El Curs sobre la tramitació d’iniciatives parlamentàries: la transferència al lloc de treball d’una formació estratègica consolidada – Roser Serra

Escales del Parlament de CatalunyaEl 2019 s’ha impartit la quinzena edició del Curs sobre la tramitació d’iniciatives parlamentàries, una formació estratègica que es va iniciar el 2001 i amb el temps s’ha consolidat dins l’oferta formativa de l’Escola. És un curs bàsic que tracta de les relacions institucionals Govern-Parlament i la seva translació a la feina del dia a dia i ha despertat sempre gran interès perquè ajuda a millorar l’activitat del Govern en seu parlamentària des del darrera. Des del back office (gestió interna) de l’Administració.

Des que un diputat planteja una pregunta parlamentària al Govern fins que rep la resposta hi ha un munt de gestions que no es veuen i tenen lloc en l’anomenat back office (gestió interna) de l’Administració. És un suport tècnic especialitzat, dels empleats públics, que fa possible les respostes o els debats parlamentaris de l’executiu i que llueix davant dels focus mediàtics.

El Govern participa de la vida parlamentària, una conseqüència dels checks and balances (equilibris de poder) propis del nostre sistema democràtic. I perquè tot funcioni com un rellotge suís resulta imprescindible que els professionals que li presten suport coneguin bé el funcionament del Parlament, i també la “lletra petita”. Fent un paral·lelisme metafòric, diríem que han de dominar el que estableix el Reglament i, a més, la pràctica parlamentària.

És en aquest context que s’ha consolidat el curs sobre les tramitacions parlamentàries que organitza el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència amb el Parlament de Catalunya (Aula Parlament) i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC); un curs teoricopràctic de mirada transversal sobre tot allò vinculat a l’activitat parlamentària del Govern: la gestió documental, els fluxos i circuits que se segueixen, les unitats que ho tramiten, els principals actors, els instruments, les eines TIC…

Es tracta d’una formació impartida per especialistes de la Sub-direcció General de Relacions amb el Parlament dissenyada per transferir l’aprenentatge al lloc de treball, per millorar les labors parlamentàries dins de cada conselleria. Tant si és un tema menor, com si té més transcendència; tant si es trasllada als debats en el Ple o en una comissió parlamentària i queda transcrit al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC); o si es recull en algun document que s’envia al Parlament i es publica al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Tots aquests treballs queden al servei de la ciutadania i també a l’hemeroteca. I poden tenir una doble utilitat: en temps real o en diferit. Permeten atendre l’actualitat política i també guiar debats en un altre moment o legislatura, quan els parlamentaris posen el “retrovisor” polític. Si les intervencions dels polítics al Parlament tenen gran difusió mediàtica, al darrera, també tenen la feina de molts professionals que fan que l’engranatge funcioni a la perfecció.

I és en aquest marc, per tant, que l’any 2019 ha tingut lloc la quinzena edició del curs que ha permès a una vintena d’empleats públics dels departaments de la Generalitat formar-se sobre la tramitació del conjunt de les iniciatives parlamentàries adreçades al Govern, i conèixer l’estructura i el funcionament intern de la cambra. Vegeu el programa del Curs sobre la tramitació d’iniciatives parlamentàries.


La pràctica com a fil vertebrador
Com dèiem, la idea vertebradora d’aquesta activitat formativa, que fins avui ja ha format prop de 400 professionals, és un curs molt pràctic. Una mena de laboratori d’aprenentatge que permet familiaritzar-se amb els usos i el llenguatge d’especialitat del dret parlamentari. No oblidem que aquest àmbit de coneixement té una terminologia pròpia, recollida en el Glossari de termes de les relacions Govern-Parlament i que aviat es podrà consultar en el diccionari terminològic de l’activitat parlamentària que prepara el TERMCAT, juntament amb el Parlament i el Govern.

A nivell metodològic, el curs treballa casos reals i analitza a fons la gestió i el seguiment de procediments, pautats en el Reglament del Parlament i definits per la pràctica parlamentària. Es fonamenta en la pedagogia del constructivisme. Les sessions, totes presencials, permeten als assistents compartir i debatre casos pràctics actuals i posar-se en situació per resoldre’ls, com ara: calcular terminis o elaborar cronologies d’elaboració de lleis.

El curs també és un punt de treball en xarxa (networking), o punt de trobada i de contacte, de tothom que treballa des d’una unitat més o menys propera al gabinet del conseller sobre aquests temes. Els assistents no són un full en blanc, tots disposen d’experiència i el curs aprofita aquest espai d’intercanvi.

A més, també inclou les eines tecnològiques del parlamentarisme i capacita per treballar amb les que estan disponibles a la xarxa, com la web del Parlament, el Canal Parlament o el sistema d’informació de l’activitat parlamentària. En definitiva, el curs també encamina a saber-se moure en un context adaptatiu que participa de la revolució tecnològica.

Per últim, l’expertesa en l’àmbit parlamentari dels docents també reforça la vessant pràctica del curs. S’estableixen sinèrgies i cerquen solucions conjuntes. A partir d’un treball grupal, el curs capacita per a desenvolupar-se en la quotidianitat de l’activitat parlamentària.

Caldria aquí obrir un parèntesi per dir que el Curs de formació per a docents ocasionals que organitza l’Escola per capacitar els professionals que impartim cursos ens ajuda a explicar millor la nostra feina, ens dota d’instruments pedagògics i ens permet embellir i perfeccionar la nostra labor docent.


