Passats quaranta anys de la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere celebrada a l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Barcelona el 26 de juny de 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’equip d’El fil rosa va iniciar un procés de recerca sobre la història del moviment LGTBI a Catalunya. Un dels fruits d’aquest procés és el documental El fil rosa (2018), que el divendres 8 de febrer va ser projectat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en una sessió organitzada per l’equip motor de polítiques d’igualtat.

El fil rosa s’emmarca en un procés més ampli de recerca i recuperació de la memòria de la lluita del col·lectiu. En aquests més de quaranta anys hi ha hagut conquestes molt importants per als drets de les persones LGTBI a Catalunya i a l’Estat espanyol. És important, però, fer balanç, mirar en perspectiva d’on ve el moviment, què s’ha aconseguit, i quins són els reptes encara pendents en l’actualitat. Així, el documental pretén fer un repàs de la història del moviment, però sobretot recull les experiències, les fites i els debats que s’han originat en el seu si. Aquests debats i els diferents eixos que travessen la lluita LGTBI (de gènere, de classe,…), lluny d’haver quedat resolts, segueixen presents encara avui dia. El fil rosa està construït a partir de la veu de divuit persones que en algun moment d’aquestes quatre dècades han format part de lluites LGTBI a casa nostra.

La projecció a l’EAPC va anar seguida d’un debat en què les persones que hi van assistir van compartir les seves impressions, preocupacions i preguntes amb el director, João França, i el guionista, Adrià Rodríguez Castelló. Es destaquen, a continuació, alguns dels punts que es van tractar durant aquesta estona.

Un dels primers assumptes que va generar interès entre els i les professionals de l’EAPC va ser la problemàtica de l’autoacceptació i la fòbia interioritzada cap als propis desitjos i percepcions, que impedeixen un desenvolupament satisfactori de la pròpia vida i de les relacions socials. És per això, tal com s’apunta al documental, que són necessaris referents visibles i diversos, que siguin exemple de felicitat per a totes aquelles persones que sentin que no encaixen en el model heteronormatiu hegemònic. Aquests referents —tant persones reals com personatges de ficció— haurien de fugir dels estereotips i, en canvi, contribuir a viure col·lectivament la diversitat sexual i de gènere com una riquesa.

Per a això, però, i aquest és un segon assumpte que va suscitar interès, cal disposar d’eines pedagògiques per intervenir tant a nivell escolar —i prevenir així casos d’assetjament per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere o altres situacions que puguin minvar l’autoestima d’infants i adolescents— com a nivell social, ja que són diferents els àmbits en què una persona pot veure’s discriminada per la seva condició sexual i de gènere. En aquest sentit, diverses persones assistents van demanar recursos pedagògics accessibles. Des de l’equip del documental es van proporcionar uns petits apunts en forma de bibliografia i d’eix cronològic.

El fil rosa també destaca la importància dels espais segurs de relació per a les persones LGTBI. Per a moltes persones, especialment per a aquelles que decideixen no formar part d’algun moviment o organització LGTBI però que alhora fugen del model de relació centrat en el consum i del consum de cossos que sovint es promociona des dels diferents locals anomenats d’ambient, pot resultar difícil trobar un cercle d’amistats en què desenvolupar-se lliurement. Es va aventurar la idea que potser un dels factors que hauria provocat que bona part del col·lectiu desconegui la història d’aquests quaranta anys és precisament la manca de vincles amb persones de fora dels seus entorns de socialització habituals i amb persones de generacions diferents a la pròpia. En aquest sentit, especialment pel que fa al col·lectiu gai, es reflexiona sobre el model de masculinitat hegemònic i la dificultat que comporta per relacionar-se més enllà de les relacions sexuals o dels models normatius de parella.

Així mateix, un altre aspecte que va suscitar interès és l’envelliment de les persones LGTBI, les quals s’enfronten a diferents problemàtiques que tenen en comú, com ara, la preocupació per la xarxa relacional. L’absència o el deteriorament dels llaços familiars o la realitat sovint LGTBIfòbica fan que moltes persones LGTBI es vegin obligades a tornar a l’armari al final de la seva vida per evitar ser objecte de conductes discriminatòries.

Finalment, una preocupació compartida per diverses persones de l’EAPC va ser l’augment de moltes violències, tant a nivell simbòlic i verbal com físiques, al col·lectiu LGTBI, moltes de les quals es creien superades.

El documental estarà disponible en línia en un futur. Fins aleshores, l’equip d’El fil rosa té la intenció de fer-ne projeccions i generar espais de reflexió i diàleg per difondre’l. Podeu contactar amb nosaltres a elfilrosa.cat.

João França
Director del documental

Adrià Rodríguez
Guionista del documental

Cronologia sobre el col·lectiu LGBTI a Catalunya i bibliografia sobre la matèria