La reforma horària ja és una política pública – Fabian Mohedano

Imatge de MichaelGaida CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

El desordre horari actual provoca malestar i el Govern té la responsabilitat d’actuar per millorar les condicions de vida de la ciutadania. És per aquest motiu que el 17 de juliol de 2017 cent deu organitzacions van signar el Pacte per a la Reforma Horària, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Aquesta signatura representa un primer pas per a un nou consens social que ha de permetre l’impuls d’una nova política pública. Una nova política pública que ens ha d’ajudar a recuperar uns horaris que ens eren propis fa quatre dècades, adaptats a la realitat del segle XXI.

Sovint se’ns pregunta si la societat està preparada per fer efectiva una reforma d’aquestes dimensions. La nostra resposta sempre és la mateixa: una societat sempre està preparada per viure millor, per tenir més temps de lliure disposició, per cercar camins cap a la llibertat i felicitat personal i pública. És clar que està preparada! Aquesta és una iniciativa de sentit comú. Probablement el que cal ara és sentit d’estat. Aquest pacte, que és a diferents nivells entre els actors que poden possibilitar l’acceleració dels horaris —el món del treball, el comerç, l’Administració, la comunitat educativa, la cultura i l’oci—, ha de ser l’eina per fer-ho possible.

A vegades ens trobem amb massa entrebancs. Sovint és un combat contra la ignorància. Contra la manca de memòria històrica. Només fa seixanta anys al nostre país es dinava a la una i se sopava a les vuit. I aquí ens pensem que ho hem fet tota la vida. Ens pensem que som diferents i que és una qüestió de clima o cultura, i no. És una herència que té origen en el “desarrollismo”, moment en què el “pluriempleo” i les hores extres fan que es modifiqui l’hora de dinar i sopar i per tant, la de dormir, i s’acabin instal·lant uns horaris i un ritme de vida quotidiana inèdit al món.

No hi ha cap reforma política perfecta. Vivim en un món cada cop més plural, més divers, en definitiva, més complex, cosa que vol dir que no hi ha fórmules úniques ni màgiques. Però això no vol dir que no es puguin corregir algunes qüestions com és el cas dels horaris al nostre país. Ho fem tot dues hores més tard. És des de la política pública, des de l’acord social i des del compromís de cadascun dels individus que es pot fer un canvi per millorar-ho.

I com s’avança? Recentment, l’Oficina per a la Reforma Horària, dirigida per Alexis Serra, ha elevat diversos acords de govern: en primer lloc, la creació de la Comissió Interdepartamental per a la Reforma Horària; en segon lloc, l’anunci de mesures que ajudin a fer més flexibles els horaris a l’Administració, que també han d’ajudar a fer àpats més saludables. Es preveu un nou decret llei per fomentar la flexibilitat laboral entre els treballadors públics que ajudi a obrir una via efectiva al teletreball. En un altre ordre de mesures, el Departament d’Educació ha començat a posar fil a l’agulla als horaris dels instituts. Els nous instituts escola ajudaran a reorganitzar els horaris als centres, de manera que les jornades siguin més saludables pel que fa als àpats. També s’ha posat fi a la prova pilot d’horaris intensius a primària. I finalment, cal destacar el consens generat en el marc del Consell de Relacions Laborals, amb l’Acord d’impuls laboral per a la reforma horària, on patronals i sindicats caminen cap a una negociació col·lectiva on els horaris flexibles i saludables tenen un paper clau. Totes aquestes mesures formen part del Pla de transició 2021. Avancem pas a pas sense mirar enrere cap a l’Objectiu 2025.

Fabian Mohedano
Promotor de la Reforma Horària

7 thoughts on “La reforma horària ja és una política pública – Fabian Mohedano

  1. Necessària la reforma horària, torns pels serveis que s’hagin de complir, comportaria més contractes i més vida familiar i social, creixement econòmic. Igual que s’han fet lleis, decrets i normatives i quasi d’un dia per l’altre s’han posa’t al carrer, aquesta reforma ja triga… es pot parlar però també s’han de prendre les decisions per poder executar-les en un temps raonablement no extens. Tenim models de països que funcionen amb aquests horaris, bon exemple de bon funcionament. L’home és animal de costums, al principi potser ens costarà però aviat podem trobar els beneficis a nivell general.

  2. és difícil saber si la reforma horaria és filla o víctima del “procés”. Primer la vam impulsar amb força, semblava que es tractava de fer les coses a la nostra manera, acostar-nos a Europa i diferenciar-nos d’Espanya. Després el tema va desaparéixer, com ho va fer la resta de l’acció de govern en els darrers anys. En tot cas és una llàstima

Respon a Carme Cancel·la les respostes