La cloenda, una visita al Parlament
La darrera sessió del curs és “la cirereta del pastís” perquè permet sortir de l’oficina i l’aula per trepitjar les moquetes del Parlament.

Una formació no és completa si no es fa en totes les seves vessants, i capacitar els empleats públics requereix un enfocament polièdric en consonància amb l’actualitat que han de servir en la seva tasca quotidiana. Així com els estudiants de dret han de trepitjar els jutjats o els metges, un quiròfan, els participants del curs han de respirar una jornada de treball al Parlament. Han d’assistir a una sessió plenària per, més concretament, viure en directe una sessió de control al Govern.

Les càmeres de TV, els micròfons o les corredisses pel Saló dels Passos Perduts són una part de la visita. L’altra part és comprovar com es treballa a la cambra. Per exemple, la informació per respondre una pregunta oral en el Ple segueix una seqüència molt pautada. I la intervenció del conseller o consellera que l’ha de respondre implica controlar el rellotge i administrar la informació per dominar els tempos en quatre intervencions que duren cinc minuts: pregunta del diputat, resposta del conseller, rèplica del diputat i dúplica del conseller.

Podríem dir, en certa manera, que es tracta d’una classe inversa (flipped classroom) que situa el procés d’aprenentatge fora de l’aula i aporta una vessant lúdica per aprendre a través de la pràctica. Connecta amb l’emoció i està demostrat que és la base més important sobre la qual se sustenten els processos d’aprenentatge i memòria.

Els alumnes també tenen ocasió de conversar amb dos diputats gràcies a l’organització de l’Aula Parlament, que els expliquen la dinàmica interna de l’activitat parlamentària i responen totes les preguntes. Hi sol haver molts braços alçats i curiositat corresposta amb respostes franques i directes.

Per últim, la cloenda formal corre a càrrec del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, màxim responsable de les relacions institucionals al Govern, per agrair i felicitar l’esforç i posar en valor aquest treball que no llueix, però reverteix en un volum molt gran de feina. Al final, els assistents també coneixen la història de l’edifici i immortalitzen l’experiència en una foto de família a l’escala del Palau.


La transferència al lloc de treball
Avui dia l’aprenentatge és més que memoritzar la teoria. Implica l’adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds com a conseqüència de molts factors —l’estudi, l’experiència, l’ensenyament o la interacció amb els altres— i comporta un canvi tant intern com extern en l’estudiant.

Aquest curs s’enfoca en aquesta direcció i els resultats venen, en primer lloc, perquè els assistents tenen motivació per aprendre i interès en el tema. Com s’ha vist, això és en gran part perquè són professionals que hi treballen directament i la formació té una utilitat clara i immediata per a ells. I en segon lloc, perquè els formadors utilitzen metodologies formatives que fan participar l’alumne i fan viure l’experiència des de dins. S’utilitzen exemples reals, vídeos, projeccions, àudios, arxius digitals, imatges, notícies o relats per explicar experiències que han tingut lloc; unes tècniques que capten l’atenció i poden tenir un component emocional fort. Que el Parlament sigui una institució glamurosa ajuda a fer la resta per engrescar i implicar els alumnes.

La transferència de l’aprenentatge al lloc de treball, per tant, es preveu des del moment zero: quan es dissenya i planifica el curs. Si transferir vol dir aplicar en el lloc de treball de cadascú els coneixements i les habilitats apresos, cal constatar aquesta transferència amb evidències. Quines? Evidències d’aplicació directes que aporten dades reals i objectives sobre el grau i el tipus de transferència. Com? Amb documents, correus electrònics, escrits… que demostren l’aplicació real dels aprenentatges.

Com s’ha dit abans, el BOPC i el DSPC recullen molt d’aquest treball, n’hi ha prou amb una lectura d’abans i després per observar canvis. També es constata en diverses vessants de les funcions quotidianes: reunions de coordinació interdepartamental més fluides; trucades o correus electrònics que no necessiten d’instruccions o aclariments i que, per tant, fan les gestions més àgils; escrits més perfeccionats que requereixen de poques correccions; intervencions més ben estructurades que resulten més efectives i entenedores; utilització del llenguatge especialitzat amb propietat —interpel·lacions, sessions informatives o moció— que eviten confusions; informes de compliment de les directrius parlamentàries més ben redactats i, per tant, més transparents.

Hi ha un abans i un després que evidencien aquesta transferència a la feina del dia a dia. Si bé el curs no organitza cap sessió de seguiment presencial, sí que utilitza eines de comunicació a distància que permeten tenir constància d’aquesta transferència, com per exemple, els correus electrònics de seguiment o les reunions quinzenals de coordinació.


Continuem incorporant millores de cara a properes edicions
Aviat farà vint anys del primer curs. Fins avui l’èxit d’inscripcions en totes les edicions ha portat a continuar programant-lo i orientar-lo a la pràctica i a la transferència al lloc de treball a partir de compartir coneixements entre docents i participants. L’experiència és un grau i compartir-la, un luxe!

A més, la planificació de tota nova edició incorpora millores, les identificades durant les sessions o en l’enquesta de final de curs, o les que s’han evidenciat per la pràctica parlamentària i els nous usos que es fan de les iniciatives.

No és cap secret que les legislatures actuals no són les que teníem quan va començar el curs, el context ha propiciat canvis i el curs s’adapta a aquesta realitat canviant. Els nous escenaris definiran el programa de la XVI edició. Per a l’any 2020 ja hem posat “fil a l’agulla”.


Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea de Relacions Parlamentàries Interdepartamentals
Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

 

Notícies relacionades:
http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-11118
http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-11538
http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-00894

Deixa un comentari