Hola! Aquest és el meu testimoni i avui tinc l’oportunitat de compartir-lo amb tots vosaltres. La malaltia em va venir a visitar a finals de 2012, el diagnòstic va ser una gerra d’aigua freda i el tractament (quimioteràpia, cirurgia i ràdio) com si m’hagués passat un camió per sobre, com va il·lustrar una companya de feina i també de malaltia. Casualment, aquell any la Marató també va estar dedicada al càncer i per a mi va ser un moment molt dur ja que encara no havia parlat amb els meus fills del que em passava. Vaig començar la quimioteràpia i desitjava que arribés aquella setmana en la que el tractament em permetia estar millor per anar a visitar els meus companys de feina i rebre molts petons i abraçades que m’aportaven energia positiva per continuar lluitant. Durant tot el procés va ser molt important per a mi el suport de la família, dels amics i dels amics de la feina. Amb ells he compartit alegries, penes, neguits, riures i plors. Un altre moment difícil és la reincorporació al món laboral , però malgrat les conseqüències físiques i psicològiques dels tractaments i cirurgia, els amics de la feina m’ho van posar fàcil. I després de moltes ITV superades, la malaltia ha tornat fa 2 anys. Estic en tractament per cronificar-la i de moment ho estem aconseguint. I dic estem perquè en la meva lluita em sento molt bé acompanyada de persones que em sumen. I aquestes reflexions les vull dedicar a elles i en especial a una que és company de feina i de vida.

Eva García
Escola d’Administració Pública de Catalunya