’impliquin més activament en la innovació necessària per donar resposta als reptes compartits de la societat?

L’evolució de la RIS3CAT ha anat reforçant el paper de l’Administració pública com a motor d’innovació i de transformació social mitjançant polítiques adreçades a mobilitzar el coneixement i les capacitats disponibles al territori per desenvolupar noves respostes als reptes de la societat i generar valor compartit. Els instruments principals que impulsen aquesta visió renovada són els següents:

1. Agrupacions sectorials d’empreses i agents d’R+D+I que desenvolupen agendes comunes de recerca i innovació sectorials i implementen projectes col·laboratius (comunitats RIS3CAT).
2. Projectes innovadors impulsats pels ens locals en col·laboració amb agents de recerca i innovació i altres actors del territori per donar resposta a reptes de l’àmbit territorial (PECT).
3. Compra pública d’innovació (CPI) per desenvolupar i implementar noves solucions a reptes socials mitjançant l’adquisició de nous processos o serveis.
4. Articulació d’una xarxa d’innovació social, digital i col·laborativa a Catalunya (Xarxa Catlabs) per avançar cap a un sistema d’innovació universal.
5. Disseny i contrast de nous processos i metodologies per abordar reptes socials complexos, que requereixen un enfocament d’impacte col·lectiu i la implicació dels actors de la quàdruple hèlix.
6. Desenvolupament i implementació de sistemes de monitoratge i avaluació centrats en l’aprenentatge col·lectiu (a més a més del rendiment de comptes) i en l’impacte en entorns dinàmics i complexos.

Aquests nous instruments, fruit d’un nou paradigma i una nova manera d’entendre la recerca i la innovació (més oberta, més col·laborativa, més transversal…), sovint topen amb les contradiccions d’un vell paradigma encara massa present entre els diferents agents de la quàdruple hèlix; un vell paradigma en el qual costa massa compartir coneixement i generar innovacions metodològiques o procedimentals que no despertin sospites. I Aquestes contradiccions entre nous instruments i vell paradigma es manifesten en diferents àmbits: en la normativa que limita l’execució dels projectes; en la manera de treballar, la manera d’entendre la col·laboració, o en l’encara massa limitada visió de les oportunitats de creació de valor compartit.

Els fons europeus canalitzats mitjançant la RIS3CAT haurien de ser un instrument central — o, com a mínim, un estímul— per avançar en aquest camí. Ara bé, malgrat les contradiccions i les barreres que aixequen aquells a qui ja va bé el “sempre s’ha fet així”, cada vegada són més els actors i els projectes que segeuixen els paràmetres d’aquest nou paradigma. Perquè encara en siguin molts més, cal treballar en les línies següents:

• Elaborar nous relats, basats en evidències, que promoguin una nova manera de fer les coses (canvi de mentalitat o mindset), especialment en el cas de projectes rendibles per al sector privat, que generen un gran impacte social i que tenen un valor públic altíssim, en els quals cal trobar noves maneres de potenciar complementarietats.
• Identificar i visibilitzar les entitats i les persones que treballen amb aquesta visió, així com els casos d’èxit (en els àmbits de les administracions, les universitats, les empreses i la societat civil) que demostren que treballar amb els paràmetres del nou paradigma és beneficiós per a tothom. Innovar i fer les coses d’una altra manera és possible, i els resultats compensen els esforços. Compartir el coneixement requereix establir relacions i llaços de confiança que no es creen d’un dia a l’altre però que acaben aportant molt bons resultats.
• Donar suport a l’articulació de xarxes col·laboratives i a noves aliances d’actors que contribueixin al canvi sistèmic mitjançant un enfocament d’impacte col·lectiu i de generació de valor compartit. La participació generalitzada en programes europeus ha fet que la majoria d’investigadors i professionals hagin incorporat la col·laboració com una condició de la seva activitat de recerca, però aquesta cultura encara no ha calat prou en l’àmbit empresarial ni en les administracions públiques.
• Qüestionar, a partir de casos concrets però amb perspectiva sistèmica, maneres de fer del vell paradigma que ens impedeixen avançar. Preguntar-se el perquè de les coses és un bon començament. Tot té una explicació, però el context actual no és el de fa 20 anys.
• Desenvolupar noves metodologies que permetin innovar de manera col·laborativa i focalitzar les polítiques públiques en l’impacte col·lectiu. Cal tenir present que qualsevol procés de creació sempre neix de la interacció entre persones.
• Impulsar el desenvolupament de nous perfils professionals que siguin capaços d’adquirir competències transversals. Es necessiten especialistes molt diversos en projectes de recerca i la innovació però, sobretot, perfils capaços de connectar competències diverses i casar capacitats amb necessitats no satisfetes

Cal, en definitiva, que fem un esforç per canviar de xip, per comprendre els reptes en tota la seva complexitat, per desenvolupar un marc estratègic compartit per tots els agents implicats i rellevants (tant els afectats pel repte com els que poden aportar-hi solucions des dels àmbits de les polítiques públiques, el coneixement o el desenvolupament de productes i serveis nous) i per articular respostes als reptes del país que generin valor compartit. Si les millors respostes a l’envelliment de la població, a la digitalització creixent o a la sostenibilitat del planeta ens impliquen a totes i a tots… per què no ens acostumem a treballar-les plegats des d’un bon inici?