El Govern ha ratificat el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial. Per tal d’assolir aquest objectiu, però, cal activar un debat que abordi tres dimensions: la tecnològica, la política i la legal. Us en fem un breu resum.
La complexitat creixent de la presa de decisions polítiques i l’anomenada desafecció política no poden ser superades sense oferir noves possibilitats a la ciutadania que millorin la gestió pública. Aproximadament un 12,02% dels 226.000 catalans a l’exterior van poder votar el 21D. La participació total va ser de quasi el 80%. La llei ha de tenir com a objectiu corregir aquest problema evident: que 200.000 persones més puguin votar i amb garanties.
En aquest sentit, el Govern planteja la implantació de les votacions electròniques a partir d’unes premisses determinades: els antecedents propis existents a Catalunya, sobretot a escala municipal, i l’experiència d’altres països on el vot electrònic constitueix ja un element intrínsec de la vida democràtica.
La literatura acadèmica mostra els avantatges però també les limitacions que suposa fer servir aquesta eina, i destaca sobretot que cal definir molt acuradament l’objectiu amb el qual pot ser desenvolupada, tenint en compte el context, la rellevància i l’impacte d’allò que la ciutadania ha de decidir.
El foment del vot electrònic com a nou format de presa de decisió ciutadana és un repte que el Govern preveu com una tasca interdisciplinària i interinstitucional important: el conseller Maragall va explicar, en presentar el projecte de llei, el passat 16 d’octubre, que el Govern el reprèn amb la voluntat de “millorar les taxes de participació efectives”, “amb un mecanisme segur i exigent des del punt de vista tecnològic”, “jurídicament blindat”, i que “garanteixi la confidencialitat i la privacitat”.
Aprovar la llei requereix un ampli acord al Parlament de Catalunya, que provindrà, com explicàvem a l’inici, d’un debat de tres dimensions:
- Àmbit legal. Una de les premisses de les quals es parteix és que el vot electrònic ha d’estar correctament regulat.
El procediment previst a l’avantprojecte de llei està pensat per als catalans i catalanes residents a l’estranger inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA), el qual està gestionat per l’Oficina del Cens Electoral (OCE). Amb l’objectiu d’habilitar la plataforma de votació electrònica per internet, l’OCE haurà de posar a disposició de l’òrgan competent en matèria electoral, de manera segura, les dades relatives als electors catalans residents a l’estranger.
A més, l’avantprojecte de llei preveu que els procediments de votació electrònica siguin auditats de forma externa i independent per garantir-ne la seguretat i el correcte funcionament.
En darrer terme, des del punt de vista legal, el procediment haurà de preveure la creació d’una comissió formada per experts en administració electrònica, TIC i ciberseguretat, així com membres del Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i les associacions dels ens locals per tal que facin un seguiment dels processos de vot electrònic; aquest òrgan haurà de custodiar les claus de seguretat per a l’obertura de l’urna electrònica fins a la seva entrega a la mesa electoral competent.
- Àmbit tecnològic. S’està treballant per tal d’alinear el vot electrònic amb l’estratègia digital global del Govern.
Cal tenir en compte que més enllà de les eines, qüestions com ara la identitat digital depassen el projecte de vot digital i això requereix un ampli acord de govern. Per verificar si l’elector té dret de vot i evitar que persones que no es troben inscrites al CERA puguin votar a través de la plataforma electrònica, l’elector haurà de rebre les credencials necessàries a la seva adreça electrònica i al dispositiu mòbil.
Un cop hagi accedit a la plataforma, podrà votar la candidatura escollida o en blanc. En el moment d’exercir el vot, haurà d’adjuntar el fitxer de la imatge d’un document d’identificació. El vot emès es dipositarà en una urna electrònica, i se’n garantirà la integritat amb el segell electrònic. Totes les fases del procés de votació per mitjans electrònics seran xifrades. El vot emès també es transmetrà i s’emmagatzemarà de forma xifrada fins al dia de l’escrutini. La posada en marxa de tot el procés representa una coordinació d’eines tecnològiques i de seguretat que necessiten temps i proves.
- Àmbit polític. El tercer eix, la tasca política, requereix esbrinar i consensuar les millors opcions per a la implantació del vot electrònic.
Per on comencem? Semblaria que la seqüència lògica, per seguretat i impacte, fora la següent: la realització d’una prova pilot; l’aplicació del vot electrònic als residents a l’exterior; l’aplicació al vot anticipat, i finalment a tothom.
L’objectiu del Govern amb la incorporació del sistema de vot electrònic, que és molt similar al de vot tradicional però incorpora els avantatges de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit electoral, és que s’apliqui a les eleccions al Parlament de Catalunya i a altres processos electorals i instruments de consulta popular sota l’àmbit competencial de la Generalitat. Per tant, caldrà donar-se un temps realista que permeti aconseguir consensos, acords sòlids i finalment l’aprovació de la llei.
Ismael Peña López, director general de Participació Ciutadana
Helena Olivan, responsable de Relacions Institucionals i Món Associatiu
Més informació: