En un món cada vegada més globalitzat i en canvi constant, governs i administracions públiques han de donar resposta a problemes extremament complexos, com les migracions, l’envelliment de la població, les desigualtats socials creixents i el canvi climàtic, que estan interconnectats amb múltiples dinàmiques de l’entorn polític, social i econòmic. Es tracta de problemes complexos, persistents i adaptatius, per als quals ni els experts i ni els grups d’interès no tenen la solució: sovint la seva opinió sobre com cal abordar-los és diversa i, fins i tot, contraposada.

Governs i administracions públiques són un actor clau per promoure i articular (en col·laboració amb la societat civil, les empreses i els agents de recerca i innovació)  respostes més eficients, eficaces i sostenibles que les actuals i, per tant, tenen la responsabilitat d’explorar i provar noves maneres d’articular respostes col·lectives als grans reptes de la nostra societat.

Des de l’enfocament sistèmic es proposa anar més enllà dels problemes immediats i veure els patrons subjacents als sistemes, identificar-hi punts de palanca, aprendre del sistema i anar-se adaptant als canvis que s’hi puguin produir. Aquesta metodologia no fa més fàcil afrontar aquests reptes, però ajuda a abordar la complexitat i a treballar per avançar cap a un sistema millor.

El primer pas per treballar sistèmicament reptes socials complexos és comprendre’ls en el seu context o sistema. Aquesta tasca sovint es concreta en l’elaboració d’un mapa del sistema que capti els principals factors i dinàmiques que tenen influència en el repte. Per confeccionar aquest mapa, és clau identificar els actors i les forces que contribueixen al problema i els actors i les forces que contribueixen a mitigar-lo o solucionar-lo. Aquest procés no és trivial: cal seguir una sèrie de passos i implicar-hi els principals actors (les veus discrepants incloses) per evitar acabar presentant el sistema més com ens agradaria que fos que com realment és. També és important definir una visió compartida de com seria el sistema ideal, així com una visió que es pugui assolir a mitjà termini si els actors rellevants implementen les actuacions necessàries.

El segon pas és identificar els punts de palanca, és a dir, els punts en els quals actuant amb un esforç relativament petit es poden desencadenar canvis dinàmics que contribueixin a transformar el sistema en la direcció desitjada. Difícilment l’Administració pública pot incidir en els punts de palanca del sistema per si mateixa; convé que des del principi treballi amb la complicitat i la col·laboració dels altres actors implicats.

El tercer pas és dissenyar una estratègia que produeixi un canvi social sostenible a gran escala a partir d’aquests punts de palanca. Es tracta de construir solucions sostingudes en el temps i coordinades amb els actors rellevants, que minimitzin les conseqüències no desitjades en el sistema i que promoguin dinàmiques positives i sostenibles per avançar cap a la visió compartida. Per articular els esforços dels diversos actors que poden contribuir a aquest canvi transformador, cal elaborar un relat convincent i compartit de l’estratègia. Així mateix, és clau formular hipòtesis i posar-les a prova, per exemple, mitjançant projectes pilot, per comprendre millor el comportament del sistema i poder dissenyar i implementar actuacions eficaces a gran escala.

El sistema de monitoratge és una peça essencial de l’estratègia, en tant que és l’eina que ha de proporcionar als actors del sistema la informació necessària per millorar l’eficàcia de les actuacions i avançar cap a la visió compartida. A l’hora de dissenyar-lo, cal tenir en compte les consideracions següents:

• Ha de ser dinàmic, és a dir, ha d’anar evolucionant a mesura que avanci el disseny i la implementació de l’estratègia.
• S’ha de focalitzar en l’aprenentatge i ha de promoure que l’estratègia i els seus instruments es puguin anar adaptant a mesura que s’identifiquin nous reptes i oportunitats.
• Ha de permetre mesurar i avaluar els resultats i l’impacte de les actuacions, així com els avenços cap a la visió compartida, a partir d’indicadors quantitatius i d’informació qualitativa.
• Ha de ser participatiu, és a dir, els diversos actors del sistema han d’aportar la informació rellevant del sistema dels seus àmbits d’actuació particulars.

La Generalitat de Catalunya, en el marc de l’estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), explora i promou l’aplicació d’enfocaments sistèmics en el disseny i la implementació de polítiques públiques orientades a articular respostes col·laboratives per als reptes de la nostra societat. En aquest sentit, cal destacar la publicació recent de la Guia pràctica per treballar reptes socials complexos amb un enfocament sistèmic, que és una traducció i adaptació de la guia Systems Practice, elaborada pel Grup Omidyar.

En aquest mateix marc, des de la RIS3CAT s’exploren noves fórmules de governança, participatives i flexibles, que afavoreixin i facilitin la col·laboració entre diversos agents d’un territori per articular respostes sistèmiques i sostenibles als reptes locals.

Tatiana Fernández Sirera
Cap de l’Àrea de Promoció Econòmica del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda